Els tres punts de l’acord de PP i Vox a les Illes que converteixen el català en una llengua residual

El Partit Popular (PP) i Vox han presentat avui horabaixa l’acord de govern de les Illes. El PP governarà tot sol amb el suport de Vox. Oficialment, l’extrema dreta no tindrà cap càrrec al govern, però tots dos partits han dissenyat un document que a efectes pràctics fa que la futura presidenta Marga Prohens (PP) es trobi lligada de peus i mans amb Vox. I aquesta posició no els és incòmoda, ans al contrari: els portaveus de Vox i el PP, Idoia Ribas i Sebastià Sagreras, han signat l’acord de govern enmig de rialles.

El document inclou 110 punts programàtics dividits en uns quants apartats, com ara la llibertat, el desenvolupament econòmic, el turisme, la indústria, el comerç, la restauració i el món rural. En tots els àmbits s’apleguen un bon reguitzell de mesures polèmiques que atempten contra els valors progressistes i democràtics. Això ja s’ha palpat, malauradament, al País Valencià. A les Illes, la fal·lera del PP i Vox contra la llengua també és evident. Pretenen, per exemple, arraconar el català, equiparar-lo al castellà, que perdi protagonisme en l’educació i que fins i tot deixi de ser un requisit per a ocupar un càrrec públic. En definitiva, la nova etapa política que és a punt de començar implica una clara amenaça per al català, una llengua que s’ha trobat més d’una vegada en una situació delicada i que ara hi ha l’amenaça que esdevingui residual.

La intenció de PP i Vox és clara: capgirar totes les polítiques impulsades per la presidenta Francina Armengol, que s’acomiadà el 19 de juny després de vuit anys al capdavant del govern. “Deixam un bon llegat i estic orgullosa del treball fet”, va dir. Aquests mesos vinents, Armengol veurà com es construeix una estructura que lapidarà qualsevol política amb ADN progressista.

Retrocés del català a l’escola

En matèria educativa, l’acord preveu que els pares puguin triar la primera llengua d’escolarització. “Ens comprometem a estendre aquest dret a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials”, diuen. Aquesta ha estat una qüestió polèmica durant la darrera legislatura d’Armengol, quan els socialistes van intentar d’aprovar una llei que convertia el castellà en llengua vehicular a l’escola. Finalment, arran de l’oposició de les entitats educatives de les Illes i de Més –soci de govern–, els socialistes es van fer enrere. De fet, el PP, amb el govern de José Ramón Bauzá, ja va provar d’aplicar un model semblant al que ara proposen, i la pressió de la comunitat educativa ho va impedir.

En l’acord, PP i Vox volen evidenciar que a les aules hi ha adoctrinament i intromissions ideològiques. Partint d’aquesta premissa, el nou govern de Prohens amenaça de fer més inspeccions.

El català no serà un requisit per a treballar en la funció pública

El català perdrà tot el pes quan es facin oposicions, perquè no serà un requisit per a treballar a l’administració pública. Ho diu l’acord: “Es farà el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública.” Enguany, els socialistes ja van intentar que no fos necessari per a treballar en la sanitat, un fet que va originar una gran crisi dins el govern balear, perquè Més s’hi va oposar. Finalment, es va exigir el català en 34 de les 49 categories de personal sanitari. Amb la nova normativa, cap funcionari no haurà de demostrar coneixement de català.

Eliminació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics

Un dels altres punts més sagnats és l’eliminació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, creada l’any 2019. Aquesta unitat administrativa depèn de la Direcció General de Política Lingüística del govern i s’encarrega de vetllar per la promoció dels drets lingüístics dels ciutadans, de les llengües reconegudes en l’estatut d’autonomia. “Quan es produeix alguna situació que suposi la vulneració d’aquests drets, l’Oficina fa bàsicament una tasca de mitjancera entre la persona que l’ha patida i la institució, l’organisme o l’entitat, de caràcter públic o privat, que amb la seva actuació ha vulnerat el dret lingüístic”, recull la normativa de l’oficina. A més, també es dedica a divulgar els drets lingüístics i la necessitat de garantir-los. No té caràcter sancionador i fa una actuació basada en principis de col·laboració i cooperació.

Aquest organisme té els dies comptats. PP i Vox diuen que el substituiran per una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística. Segons l’acord –vegeu-ne l’article 58–, es dedicarà a defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentarà tant la protecció del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de cada illa.

A les Illes, el PP va guanyar amb contundència. Va passar de 16 escons a 25, però li calia el suport de l’extrema dreta per a governar. En l’acord, Vox es compromet a donar estabilitat a Prohens. Diu que no presentarà cap esmena a la totalitat a la llei del pressupost general de les Illes, tret que hi hagi un incompliment de l’acord.

Tots dos partits han acordat de crear una comissió de seguiment que es reunirà periòdicament per avaluar el grau de compliment i execució de cadascuna de les mesures pactades i revisarà les accions legislatives previstes pel govern. La presidència del Parlament de les Illes Balears ja és en mans de l’extrema dreta. Gabriel Le Senne (Vox) en fou elegit president la setmana passada, després d’haver rebut el suport del seu partit i del PP. Inicialment, Le Senne no havia estat elegit diputat, però la renúncia de Jorge Campos, que serà el candidat de Vox a les eleccions espanyoles, li va obrir les portes del parlament.

Podeu consultar l’acord del PP i Vox a les Illes tot seguit: