L’acord entre PP i Vox a les Illes fulmina el model territorial i ambiental del pacte de progrés

L’acord entre el PP i l’extrema dreta de Vox per a investir Marga Prohens (PP) presidenta a les Illes preveu de tombar bona part del model de territori i medi desenvolupat pel pacte de progrés d’aquests darrers vuit anys. Que Prohens governi sense tenir representants de Vox a les conselleries no significa que governi sense l’extrema dreta, i hi haurà una comissió de seguiment que avaluarà si es desenvolupen els acords assolits entre totes dues formacions. L’estabilitat únicament és assegurada si es compleixen.

De la mateixa manera com han fet amb el rebuig a la llengua, a la llei trans i a la memòria històrica, el text signat pels dos partits –que també han acordat l’entrada de l’extrema dreta als consells de Mallorca i de Menorca– deixa clares les intencions que tenen amb el model econòmic i territorial per als quatre anys vinents. Un canvi d’imatge que preveu de revertir acords històrics assolits pel pacte de progrés i unes altres mesures que, malgrat que no satisfeien del tot els ecologistes, significaven passos per a avançar cap a la protecció d’un territori limitat com el de les Illes.

D’aturar el creixement a voler més places turístiques

Durant les anteriors legislatures, la dreta no ha aturat de criticar el model turístic de Francina Armengol, que, per l’altra banda, tampoc no satisfeia els ecologistes. Els uns el titllaven de massa prohibicionista i els altres deien que quedava curt. Sigui com sigui, tots els avenços fets en aquesta línia ara perillen. L’opció és clara: “Apostarem pel sector turístic com a principal indústria de les Balears i lluitarem contra la turismofòbia.” En el programa també són ben explícits amb les seves intencions de “derogar les moratòries i els apartats lesius, pel seu caràcter intervencionista i prohibicionista, de la normativa turística”.

Amb unes altres paraules, la intenció és passar d’un model en què s’havia aconseguit la paralització de noves places turístiques a un model que les afavoreixi. De fet, tampoc no s’amaguen de voler destinar més pressupost a la modernització dels enclavaments turístics, ni de permetre més ampliacions d’hotels i restaurants ni de “defensar el turisme de creuers”, un dels més contaminants. També es preveu que es tombi l’acord assolit entre govern i navilieres per a limitar a tres els creuers per dia al port de Palma.

Amb tot això, es difícil de creure que es desenvoluparà un model “sobre la base de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental” i que “vetlli sempre pel benestar present i futur de la població resident”, com diu l’acord, tenint en compte que les polítiques van en la direcció del creixement. En aquest moment de l’any, a les Illes, ja hi han arribat 100.000 turistes més que no pas el 2022, segons les dades de l’Ibestat. De fet, amb el pacte de progrés desenvolupant les mesures que la dreta critica, no es van aturar de trencar rècords en arribades de turistes: en tot el 2022 havien visitat les Illes 16,5 milions de persones, 100.000 més també que el 2019 –any previ a la pandèmia–, unes dades molt per sobre dels 13,8 milions del 2015. Optant pel creixement, sembla que aquestes xifres es continuaran enfilant, però caldrà veure si un territori limitat com les Illes ho suporta. Segons l’índex de pressió humana, l’agost passat hi va haver més de dos milions de persones al mateix temps sobre les Illes, el doble que residents.

A banda de la modernització de les zones turístiques, el PP i l’extrema dreta han decidit d’insistir en la promoció de les Illes com a destinació cultural, gastronòmica, de negocis, rural i nàutica, sense deixar de costat el turisme de sol i platja. També volen protegir els barets de platja. De fet, aprofitaran que Armengol va aconseguir que el govern espanyol transferís les competències de costes a les Illes per fer-ho amb més llibertat, ja que segons que van dir en campanya, “el litoral balear l’han protegit durant anys centenars de famílies amb negocis a les costes”.

Menorca, sense una llei de reserva de la biosfera efectiva

Josep Castells, portaveu de Més per Menorca, deia en una entrevista a VilaWeb que, si bé l’illa ja és reserva de la biosfera de fa anys, calia una llei que parlés “tant de conservació del patrimoni material, com de planificar el desenvolupament de la costa, limitar l’entrada de vehicles i de potenciar l’agricultura i la indústria”, de manera que “ajudi que el Consell de Menorca sigui realment el govern efectiu de l’illa”. Una llei que considerava una idea innovadora que arribava en el moment que havia d’arribar.

Després dels maldecaps per a aprovar la norma, va ser a final d’aquesta legislatura quan va prosperar, tot i l’amenaça dels membres de Més de sortir del govern de les Illes i la rectificació del PSIB per a aprovar la normativa. Un text que encara no s’ha començat a desplegar i que el PP i Vox ja han anunciat que eliminaran. Si més no, aquelles moratòries i apartats lesius que conté –com volen fer amb la llei de turisme. És a dir, que preveuen deixar-la inefectiva.

Per tant, l’objectiu que Menorca sigui una illa realment sostenible pot quedar esvaït, potser amb més perill, amb l’entrada de l’extrema dreta al Consell. Un altre punt de l’acord que ho dóna entenent són les intencions que tenen amb la carretera general, que travessa l’illa d’una punta a una altra. La dreta insisteix que es desdobli, mentre que l’esquerra ha intentat que es potenciï el transport públic per no destruir més territori. De fet, una altra contradicció és que es pretengui d’eliminar la limitació d’entrada de vehicles a l’illa de la llei de reserva de la biosfera i alhora es vegi necessari un desdoblament pel col·lapse de vehicles a l’estiu.

El coordinador general de Més per Menorca, Miquel Àngel Maria, feia un resum de tot plegat a les xarxes: “Es confirmen els pitjors presagis: el PP pacta amb Vox al Consell de Menorca per derogar la llei de reserva de la biosfera i estimular la massificació turística. Encara no han començat a governar i ja destrueixen el futur de Menorca.”

I quant al canvi climàtic, poc se’n sap de les polítiques que vol desenvolupar el nou govern, atès que cap punt de l’acord assolit en parla directament. En aquesta línia, el PP s’acosta al discurs negacionista de l’extrema dreta.