15.06.2020 - 11:32
|
Actualització: 15.06.2020 - 11:38
Reacció conjunta d’Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear a les sentències del Tribunal Suprem espanyol que obliga a les Generalitats de Catalunya i Valenciana a comunicar-se entre elles en castellà. Les tres entitats culturals, que formen la Federació Llull, critiquen intensament el que consideren com ‘un retrocés de l’autogovern’, ja que impedeix ‘qualsevol avanç cap a l’objectiu de la igualtat lingüística’. Denuncien que ‘a la pràctica nega al valencià el caràcter de llengua pròpia del poble valencià i la subordina de fet al castellà’, cosa que obvia que aquest ‘gaudeix d’una situació de privilegi heretada de segles’. A més, exposen que amb aquest posicionament, el Suprem ‘es desdiu d’una sèrie de sentències anteriors en què reconeixia la unitat de la llengua i l’equivalència de les denominacions oficials de català i valencià’.
El cop del Suprem espanyol a la unitat de la llengua i l’autonomia lingüística dels governs es va fer amb dues sentències diferents. D’una banda, ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·lava onze articles i una disposició final del decret que regula l’ús de les llengües oficials al País Valencià, i que va ser aprovat pel Consell. Els articles donaven un ús preferent al català respecte del castellà en assumptes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els treballadors públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, i la retolació de carreteres, camins i més dependències i serveis d’interès públic que depenen d’entitats locals.
De l’altra, el Suprem considera que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat i les Illes és competència de l’estat espanyol. Argumenta que la Generalitat pot regular la cooficialitat de la llengua pròpia, però això no l’autoritza a ‘alterar el marc que deriva de la constitució i dels estatuts d’autonomia’. D’aquesta manera, el tribunal espanyol ignora la pertinença del País Valencià, el Principat i les Illes al mateix àmbit lingüístic, i se centra exclusivament en el fet que cada llengua és oficial només dins del territori de la comunitat. Per tant, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra ‘és atribuïda exclusivament a l’estat’.
Segons Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear, aquestes sentències demostren que la Llei d’ús i ensenyament del valencià és ‘un marc que no permet cap avanç, sinó que dóna peu a aquests retrocessos’ perquè no reconeix la unitat de la llengua ni el protegeix l’ús contra les discriminacions. Per això reivindiquen la proposta d’ACPV d’aprovar una nova Llei d’igualtat lingüística ‘que done la cobertura legal que avui no existeix per a posar fi a la discriminació dels valencianoparlants i per assegurar l’ús normal de la llengua pròpia i la cooperació amb la resta de la comunitat lingüística catalana’.
Així mateix, exposen com a ‘imprescindible’ dues mesures ‘que permetrien avançar en la mateixa direcció’: l’entrada del govern valencià en l’Institut Ramon Llull i l’execució de l’acord de les Corts Valencianes per la reciprocitat de les emissions de TV3, IB3 i À Punt.
Consulteu ací el comunicat conjunt:
