01.08.2022 - 21:40
Un vaixell carregat de gra va sortir ahir del port ucraïnès d’Odessa per primera vegada d’ençà del començament de la guerra, arran de l’acord entre les autoritats turques, ucraïneses i russes. Amb vint-i-sis tones de gra, es dirigeix al port de Trípoli, amb l’objectiu de fer arribar la mercaderia a diversos estats de l’Àfrica.
Si Rússia manté l’acord que ha signat amb Ucraïna i que permet la represa de les exportacions de cereals, es proporcionarà un alleujament molt necessari als estats importadors, inclosos molts de l’Àfrica. Ucraïna, que té uns vint-i-dos milions de tones de gra en sitges (blat, blat de moro, llavors de gira-sol i altres grans), ha fet el primer enviament arran de l’acord.
No havia pogut enviar-los als mercats d’exportació d’ençà de la invasió russa, que va interrompre les infrastructures i els atacs als vaixells que transportaven mercaderies. Ucraïna és un actor notable en el mercat global d’exportació de cereals i llavors oleaginoses. I el blocatge de les exportacions ha contribuït a l’augment notable dels preus de les matèries primeres agrícoles observat d’ençà del començament de la guerra.
L’objectiu de “l’acord sobre el gra”, signat entre Kíiv i Moscou el 22 de juliol de 2022, era canviar aquesta situació caòtica. Segons l’acord, Rússia es va comprometre a no atacar els vaixells de cereals a la regió de la mar Negra. Però aquesta promesa no va durar gaire. Menys de vint-i-quatre hores després de la signatura de l’acord, hi va haver un atac amb míssils russos al crític port ucraïnès d’Odessa.
És probable que l’atac soscavi l’acord, un esforç multinacional per a evitar la crisi alimentària mundial. A més, els comerciants de cereals podrien ser reticents a participar en la zona si consideren que és massa arriscat. Això, finalment, frustraria l’acord.
Però si Rússia compleix la seva paraula, els beneficis seran immediats. Els preus dels cereals podrien reduir-se a mesura que hi hagués més subministraments de cereals disponibles al mercat mundial. En general, això seria positiu per als consumidors, especialment els que viuen en països pobres en desenvolupament.
La possible disminució dels preus s’afegiria a un panorama ja positiu dels preus mundials dels cereals, que s’han desvinculat dels nivells rècord observats durant les setmanes posteriors a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Per exemple, l’Índex global de preus dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, que mesura la variació mensual dels preus internacionals d’una cistella de productes bàsics alimentaris, va baixar d’un 2% el juny del 2022 respecte del mes anterior. Aquest va ser el tercer descens mensual.
Així i tot, l’augment és del 23% interanual, la qual cosa significa que l’acord recent i la possible represa del comerç aportarien un alleujament molt necessari al mercat dels grans. Ara, és probable que l’impacte de l’acord sobre els preus dels cereals sigui marginal. I és poc probable que els preus dels cereals tornin als nivells d’abans de la guerra. Hi ha una sèrie de factors que havien fet pujar els preus agrícoles durant els dos anys anteriors al conflicte, com ara la sequera a Amèrica del Sud, Àfrica oriental i Indonèsia i l’augment de la demanda de cereals a la Xina, que han afectat el subministrament mundial de cereals.
Conseqüències per a l’Àfrica
El descens probable de preus i l’augment de l’oferta a conseqüència de l’acord entre Rússia i Ucraïna pot beneficiar tots els països importadors i consumidors a mitjà termini. Això, suposant que l’acord es manté i que les línies navilieres començaran a rebre comandes i a moure els cereals.
Des d’una perspectiva africana, el continent importa uns 80.000 milions de dòlars de productes agrícoles l’any, principalment blat, oli de palma i llavors de gira-sol. La factura anual d’importació d’aliments de la regió de l’Àfrica subsahariana és, aproximadament, de 40.000 milions de dòlars nord-americans anuals.
Per tant, per molt marginal que fos la disminució dels preus d’aquestes matèries primeres, seria positiva per als països importadors i, en definitiva, per als consumidors. És important destacar que l’Àfrica importa 4.000 milions de dòlars de productes agrícoles de Rússia, el 90% dels quals són blat i el 6% són llavors de gira-sol. Els principals països importadors són Egipte (50%), seguits del Sudan, Nigèria, Tanzània, Algèria, Kenya i Sud-àfrica.
De la mateixa manera, l’Àfrica importa productes agrícoles d’Ucraïna per valor de 2.900 milions de dòlars. Al voltant del 48% d’això era blat, 31% blat de moro, i la resta incloïa oli de gira-sol, ordi i soja. Una represa de l’activitat comercial alliberaria uns vint-i-dos milions de tones de grans d’Ucraïna. Hom pot suposar que les comandes de cereals de Rússia a diversos mercats del món també augmentaran.
Els importadors de blat més destacats de l’Àfrica es beneficiaran al màxim d’una represa dels enviaments fora dels ports d’Ucraïna. De manera més general, la reducció dels preus beneficiaria els consumidors de tot el món. A més, el Programa Mundial d’Aliments podrà obtenir aliments per a donacions a les regions africanes en dificultats, com ara l’Àfrica oriental, on hi ha una forta sequera, i també a parts d’Àsia.
No podem oblidar que els agricultors ucraïnesos també se’n beneficiaran. Han estat preocupats perquè, sense la represa del comerç, els seus cultius es podririen en les sitges. L’acord significa l’esperança d’un cert alleujament i la perspectiva de crear espai per a emmagatzemar la nova collita de la temporada.
Incerteses
Encara hi ha molta incertesa al voltant de l’acord arran de l’atac rus amb míssils a Odessa. Les discussions multinacionals seran un factor determinant si el comerç de cereals es reprèn a la mar Negra. També s’hauran d’activar mesures per a garantir als comerciants la seguretat de la càrrega.
La dinàmica dels preus dels cereals i els possibles beneficis per als països importadors dependran d’aquesta evolució incerta. Qualsevol èxit en les exportacions de cereals d’Ucraïna beneficiarà els països africans directament, mitjançant el lliurament de subministraments físics, i indirectament, amb una possible reducció dels preus globals.
Wandile Sihlobo és investigador del Departament d’Economia Agrícola de la Universitat de Stellenbosch. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.
