20.01.2020 - 11:17
|
Actualització: 20.01.2020 - 12:54
Acord tancat. La Generalitat tindrà uns nous pressupostos enguany i enrere quedaran les pròrrogues dels últims comptes aprovats el 2017, encara amb el govern de Carles Puigdemont. L’executiu i CatECP han fet pública avui la segona part del pacte pressupostari, la que fa referència a la despesa, després de l’entesa sobre els ingressos a què ja van arribar el mes passat. El pressupost arribarà al parlament la setmana vinent, segons el govern. L’acord comportarà un increment de la despesa de 3.070 milions d’euros respecte a la dels comptes anteriors. El sistema públic de salut augmentarà en 908,5 milions, cosa que permetrà que la plantilla incorpori més de 8.000 professionals, i es destinaran 20 milions a reduir les llistes d’espera. En educació, el govern preveu gastar 70 milions més en les escoles bressol, 15 més en les beques de menjador i 54 més per a desplegar l’escola inclusiva. Es reduiran les taxes universitàries un 30% en tots els trams i el finançament corrent a les universitats s’incrementarà en 129,5 milions. Els comptes, a més, preveuen 388 milions (125 més) per a la renda garantida de ciutadania, i 92 milions d’increment per a la dependència, que en rebrà 1.566 en total. Les inversions creixeran un 25,7% (405,2 milions) i fregaran els 2.000 milions d’euros.
Per a escenificar l’entesa, s’han reunit a la seu d’Economia el vicepresident del govern, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, amb una delegació dels comuns encapçalada per la seva presidenta al parlament, Jéssica Albiach. ‘El resultat és un molt bon pressupost per a Catalunya després d’anys d’austeritat imposada i de pressupostos prorrogats’, ha valorat Aragonès, que ha lloat l’esforç negociador dels comuns i la capacitat d’acord amb un govern format per dues forces polítiques diferents. El vicepresident ha insistit que el govern defensarà el president de la Generalitat, Quim Torra, davant de l’amenaça d’una inhabilitació imminent i s’ha desmarcat d’un possible avançament electoral argumentant que preveu que els comptes s’aprovin i executin amb normalitat. ‘És una garantia d’estabilitat d’aquest govern’, ha sentenciat Budó respecte al pressupost.
‘Primera pedra’ per a un govern progressista a Catalunya
Albiach ha explicat la decisió del seu grup de facilitar l’aprovació dels comptes per la necessitat de revertir les retallades. També són una primera pedra, ha dit, per a la constitució futura d’un govern progressista a Catalunya, que els comuns voldrien que es constituís després de l’avançament electoral que reclamen. ‘Estem obrint una etapa d’esperança a l’estat i també volem que arribi a Catalunya’, ha argumentat Albiach. Els comuns també esperen que l’executiu garanteixi que hi haurà prou marge temporal per a aprovar els comptes tenint en compte la situació processal de la condemna per inhabilitació de Torra, pendent de les decisions del Tribunal Suprem.
L’acord final del pressupost no ha arribat sol, sinó acompanyat d’una entesa paral·lela a l’Ajuntament de Barcelona. Aragonès ha celebrat l’acord a què ha arribat Ada Colau amb ERC i JxCat, que també es presenta avui. Ara bé, el vicepresident ha parlat de ‘coincidència temporal’ i no ha admès que hagin tancat un pacte creuat.
Millora de les llistes d’espera
En concret, quant a les partides de salut, aquest any l’increment de professionals al primer nivell de l’assistència sanitària serà de més de 1.400 persones. Pel que fa a la reducció de les llistes d’espera, durant el primer trimestre d’enguany s’aprovarà un decret que permetrà que tots els pacients amb motius de consulta no ajornables siguin assistits en 72 hores a l’assistència primària. També s’inclouran procediments quirúrgics en garantia i es reduirà de 180 a 90 dies el termini per als procediments en casos de cataractes i pròtesis de genoll i de maluc que tinguin criteris de preferència. Als paràmetres que ja s’avaluen per a l’atenció quirúrgica, s’afegiran altres que tindran en compte la situació social dels pacients i l’equitat territorial. Finalment, es reconeixerà el dret a l’atenció pública a totes les dones embarassades sense exclusions.
Els comptes també incrementen les polítiques de R+D+i en 121,4 milions (un 24,6% més) i reserven 6,5 milions per a la mesa d’emergència habitacional. A més, les noves promocions de 750 mossos i 250 bombers impliquen 47,4 milions addicionals cada any, als quals se sumen 4 milions per al pla estratègic del Cos d’Agents Rurals. L’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità per a la millora del transport públic arriba a 106,3 milions. En termes generals, els comptes incorporen novetats metodològiques que els lliguen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i es regeixen per un sistema d’indicadors de benestar i de progrés socials a l’hora d’orientar les polítiques públiques.
Equilibri pressupostari
Els comptes compleixen l’equilibri pressupostari exigit per Madrid perquè no hi hagi dèficit. Ara bé, Aragonès ha criticat que durant els últims anys les polítiques de compliment del dèficit i del deute del govern espanyol hagin estat molt més exigents amb la Generalitat que amb el propi estat. ‘Treballarem per a flexibilitzar això però ens toca ser rigorosos’, ha defensat Aragonès, convençut que un dèficit del 0% no és sostenible amb les previsions d’increment de la despesa i pressupostos expansius.
La Generalitat pagarà enguany uns 800 milions en interessos del deute. Aragonès també ha recordat que Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic que impedeix que tingui ‘uns serveis públics encara millors’. ‘L’únic pressupost que em satisfaria és el d’una Catalunya indepent que s’equipari en termes fiscals als pressupostos més avançats d’Europa’, hi ha afegit.
L’acord en matèria d’ingressos que ja van anunciar al desembre hauria de permetre incrementar la recaptació en 543 milions d’euros anuals, amb un impacte per a enguany de 171 milions més. El pacte implicava una modificació de l’IRPF perquè sigui més progressiu, amb mesures com l’augment d’un 10% el mínim exempt del contribuent per a les rendes més baixes, o la reforma dels trams més alts de l’escala perquè les rendes de 90.000 euros tinguin un tipus marginal del 23,5%. També es modifica l’impost de successions per recaptar uns 190 milions anuals més i s’implementaran nous impostos, com el que grava l’emissió de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica o el que afectarà la producció, l’emmagatzematge i la distribució de l’energia.
