Òmnium reivindica l’amnistia, però anuncia un seguiment “sistemàtic i exhaustiu” de l’aplicació que se’n faci

Aprofitar l’amnistia per avançar cap a l’autodeterminació. Òmnium Cultural ha volgut reivindicar la llei d’amnistia avui en un acte a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Malgrat que l’entitat s’ha enorgullit d’aquesta fita, per la qual ha insistit aquests darrers anys, també ha remarcat que el posicionament a partir d’ara no podia ser ingenu, i ha fet una crida a no abaixar la guàrdia fins que la llei no sigui aprovada. “La repressió continua i continuarà”, ha advertit el president d’Òmnium, Xavier Antich. Per això, ha anunciat un mecanisme per a fiscalitzar la llei: una sindicatura que farà un seguiment “sistemàtic i exhaustiu” de com s’aplica, també per acompanyar, assessorar i ajudar els represaliats. Ha explicat que funcionaria de manera semblant al seguiment que l’entitat ha fet dels casos repressius, però no n’ha donat més detalls.

Òmnium també ha volgut agrair la feina als partits per la llei, i s’ha reivindicat com un actor garant de la unitat dins el moviment independentista. “Òmnium sempre treballa per enfortir el moviment, no pas per empetitir-lo. Aquí som, prova de la força que resulta quan, en lloc de dividir, treballem per aplegar-nos en estratègies compartides per a avançar”, ha dit. “El més important ara és l’autodeterminació. Des de la societat civil ens pertoca preparar el terreny per, quan es produeixi l’oportunitat, aprofitar-la i, si no, crear-la. […] Per què hem posat l’amnistia com a exigència? Perquè no és el punt final de res, per molt que el PSOE s’entesti a repetir-ho. No és una claudicació ni una renúncia.”

Participació d’alguns represaliats de base

L’acte ha aplegat uns set-centes assistents, entre membres de la directiva actual i d’anteriors, socis, membres d’entitats de la societat civil, activistes independentistes històrics, polítics i represaliats. Entre les cares més conegudes, s’hi ha pogut veure Josep Rull, Quim Forn, Artur Mas, Neus Munté, Meritxell Borràs, Joan Ridao, Maties Serracant, Manel Balcells, Ruben Wagensberg, Jaume Asens, David Fernàndez, Mònica Terribas, Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer, Eduard Pujol, Magda Oranich i Jordi Cuixart, especialment aclamat. Avui dia viu a Suïssa i ha retrobat unes quantes persones i s’hi ha abraçat. També hi ha estat el raper Valtònyc, que malgrat les crítiques a l’entitat, ha volgut participar en l’acte antirepressiu.

Els represaliats de base han estat protagonistes durant la primera part de l’acte, però amb una absència significativa, la dels encausats de l’operació Judes, després d’haver-se sabut ahir que la fiscalia els demana entre vuit anys de presó i vint-i-set. Tanmateix, Antich els ha esmentat i els ha donat suport. Sí que hi han estat uns altres encausats per diverses mobilitzacions relacionades amb el Tsunami Democràtic, com ara Joel Guitart, Marta Molina i Ignasi Hosta, que ha reivindicat amb contundència: “Sí, hem tallat autopistes!” Un per un, cada represaliat o familiar ha dit una frase reivindicativa, subratllada pel so contundent d’uns ballarins de claqué sobre l’escenari.

També hi ha intervingut gent relacionada amb unes altres causes, com ara Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs, Francesc Colomines, condemnat a un any de presó per les protestes post-sentència, Joan Matamala, víctima del Catalangate, o el raper Valtònyc, que ha destacat: “Arribar fins aquí ha valgut la pena, continuarem lluitant.”

“Tsunami som tots”

Entre totes les causes, la que més protagonisme ha tingut ha estat la relacionada amb el Tsunami Democràtic, unes accions que s’han reivindicat especialment. Antich hi ha dedicat la part més apassionada del discurs, en què també ha denunciat les altíssimes peticions de fiscalia contra l’operació Judes. “Fa quinze dies es feia pública la interlocutòria de l’infame jutge García-Castellón sobre el Tsunami Democràtic”, ha recordat. “No som nosaltres els qui estem bojos, són ells els qui han embogit. De quin terrorisme parlen? Per què aquesta fòbia contra les mobilitzacions socials? Què pensaven que faríem, la tardor del 2019, quedar-nos a casa? Sí, vam sortir als carrers a manifestar-nos, a bloquejar l’aeroport, a tallar les carreteres, i tant que sí! No han entès res. Tsunami som tots! Ho vam fer i ho tornarem a fer, tants cops com calgui.” En aquest punt, Antich ha volgut singularitzar un nom, el d’Oleguer Serra, directiu d’Òmnium encausat en aquest cas. “Si l’acusen de terrorisme, acusen Òmnium de terrorisme, i no saben què fan!”

Malgrat l’alt nombre de represaliats, que Òmnium comptabilitza en 1.500, han volgut destacar l’assoliment de l’amnistia. “Fa només quatre mesos ens deien que era impossible, però fa només una setmana els mateixos qui ens ho deien han registrat al congrés la llei”, ha dit Antich. “Evitarem per igual l’eufòria irresponsable i el fatalisme pessimista. L’amnistia no resol el conflicte polític, però sí que és el principi de la reparació i alhora un punt de partida per a un nou cicle. És una conquesta arrencada a l’estat a contracor gràcies al consens de la societat catalana.”

Òmnium ha volgut destacar l’amnistia com un reconeixement que tot allò que s’havia fet durant el procés no era delicte, un posicionament diferent del d’entitats antirepressives com ara Alerta Solidària, que creuen que al text la guerra bruta judicial contra l’independentisme no és prou clara ni reconeguda. “L’amnistia diu ‘la repressió sistemàtica amb què heu perseguit el moviment no és la via’. Reconeix que els problemes polítics han de tenir solució política, no hi ha més”, ha dit Antich. “L’amnistia és el reconeixement que votar no és delicte, que exercir el dret de protesta no és delicte. Això ens legitima per tornar-ho a fer.”

Una causa que interpel·li els joves

En l’acte, l’entitat també ha volgut destacar una mirada cap al futur que tingui en compte la qüestió generacional dins l’independentisme. “No ens enganyem, no ens podem permetre cap autocomplaença. Els darrers resultats electorals són un senyal d’alerta, i les dades de la desconnexió de la gent jove, un altre”, ha alertat Antich. “Hi ha problemes que no abordem com a moviment, cal fer-ho i és inexcusable. El primer repte és tornar a bastir un projecte d’alliberament nacional que sigui, alhora, un projecte de país.” Sobre això, han fet esment unes quantes vegades a les lluites compartides: el feminisme o la lluita per l’habitatge i per l’acollida d’immigrants, i han tornat a reivindicar en concepte d’un sol poble.

La connexió generacional també s’ha volgut simbolitzar amb la participació d’unes quantes generacions d’activistes. Per una banda, hi ha intervingut Antònia Maria Dols, en representació dels moviments juvenils. “Els joves no ens girarem d’esquena als canvis del nostre país. Hem d’aprofitar els aprenentatges dels darrers anys, que ens formen per a estar més preparats. El compromís irrenunciable la nostra generació ho farà possible, els joves hi hem estat i hi volem ser.” Li ha pres el relleu Núria Cadenes, militant independentista històrica: “Transitem de l’avui al demà, passant per l’ahir indefugible, que ens ajuda. La societat civil, l’activisme i l’organització ciutadana tenim aquí el deure de ser persistents i aprofitar allò sembrat en el passat, de saber que som el fruit de la militància, que hi va contribuir cada persona que va lluitar per l’escola en català i va ensenyar la llengua en la clandestinitat.” També ha volgut reivindicar el Primer d’Octubre com un exercici de desobediència civil “que no serà l’últim”. Anna Sallés, de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, també hi ha intervingut: “Ens ha tocat picar pedra, però la lluita no s’ha acabat, ara ens tocarà continuar sumant per evidenciar l’aclaparadora legitimitat democràtica i el suport social de tots els àmbits.”

L’acte s’ha tancat amb molts membres de les juntes d’Òmnium sobre l’escenari aplaudint al ritme de la música, entre crits d’independència i amb Cuixart fent salutacions especialment enèrgiques i somrient al públic. L’entitat ha clos amb un dels missatges que s’han anat repetint. Defensen que el moviment independentista és “on volia ser”, aprofitant l’amnistia per a l’autodeterminació.