Guifré el Pilós, Boye i un ex-president del TC esbroncat en un acte antiamnistia a Madrid

Pascual Sala, ex-president del Tribunal Constitucional espanyol, ha dit una cosa que ha generat murmuris entre el públic. Males cares, incomoditat. Perquè ha defensat l’amnistia, que veu perfectament constitucional, en un acte sobre l’amnistia organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid ple de gent contrària a l’amnistia. Hi havia tres pesos pesants: a part de Sala, l’ex-vice-presidenta del TC Encarnación Roca i el catedràtic de Dret Penal Enrique Gimbernat, el gurú jurídic dels anti-independentistes, que ha anat beneint fil per randa la repressió que una amnistia ara esbandiria. Roca i Gimbernat, contraris a l’amnistia als independentistes, que qui la fa la paga, que la malversació no s’ha derogat, etc.; Sala, favorable, ha dit que l’amnistia és vàlida si es fa d’acord amb el segon punt del preàmbul de la constitució espanyola: garantir la convivència ciutadana; que si és així, els amnistiats d’alguna manera acaten la constitució quan es beneficien d’aquesta mesura. Al final de l’acte, l’ex-degà del Col·legi li ha demanat si no haurien d’acatar-la explícitament per ser amnistiats, i Sala ha respost que seria convenient però que si no ho feien no passava res, que l’acatament implícit ja hi seria. I quan ha dit això, s’han sentit crits a l’auditori, renecs, i a l’ex-president del TC se li ha esborrat el lleu somriure que havia mantingut durant tot l’acte.

Per dir que una amnistia seria una manera de fer acatar implícitament la constitució als amnistiats, li han llançat els plats pel cap. El sentiment general entre els molts juristes que s’aplegaven al Col·legi d’Advocats de Madrid era el de la indignació, més o menys continguda, com feia Gimbernat, que s’obstinava en dos arguments, principalment, per a rebutjar l’amnistia: que només es pot concedir quan hi ha un canvi de règim i que és un indult general encobert, prohibit per la constitució.

L’enfrontament de posicions entre Sala i Gimbernat s’anava fent més evident, perquè l’ex-president del TC ha dit clarament que un indult general (prohibit, perquè els indults els concedeix el govern espanyol, i han de ser individualitzats) i l’amnistia (que l’aprova el congrés espanyol) són coses diferents, que l’amnistia encaixa en la constitució. La clau és que la motivació no sigui per uns interessos polítics, sinó per a afavorir la convivència ciutadana. I havent pres la precaució de repetir fins a tres vegades que és “un defensor de la integritat de la nació espanyola i de l’article 2 de la constitució”, ha reconegut que el conflicte català “és un problema d’abast nacional [sic]”, que la singularitat de Catalunya es fa evident quan l’estatut català és el primer que es va aprovar durant la república. I que encara no s’ha resolt.

En això ha coincidit amb Encarnación Roca, que ha recordat que era catalana: “Tot i que no sóc independentista, en absolut.” I tan catalana, Creu de Sant Jordi el 2003 de la mà de Jordi Pujol, magistrada històricament alineada amb el sector dit progressista del Tribunal Constitucional que va anar fent un viratge cap al sector més conservador coincidint amb el moment àlgid del procés independentista, quan negà l’empara als ex-presoners polítics, i que va culminar el seu viratge aportant el vot decisiu de desempat perquè el TC aprovés, fa un parell d’anys, el recurs de Vox contra el primer estat d’alarma que havia aprovat el govern de Sánchez a l’inici de la pandèmia. Roca n’ha tret pit i tot, en un moment del debat, d’aquella decisió polèmica d’un TC del tot dividit.

“Podem anar fins a Guifré el Pilós”

Però ella, catalana com és, sobretot volia reconèixer que: “A casa meva, el problema dura des del 1714. Ha plogut força, però crec que hi ha d’haver alguna solució.” Pascual Sala ha coincidit a destacar que el problema s’havia enquistat, però que l’origen era encara més llunyà. “Podem anar fins a Guifré el Pilós!” Roca deia que potser no tant, no exagerem, però que és cert que “des d’aleshores no hi ha hagut cap solució positiva”, que hi ha hagut els indults, “molt bé”, però que això no s’acaba aquí. Que després ha vingut la derogació de la sedició, amb un argument d’harmonització amb els ordenaments jurídics dels estats de la UE que l’ex-vice-presidenta del TC no s’empassava. “Llegiu el codi penal alemany, que això a Alemanya no s’admet, ni de broma.” Roca no devia recordar que fou el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein que el juliol del 2018 va sentenciar que no autoritzava l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió ni per sedició perquè no veia cap d’aquests delictes ni dels seus equivalents alemanys en els fets de l’octubre del 2017.

I aprofitava per deixar anar una idea que va prenent força: que els tribunals formulin qüestions pre-judicials al TJUE quan s’aprovi la llei per demanar si és compatible amb el dret de la UE que es deixi sense castigar la malversació. “L’amnistia pot ser una conseqüència lògica de la derogació de la sedició: els condemnats quedarien lliures i ja està. Ha! Però n’hi ha un que no ha desaparegut, que es diu malversació, i això podria comportar una sèrie de conseqüències compromeses en relació amb Europa. Europa s’empassa que no hi ha sedició, però quan això ja frega el pal de la UE… Aquí s’han de seguir unes regles, i d’aquí plora la criatura, per la malversació.”

I al tram final de l’acte s’ha fet visible l’elefant a l’habitació: Carles Puigdemont. Si s’aprovés la llei d’amnistia, què podria fer-hi Llarena? Ho demanaven a Gimbernat, que ha semblat que sabia què respondre però que ha acabat dient que no sabia què dir, que hi ha la qüestió de constitucionalitat que un jutge pot presentar al TC quan té dubtes de la constitucionalitat d’una llei, però que en un cas així, inèdit, no sabria dir si es podria presentar… Encarnación Roca, que havia estat presidenta del TC, tampoc no sabia què dir, creu que la qüestió d’inconstitucionalitat suspendria l’aplicació de la llei mentre el TC no la resolgués, però ni d’això no n’estava segura. Sobre aquesta qüestió, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo va dir en aquesta entrevista a VilaWeb que no es podia aturar l’aplicació de l’amnistia. És el primer a dir-ho.

I l’obsessió per Puigdemont ha acabat fent que la pregunta dels periodistes assistents, l’única pregunta consensuada entre tots ells, adreçada als ponents, fos la següent: “Què us sembla que s’hagi publicat que l’advocat de Puigdemont intercanviï documents sobre l’amnistia amb el president del TC Cándido Conde-Pumpido?” Un rumor no contrastat ni amb proves de cap mena que va publicar ahir La Razón. Roca, Sala i Gimbernat estaven sense paraules. “Cándido és amic meu, això és fals”, “són rumors, no prendré posició”, “vés a saber si és cert, jo què sé”… Respostes de Roca i Gimbernat. Sala restava emmurriat, de braços plegats i en silenci, pensant en l’esbroncada de feia una estona. I en Guifré el Pilós.

Podeu veure l’acte íntegre ací: