El tràngol de l’enviat del PSOE en un acte sobre la llibertat d’expressió artística a l’eurocambra

El grup socialdemòcrata al Parlament Europeu ha fet avui una conferència per a reflexionar sobre l’estat de la llibertat d’expressió a Europa. El títol, pompós: “Atacs a la llibertat dels artistes i la premsa: Europa ha d’actuar”. I les intervencions, crítiques però generalment consonants amb el grup parlamentari. Una corrua de ponents ha anat alertant de la situació delicada d’Hongria, Polònia, Bulgària i Eslovènia. Tot semblava més o menys plàcid per a Domènec Ruiz Devesa, l’eurodiputat del PSOE que ha fet de moderador de la segona meitat de l’acte, sobre la situació dels artistes. “A Europa es jutgen artistes LGBTI per ofendre els sentiments religiosos o per criticar el partit del govern. Això és inacceptable, hem de defensar la llibertat artística”, ha declamat al principi de la seva intervenció. Però el seu paper s’ha convertit en un tràngol. 

Un dels experts convidats, Tere Badia, secretària general de Culture Action Europe, una “xarxa de xarxes” d’associacions d’arreu del continent que es dedica a la investigació artística i a proveir recursos i defensar els drets dels artistes, ha centrat el debat. La llibertat d’expressió, ha dit, és “una qüestió roent a Europa”, i ha posat d’exemple el cas de Pablo Hasel, l’empresonament del qual ja ha desencadenat prop d’una setmana de protestes als carrers del país. “Hasel és a la presó per –cito textualment– enaltir el terrorisme i injuriar la corona i altres institucions de l’estat en lletres de cançons i piulets”, ha dit Badia. “Vaig demanar a la Comissió Europea què en pensaven, d’aquest cas, i em van dir que no era competència seva”, ha criticat Badia. “Això hauria de preocupar les institucions europees i hauria de fer que actuessin”, ha reblat.

Quan s’ha acabat el torn de Badia, Ruiz Devesa, visiblement incòmode, ha sortit del paper de moderador per qüestionar la intervenció sense dret a rèplica per a Badia. “Personalment no estic d’acord a exalçar com un símbol de la llibertat d’expressió algú que ha dit que li agradaria veure morts els polítics que no li agraden o que creu que el terrorisme és cool”, ha dit. “Ens estaríem confonent de debat, hi ha exemples més adequats”, continuava justificant, i “seria un error considerar que Hasel és un heroi de la llibertat d’expressió” perquè “el discurs de l’odi no hi està inclòs”. “Hem de protegir els artistes, però el dret a la llibertat d’expressió té límits, com qualsevol altre dret”, ha conclòs davant el silenci de Klara Dobrev, vice-presidenta del grup socialdemòcrata, que era amb ell a la taula.

I al debat també hi ha intervingut Srirak Plipat, director de l’ONG Freemuse Internacional, que ha posat el focus diverses vegades en la mala salut de la llibertat d’expressió a l’estat espanyol. L’any passat el va situar com l’estat amb més artistes empresonats. Pilpat, que ha parlat després de la intervenció de Ruiz Devesa, ha aclarit que el discurs de l’odi “no és una qüestió personal, s’ha d’analitzar amb els paràmetres del dret internacional europeu”. I, en aquest sentit, ha dit que hi havia mecanismes per a avaluar-lo. “El context en què s’ha fet la declaració, la probabilitat que hi ha que l’artista o l’audiència facin allò que diu la cançó, i altres elements polítics, com la proporcionalitat”, ha posat d’exemple. “És molt important que no ho barregem amb cançons que no ens agraden. No és una qüestió de gust artístic. Cal recordar que hem de defensar sobretot les expressions artístiques amb què no estem d’acord, precisament perquè no hi estem d’acord.” 

Pilpat, que –tot i respondre l’eurodiputat del PSOE– s’ha estimat més no entrar en cap cos a cos, ha estat molt dur altres vegades contra l’empresonament de Hasel. En una entrevista d’ahir mateix a Tevecat, l’expert va dir que el cas de Hasel “demostra una greu preocupació pel deteriorament de la llibertat d’expressió a l’estat espanyol”. “I m’agradaria dirigir l’atenció als compromisos que l’estat espanyol va fer durant l’examen periòdic universal de les Nacions Unides l’any passat, quan uns quants governs van recomanar que l’estat espanyol reformés les seves lleis en relació amb la llibertat d’expressió. El govern espanyol va acceptar aquelles recomanacions i ja ha passat un any, però no hem vist cap prova de la millora del marc legal a Espanya. La detenció de Pablo Hasel ha demostrat, de fet, que l’estat espanyol va en la direcció contrària”, va reblar amb duresa.

Ruiz Devesa ha acabat redirigint el debat sense dilacions, ha donat pas a la intervenció de Klara Dobrev, i ha donat la jornada per acabada. No és la primera vegada que Ruiz Devesa passa un moment difícil al Parlament Europeu. Una polèmica recent la va viure al ple per a debatre la reforma de les euroordres. Durant el discurs que hi va fer, va dir que no veia que hi hagués d’haver cap problema a ampliar la llista de delictes de l’euroordre als delictes d’odi, al genocidi o als delictes ambientals… o al delicte “contra la integritat constitucional”. “No és pas cap broma de delicte. Allò que van fer el senyor Puigdemont, la senyora Ponsatí… No és pas cap broma declarar unilateralment la independència. Sabeu com va començar la Segona Guerra Mundial? Alterant unilateralment una frontera. Heu vist què va passar al Capitoli. Us sembla una broma atemptar contra l’ordre constitucional?” I se’n va anar.