19.07.2023 - 21:40
The Washington Post · Nina Masih
Rússia va suspendre dilluns la seva participació en un acord internacional que permetia l’exportació de gra des dels ports ucraïnesos de la Mar Negra blocats per Moscou. Una decisió que significa un nou revés a la seguretat alimentària mundial. El Kremlin va justificar la retirada tot al·legant que les seves demandes –relacionades principalment amb la facilitació de les exportacions agrícoles russes als mercats internacionals– no havien estat ateses.
Dilluns, el dia en què expirava l’acord, Moscou va anunciar que donava per acabada la seva participació. Ho declarà el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, que afegí que Rússia hi tornaria en cas que les seves condicions fossin complertes.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va titllar la decisió de Rússia de xantatge. “Ningú no té dret de dinamitar la seguretat alimentària de cap altra nació”, va dir.
Això és tot el que us cal saber sobre l’acord.
Què és la Iniciativa del Gra de la Mar Negra?
Rússia va blocar els ports ucraïnesos de la Mar Negra després d’haver envaït Ucraïna el 2022. Això va interrompre, de la nit al dia, les exportacions d’un dels principals productors mundials de blat, blat de moro i olis de cuina. La decisió va arribar en un moment en què l’economia mundial ja bregava amb una taxa d’inflació elevada i encara es trobava en vies de recuperació del trasbals causat per la pandèmia.
El juliol del 2022, Kíiv i Moscou van signar la Iniciativa del Gra de la Mar Negra, que comptà amb la mediació de Turquia i les Nacions Unides. L’acord permetia l’exportació al mercat mundial de cereals, aliments i fertilitzants des de tres ports ucraïnesos. Funcionaris de les Nacions Unides, Turquia, Rússia i Ucraïna van supervisar l’acord, que preveia inspeccions rutinàries dels vaixells que surten dels ports ucraïnesos de la Mar Negra.
L’acord tenia una durada inicial de cent vint dies, i d’ençà d’aleshores s’ha renovat tres vegades. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, els preus mundials dels aliments –que van assolir màxims històrics poc després de la invasió– van disminuir durant els mesos posteriors a l’acord.
La Iniciativa del Gra de la Mar Negra també ha estat tot un salvavides financer per a Kíiv, que s’enfronta a uns costos de reconstrucció desorbitats.
Per què s’ha retirat Rússia de l’acord?
Els productes agrícoles russos no estan subjectes a sancions directes per part d’Occident, però el Kremlin diu que les sancions, de retruc, també han perjudicat les exportacions de cereals i fertilitzants.
Moscou ha exigit que el banc agrícola rus sigui reconnectat al sistema mundial de pagaments SWIFT, arran que les sancions occidentals en prohibissin l’accés a la majoria d’institucions financeres russes. El Kremlin també vol que s’aixequin les restriccions a les importacions russes de peces de recanvi de maquinària agrícola, que se suavitzin les restriccions a l’accés a les assegurances al transport marítim i que s’arribi a un acord per a permetre la posada en marxa d’un oleoducte d’amoníac.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha comunicat al president rus, Vladímir Putin, que s’han pres mesures per a satisfer les demandes del Kremlin. També ha assenyalat que les exportacions de gra russes gairebé han recuperat els nivells previs a la invasió d’Ucraïna. Alhora, Guterres també ha assegurat que es van fent esforços per a reconnectar el banc agrícola rus a una xarxa de pagaments fora del sistema SWIFT.
“Tan sols cal que es materialitzin resultats concrets, i no pas promeses i garanties. Aleshores Rússia estarà disposada a considerar el reingrés a l’acord”, deia el Kremlin en un comunicat.
L’anunci arribava poc després d’un mortífer atac ucraïnès contra un pont clau que connecta la península de Crimea, annexionada per Moscou, amb la regió russa de Krasnodar.
Rússia va interrompre breument la seva participació en l’acord l’octubre passat, després d’un atac als seus vaixells, però la va reprendre uns dies més tard.
Qui ha comprat més gra a Ucraïna?
L’acord, segons dades de l’ONU, va permetre d’exportar gairebé trenta-tres milions de tones de productes bàsics a desenes de països. Països desenvolupats i en vies de desenvolupament –com ara la Xina, Espanya, Turquia, Itàlia i els Països Baixos– encapçalen la llista de països que més gra ucraïnès han importat en el marc de la iniciativa. També se n’han beneficiat economies menys desenvolupades com ara Egipte, Bangladeix i l’Índia.
El blat de moro va ser el producte més exportat sota els auspicis de l’acord, seguit del blat.
La iniciativa també ha contribuït a l’enviament per part del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU (PMA) de més de 700.000 tones de blat a països vulnerables com ara l’Afganistan, Etiòpia, Somàlia i el Iemen.
Augmentaran ara els preus dels aliments?
Els valors de futur d’aquests productes van augmentar dilluns al matí a la Borsa de Chicago, i a la tarda van experimentar una lleugera caiguda.
“Avui els preus han pujat”, digué el portaveu del Consell de Seguretat Nacional nord-americà, John Kirby. “El blat de moro, la soja i el blat s’han enfilat com a resultat d’aquesta decisió. En veiem l’impacte ara mateix.”
Rússia empra els aliments com a arma llancívola en la guerra contra Ucraïna, segons que declarà a la premsa el secretari d’estat nord-americà, Antony Blinken. “El resultat de la decisió que avui ha pres Rússia, que converteix els aliments en armes llancívoles i els utilitza com una eina més en la seva guerra contra Ucraïna, dificultarà que els llocs que en necessiten desesperadament puguin aconseguir-ne, i farà que n’augmentin els preus.”
La suspensió de la iniciativa pot causar una pressió alcista en el preu dels aliments, atès el rol clau d’Ucraïna en el subministrament de blat de moro i de blat al mercat mundial. Ho assegura un portaveu del PMA en un comunicat enviat per correu electrònic. “La suspensió també afectarà l’agricultura ucraïnesa, que és clau per a l’economia del país i depèn de l’accés als mercats internacionals”, afegeix.
Prèviament, el PMA ja havia advertit que el món s’enfrontava a una crisi d’aliments sense precedents, amb més de tres-cents quaranta-cinc milions de persones en situació d’inseguretat alimentària el 2023.
Quina ha estat la reacció a la decisió de Rússia?
Les organitzacions humanitàries i Occident han demanat a Rússia que faci marxa enrere.
La decisió “assestarà un cop molt dur a les persones necessitades de tot el món”, ha dit el cap de l’ONU, Guterres, que ha afegit que el preu de la retirada de Rússia l’acabarien pagant els més vulnerables del planeta.
Milions de persones a l’Àfrica Oriental es veuran afectades per la retirada de Rússia de l’acord, segons el Comitè Internacional de Rescat. “Aproximadament el 80% del gra consumit a l’Àfrica Oriental s’importa de Rússia i Ucraïna. Amb més de cinquanta milions de persones en situació de fam a la regió i amb uns preus dels aliments que han augmentat d’un 40% enguany, qualsevol interrupció en el subministrament mundial d’aliments en un moment de gran necessitat com aquest podria tenir conseqüències devastadores”, ha dit el director executiu de l’organització, David Miliband.
“La gent sofrirà els jocs polítics de Rússia: parlo d’un nen greument desnodrit de la Banya d’Àfrica, d’una mare que no podrà produir llet per al seu nadó”, ha dit l’ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan –que ha mantingut vincles amb Rússia al llarg del conflicte– ha dit a la premsa que Putin “vol que aquest pont humanitari continuï”, i que alts funcionaris turcs treballarien per ampliar l’acord. Les relacions entre ambdós països s’han enrarit després dels moviments recents d’Ankara cap a l’òrbita occidental.
Subscribe to the Washington Post
