Acord entre la UE i Grècia per a negociar un tercer rescat

La Unió Europea i Grècia han arribat a un acord, segons que ha anunciat el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Després de disset hores de negociacions, els dinou estats membres de la zona euro han pactat les mesures que faran possible d’obrir les converses per a un programa de rescat per a Grècia: ‘L’Eurogrup ha arribat a un acord per unanimitat. Tot és a punt per a anar al programa d’ESM per a Grècia amb reformes serioses i suport financer’, ha dit Tusk.

‘No hi haurà cap Grexit’, ha celebrat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Tanmateix, l’acord requereix que el parlament grec aprovi les reformes exigides. Mentre no arribi tot el rescat, l’Eurogrup estudiarà com donar finançament immediat a Grècia.

‘Només teníem un objectiu, assolir un acord, i després de disset hores de negociacions, finalment l’hem assolit’, ha dit el president del Consell, Donald Tusk. Tal com havien previst els ministres d’Economia i Finances de l’euro, el pacte inclou ‘condicions estrictes que s’han de complir’ amb l’aprovació de mesures al parlament grec abans de dimecres. Les mesures inclouen augments de l’IVA, retallades de les pensions i un enduriment de la reforma laboral. L’objectiu de l’aprovació de les iniciatives és, diuen els mandataris, reconstruir la confiança amb Grècia.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, una de les més dures envers el govern de Tsipras, ha assegurat que creia que es podia recuperar, aquesta confiança. I la directora general de l’FMI, Christine Lagarde, ha dit que aquesta nit, ‘llarga i laboriosa’, havia servit per a obrir una etapa de confiança que caldria consolidar complint els compromisos.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha assegurat que el parlament d’Atenes aprovaria les mesures exigides, ni que siguin molt allunyades del model ideològic de Syriza. Ha negat que les demandes dels socis de l’Eurozona hagin estat una humiliació per a Grècia. ‘No hi ha guanyadors ni perdedors’, ha dit.

El govern d’Alexis Tsipras ha acceptat, de fet, quasi totes les exigències que li presentava l’eurozona. També la creació d’un fons amb actius per a privatitzar per valor d’un màxim de 50.000 milions d’euros que, tot i que inicialment s’havia de basar a Luxemburg, finalment serà a Grècia. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que el fons s’utilitzarà ‘per reduir el deute’ i també per generar diners. En concret, ha dit que 25.000 milions del fons podrien servir per a recapitalitzar la banca grega, i la resta per a rebaixar el deute i per a la despesa del govern d’Atenes.

El procés del rescat

L’acord entre els líders de l’eurozona i Grècia preveu d’obrir negociacions per un nou rescat de tres anys d’uns 84.000 milions d’euros un cop les mesures exigides s’hagin aprovat al parlament d’Atenes, les hagi validades l’Eurogrup a través d’una teleconferència (que probablement serà dimecres) i els parlaments de sis països de l’euro, entre els quals Alemanya, hagin votat a favor de prestar diners a Grècia.

Parlar d’un rescat servirà per a començar negociacions formals, que poden durar setmanes, segons que ha admès Dijsselbloem. Mentrestant, l’Eurogrup estudiarà mesures de finançament d’urgència, tenint en compte les necessitats immediates de liquiditat de Grècia, on hi ha restriccions de capital des de fa dues setmanes. Dilluns vinent, Atenes ha de fer un nou pagament d’uns 7.000 milions d’euros al BCE, i encara deu 1.600 milions a l’FMI.