28.11.2016 - 16:26
El govern de Catalunya, a través del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència; l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament han signat el primer acord que rubriquen conjuntament aquestes cinc institucions. L’objectiu del conveni és desenvolupar projectes de cooperació al Líban, un dels països on hi ha actualment més refugiats. Dels seus 4,4 milions d’habitants, 1,1 són persones refugiades, és a dir, un quarta part de la població. La col·laboració entre les institucions s’articularà, per una banda, mitjançant el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD), i per l’altra, a través de quinze ONG’s que implementaran projectes en diferents àmbits. El conjunt d’actuacions puja a 1,6 milions d’euros i tindrà una durada de 16 mesos.
L’actuació de cooperació catalana prevista es farà mitjançant el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i es durà a terme a la Unió de Municipis d’Al Fayhaa, d’on en formen part la capital del país Trípoli, i les poblacions d’El Mina, El Beddawi i Qalamoun. Es tracta de la zona que més persones refugiades acull procedents de Síria i les accions previstes tenen per objectiu la millora de la gestió i abastament d’aigua; la gestió, eliminació i reciclatge de residus i l’atenció primària i els serveis de salut a la població. De fet, la contribució catalana és doble: d’una banda, aportarà 730.000 euros per fer accions com la millora d’infraestructures i assegurar la prestació de serveis, i de l’altra, proporcionar coneixement tècnics. Es calcula que unes 800.000 persones es veuran beneficiades del projecte.
En el torn de parlaments, l’expert en desenvolupament local i cooperació internacional i coordinador internacional del programa ‘Articulation of Territorial Networks’ del PNUD al Líban fins al setembre del 2016, Giovanni Camilleri, ha lloat la contribució de Catalunya a aquests projectes. ‘Me n’alegro que aquest repte surti d’un país com Catalunya, que ha demostrat saber organitzar-se per afrontar aquest repte difícil’, ha dit. ‘El Líban és un país que requereix interlocutors que tinguin la voluntat i la determinació a l’hora d’afrontar aquestes situacions’, ha afegit.
L’altra branca d’actuació, amb una dotació de 830.000 euros, és contribuir a les activitats que realitzen sobre el terreny un total de quinze ONG’s. Entre aquestes, la que duu a terme UNICEF per atendre les necessitats d’higiene de dones i infants que estan en camps de refugiats; el suport als refugiats a partir de les arts escèniques i la comicitat, tasca que des de fa anys desenvolupa Pallassos Sense Fronteres; l’atenció psicològica a la infància per part de UNRWA de Nacions Unides o garantir l’accés al dret a la salut i activitats de sensibilització amb la població refugiada, tasca que realitza l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació Pau i Solidaritat.
L’acord rubricat aquest dilluns és el resultat de la visita d’una delegació catalana al país dels Cedres el passat mes de maig, amb representants de les cinc institucions implicades, per tal de conèixer de primera mà la situació al país, avaluar els projectes de cooperació que Catalunya duia a terme i establir noves aliances i convenis amb institucions libaneses i internacionals.
La presidenta del Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament, Meritxell Budó ha destacat que l’acord és un pas ‘sense precedents’ en l’àmbit de la cooperació, i s’ha mostrat convençuda que, malgrat les dificultats, tirarà endavant. En aquest sentit, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència; Raül Romeva, ha assenyalat que des de les institucions ‘fem un pas endavant com a país, entenent que la cooperació ha de ser una política nacional de base’. ‘Aquest acord servirà per coordinar les nostres accions al Líban i contribuir de manera més eficaç a millorar la situació de les persones refugiades pels conflictes de la zona, especialment el sirià’, ha ressaltat Romeva. ‘La crisi a la Mediterrània oriental és un repte global’, ha dit en un altre moment de la seva intervenció.
Precisament, la postura d’Europa en el tema dels refugiats ha estat un tema esmentat, i no precisament de manera positiva, en el torn de parlaments. ‘Tenim el deure d’actuar. Europa té una responsabilitat en la crisi actual’, ha subratllat el primer tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Gerard Pisarello, qui ha lamentat el fet que, països com el Líban, que tenen amb molts menys recursos que molts països europeus, estan acollint un gran nombre de refugiats. ‘El mínim que podem fer les institucions és ajudar als qui ajuden. És un deure ètic’, ha afegit.
El vice-president de l’Àrea internacional i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Alfred Bosch, ha apuntat que, a diferència del que molts pensen ‘Europa no som el melic del món’ i ha assenyalat que l’acord és un ‘exercici de modèstia’. ‘L’important no som nosaltres, sinó els refugiats que han hagut de marxar de Síria, les persones que volen tirar endavant’, ha comentat després d’explicar la història d’Ahmed, un jove sirià refugiat al Líban de només divuit anys. El noi està obligat a passar la resta de la seva vida en cadira de rodes després de rebre l’impacte d’una bala rebotada que, just uns instants abans, va matar de manera fulminant un amic seu. ‘Ell diu que no vol anar Europa, ell vol tornar al seu país’ ha destacat Bosch sobre el testimoni d’Ahmed.
D’altra banda, la participació del món local és cabdal en l’acord, i així ho ha ressaltat el diputat de la Diputació de Barcelona delegat de Presidència, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona, Jaume Ciurana. ‘La crisi de refugiats té un impacte especialment fort sobre el món local, en l’àmbit de serveis, econòmic i demogràfic. En el cas del Líban, és molt important la mirada del món local’, ha indicat, recordant que fa 80 anys, es va viure al país una situació similar a la que es viu ara a Síria, quan desenes de milers de persones van haver de fugir per els estralls de la guerra del 36-39.
