Acord entre el PSOE i el PP a Brussel·les per a la renovació del poder judicial espanyol

El PP i el PSOE han arribat a un acord, en presència de la vice-presidenta de la Comissió Europea Vera Jourová, per a procedir a la renovació immediata del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), crear una nova llei orgànica sobre el poder judicial i nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional.

La reforma ja començarà aquest mes de juliol, en un ple extraordinari del congrés espanyol, que hauria de triar els membres del CGPJ i els passos per a modificar la Llei Orgànica del Poder judicial. Els noms de l’òrgan l’han acordat els dos partits, segons diuen, amb vint nous membres “amb trajectòries acreditades i una solidesa formativa fora de dubte”.

La modificació normativa al sistema d’elecció s’articularà mitjançant una proposició de llei que encarregarà als nous membres del Consell redactar la llei que reformi el mètode d’elecció. La clau és que inclourà expressament un nou model de “participació directa” i de votació perquè els mateixos jutges puguin triar els seus representants al CGPJ. L’acord també comporta la prohibició que un ministre pugui ser designat fiscal general de l’Estat, com va passar amb l’exministra de Justícia socialista Dolores Delgado. Sobre el nomenament del TC, l’elegit és l’actual vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José María Macías Castaño. Macías s’ha mostrat molt crític els últims mesos amb la llei d’amnistia i ocuparà la plaça que era vacant.

El ministre de la Presidència i de Justícia espanyol, Félix Bolaños, i el vice-secretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, s’han reunit amb Jourová per a tancar un acord sobre la renovació del poder judicial espanyol. Restaven cinc dies perquè s’acabés el termini que va fixar Sánchez per a canviar els membres del CGPJ, que actua amb el mandat caducat des de fa més de cinc anys. En cas que no s’arribés a un acord, Sánchez va advertir que canviaria la facultat de l’òrgan per a fer nomenaments al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors de Justícia.

L’òrgan de govern dels jutges ha estat una font de tensió constant entre els dos principals partits espanyols. És un conflicte de fons. Els socialistes acusen els populars d’incomplir la constitució per no perdre la influència que tenen en l’estament judicial, on consideren que hi ha un biaix conservador. La mateixa Comissió Europea ha advertit l’estat espanyol unes quantes vegades que la renovació del CGPJ és una urgència democràtica. Ho deia, per exemple, l’informe de Brussel·les de l’any passat sobre l’estat de dret a la Unió. El blocatge, deia la Comissió, “erosiona l’eficiència de la justícia i té un impacte negatiu en la durada dels procediments davant del Tribunal Suprem”, en què el 30% de places són vacants. D’ençà de la investidura de Sánchez, al novembre, la Comissió fa de mitjancera entre el PP i el PSOE perquè hi trobin una solució.

Sánchez també ha tingut desavinences amb el mateix CGPJ, que s’hi ha encarat públicament com no havia fet fins ara amb cap altre mandatari espanyol. Carlos Lesmes va dimitir l’octubre de 2022 per a protestar contra la falta d’acord. “Mantenir-me a partir d’ara en aquesta responsabilitat tan sols pot servir per a convertir-me en còmplice d’una situació que abomino i que és inacceptable”, va dir. El seu successor, Vicente Guilarte, ha entrat encara més en el cos a cos amb Sánchez i va arribar a tillar d’aterridora la seva proposta de prendre la capacitat al consell de nomenar els magistrats del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia. Fa uns dies, el consell permament del CGPJ va acusar Sánchez de deteriorar la democràcia amb les crítiques pel cas de la seva dona, Begoña Gómez.