10.01.2020 - 21:50
Després de mesos en funcions, el govern espanyol ha començat a caminar amb el suport en la investidura de 167 diputats i només dos vots en favor més que no pas en contra, una diferència mínima. Per assolir aquesta majoria, el PSOE ha arribat a acords amb set formacions diferents, de les quals només quatre aporten un sol diputat, però que tanmateix són clau.
Tots els partits amb qui han pactat els socialistes –a excepció d’Unides Podem, amb qui ha arribat a un acord de coalició– són d’àmbit no estatal i han defensat reivindicacions dels territoris respectius. També cal afegir-hi Més Pais i EH Bildu, que hi han donat suport sense cap contrapartida. El vot imprescindible d’aquests diputats marcarà en gran part el tarannà i les prioritats del nou executiu, i una anàlisi dels acords pot donar alguna pista del camí per on pot evolucionar la legislatura.
Compromís fa valer l’agenda valenciana
La coalició Compromís va repetir el resultat de les eleccions de l’abril, un escó, el de Joan Baldoví, tot i haver-se coalitzat amb Més País. Tanmateix, ha fet valer aquest vot decisiu i ha arribat a un acord que aborda les seves reivindicacions principals en canvi de contribuir a la governabilitat.
Dels nou punts del pacte, el que ha tingut més ressò és la reactivació de la reforma del sistema de finançament, pendent de renovar d’ençà del 2014. El govern espanyol s’ha compromès ara a proposar un model que ‘garanteixi un finançament just’ abans de vuit mesos i també de salvaguardar els serveis públics valencians mitjançant el pressupost espanyol mentre no s’aprovi el nou sistema. Una altra gran reivindicació present és la defensa del camp valencià. En aquest aspecte, es farà un seguiment de l’acord de la UE amb el Mercosur i el govern espanyol defensarà que la importació de cítrics hagi de complir totalment la normativa comunitària.
El pacte també inclou una inversió equivalent a la població en el pressupost espanyol, com ja recull l’estatut, prioritzant la xarxa de rodalia, el túnel passant de València i la connexió de l’aeroport d’Altet; a més, el govern espanyol assumirà la condonació del deute de la Copa Amèrica i aportarà de manera progressiva el 50% del finançament de la llei de dependència.
L’acord ha estat valorat en prop de 1.500 milions d’euros en canvi d’un sol vot, tot i que una part important són incompliments (inversió equivalent a la població) o promeses ja existents abans (condonació del deute).
Terol Existeix: un nou actor que pot canviar el sistema de partits
L’únic diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, ha estat un dels protagonistes de la investidura. En ell s’han centrat gran part de les pressions i amenaces per a evitar que Sánchez fos elegit, i fins i tot ha necessitat ser protegit per la policia.
D’aquest acord, una part s’ha centrat en el conjunt de l’Espanya buidada, amb punts com ara crear un ministeri que s’encarregui de la repoblació i reequilibri territorial, que serà encapçalat per Teresa Ribera; paralitzar el tancament de 142 estacions de ferrocarril de les regions menys poblades, i crear una base específica sobre ofertes de feina en aquests territoris.
L’altra part posa l’accent en Terol, amb el desenvolupament de la xarxa viària, paralitzada d’ençà de fa anys (autovia A-24, A-25, A-40 i A-68, l’N-330 i la variant de l’N-211), l’impuls ferroviari del tram Saragossa-Terol-Sagunt com a corredor Cantàbric-Mediterrani i la reconversió econòmica de gran part de la demarcació.
Terol Existeix: la guspira d’una revolta contra l’hipercentralisme espanyol
Cal destacar que ha fet valer unes reclamacions menystingudes o incomplertes durant dècades i que l’acord consolida el nou partit: segons una enquesta recent d’Electomanía, una gran part dels ciutadans l’estat espanyol, especialment d’Extremadura (48%), Astúries (44%) i Castella i Lleó (39%), estarien disposats a votar un partit semblant a la seva demarcació.
De fet, es podria considerar que la negociació de la investidura (o del pressupost) ha substituït el paper del senat espanyol, on els membres defensen els partits i no pas els territoris. Tenir una formació pròpia sembla cada vegada més important per a pressionar el govern espanyol i obtenir contrapartides en canvi del suport parlamentari. En un futur aquest podria ser el camí a seguir de més demarcacions.
ERC: el pacte més ambiciós i el menys concret
El que ha centrat més l’actualitat, més enllà del pacte de govern d’Unides Podem, ha estat el d’ERC amb el PSOE, que ha causat molta tensió i setmanes de negociació. Així i tot, només té dos punts i, malgrat l’ambició de canalitzar el procés català cap a vies de negociació, és el més inconcret de tots.
El primer punt és el reconeixement d’un conflicte polític a Catalunya, quan fins ara només s’havia abordat judicialment, i el segon és la necessitat de crear una taula de negociació entre el govern català i l’espanyol per a provar de trobar-ne una solució.
La taula de negociació no té límits en les qüestions a tractar, i l’únic fet contrastable dins l’acord és que s’ha d’engegar en un termini de quinze dies d’ençà de la constitució del govern espanyol. També haurà de tenir un calendari i les conclusions seran sotmeses a validació mitjançant una consulta ciutadana a Catalunya.
L’acord trenca la dinàmica de blocatge i pot ser una via dins el procés català que accentuï el diàleg; tot i que també pot ser un fracàs i la constatació que no es pot negociar res fins i tot amb el govern més progressista possible a l’estat espanyol.
PNB: el partit basc manté el peix al cove
Després de la desaparició de CiU, la formació més experimentada en la negociació amb governs espanyols de tots colors és el PNB. Aquesta vegada el pacte tracta qüestions tan diverses com el traspàs de competències estatutàries, la inversió en infrastructures o l’avanç en el reconeixement nacional.
Un dels punts més destacats ha estat la transferència a Navarra de la competència de trànsit en un termini de sis mesos, amb el mateix contingut que al País Basc, sense presència de la Guàrdia Civil i on l’Ertzaintza és la policia integral.
Quant a les inversions, se centra principalment en les infrastructures al territori (com ara el TGV), a impulsar la indústria i compensar-ne l’adequació a la transformació energètica que ja ha començat.
El PNB també ha pactat amb els socialistes d’obrir vies per a promoure la representació internacional d’Euskadi en els esports i la cultura, fet que s’ha entès com un possible reconeixement de les seleccions esportives basques. Finalment, hi ha el punt d’adaptar l’estructura estatal al reconeixement de les identitats territorials, amb una referència al cas català, i l’aprovació del nou estatut basc.
El BNG vol mantenir Galícia al nivell de Catalunya i Euskadi
El darrer pacte del PSOE va ser amb el BNG poques hores abans no comencés el debat d’investidura. Un vot que podia decidir si la candidatura de Pedro Sánchez tenia èxit.
Aquesta circumstància ha permès l’obtenció de diverses concessions importants. Una primera ha estat el compromís de transferir la AP-9 i bonificar el 100% del peatge als usuaris recurrents, o sigui, que l’utilitzen dues vegades al dia o més. Cal remarcar que aquesta autopista és la més cara de l’estat espanyol, amb un preu d’uns 17 € per turisme entre la Corunya i Vigo.
També s’ha acordat que qualsevol modificació de l’estructura territorial asseguri que Galícia tingui el mateix estatus polític que Catalunya i el País Basc, ja que està reconeguda com una ‘nacionalitat històrica’. El pacte tracta a la vegada altres aspectes com la transferència de diferents competències pendents, la modernització de la xarxa ferroviària, així com la normalització del gallec en l’administració estatal i de justícia a Galícia.
El govern de coalició amb Unides Podem
El pacte més detallat ha estat el dels socialistes amb Unides Podem, poc sorprenent tenint present que és un acord de coalició i per a tota la legislatura. En total són cinquanta pàgines i cent noranta-tres punts.
Posa l’accent social, amb un augment del salari mínim i una pujada de l’impost de societats i de l’IRPF a les rendes a partir dels 130.000 euros anuals, fet que afecta 80.000 contribuents, el 0,4% del total. També es deroguen alguns punts de la reforma laboral, tot i que no de manera total com reclamava Podem i, de moment, no s’aborda l’abaratiment de l’acomiadament aprovat de primer per Zapatero i posteriorment per Rajoy.
A més, es derogarà la llei Wert (LOMCE), es crearan lleis sobre el canvi climàtic, contra les violències sexuals i sobre l’eutanàsia. S’estableix també el compromís de limitar el preu del lloguer i es proposa de retornar als propietaris legítims els béns expropiats durant la dictadura i la recuperació del Pazo de Meirás (Sada, a la Corunya).
Tanmateix, l’acord passa per alt alguns aspectes clau del sorgiment de Podem com ara la figura de monarquia, la reforma del sistema electoral, l’autodeterminació de Catalunya o la creació d’una banca pública.
Nova Canàries: en la defensa de la singularitat
Finalment, s’ha pactat amb Nova Canàries, que es va presentar conjuntament amb Coalició Canària, encara que cadascun ha votat de manera diferent.
Un dels compromisos més importants és el de respectar el règim especial fiscal de les illes i deslligar-lo de qualsevol reforma del sistema de finançament autonòmic. Un altre aspecte clau, com a les Balears, és el descompte del 75% en el transport aeri i marítim, i en aquest acord s’ha demanat de valorar d’establir preus màxims de referència per a evitar que les companyies augmentin el cost del bitllet.
En resum, el conjunt d’acords inclou reivindicacions importants i ambicioses del territori representat per cada partit, que cal veure si s’acaben complint. La legislatura, per tant, pot ser un punt d’inflexió, entre un govern que pot portar a terme un canvi ambiciós a l’estat espanyol o que sigui sant tornem-hi, amb una nova decepció de conseqüències incertes, especialment a Catalunya, on el govern espanyol ja ha incomplert manta vegada les seves promeses.
