Comencen les negociacions per a la reedició del Botànic

PSPV, Compromís i Unides Podem arrenquen aquesta setmana les negociacions per a la reedició de l’Acord del Botànic, en plena precampanya per a les municipals, després d’una setmana marcada pels festius en la qual els partits han analitzat els resultats i han manifestat el seu compromís d’avançar en aquest acord progressista que va començar el 2015 després de 19 intensos dies de negociació.

Les eleccions valencianes del 28 d’abril van situar el PSPV com a força més votada al País Valencià, millorant el seu resultat del 2015, i amb Compromís i Unides Podem perdent part de la seva representació. La mateixa nit electoral els candidats de les tres formacions van mostrar la seva disposició a continuar avançant en el canvi, aquesta vegada amb un marge de diferència menor respecte al bloc de PP, Ciutadans i Vox, amb 52 diputats enfront de 47.

El compte enrere per a la constitució de les Corts el pròxim 16 de maig ja ha començat, i el calendari estableix que la investidura del nou president tindria lloc a finals de maig o principis de juny.

El president en funcions, Ximo Puig, ja va apuntar que confiava que el nou Consell pogués estar llest en la primera quinzena de juny per a reduir el període d’interinitat i recentment ha subratllat que el període electoral vinent condicionarà els terminis, de manera que no creu que hi hagi un acord fins que no passin les municipals.

Si el 2015 els contactes van arrencar ja el dilluns següent al diumenge electoral, en aquesta ocasió les negociacions formals es produeixen després d’una setmana de baixa intensitat política, marcada pels festius de Sant Vicent i l’1 de maig.

Fa quatre anys, amb un resultat molt més ajustat entre el PSPV i Compromís, les negociacions es van prolongar durant 19 dies, entre les eleccions del 24 de maig i l’acord sobre ‘qui’ havia de presidir la Generalitat, el 12 de juny, un dia després de posar sobre el paper els eixos d’acció del nou executiu.

Fa quatre anys les Corts es van constituir l’11 de juny, sense estar subscrit el pacte que es va signar hores després i Puig va prendre possessió com a president el 25 de juny. Els consellers van fer-ho cinc dies més tard, el 30.

No obstant això, el camí fins a aquest desenllaç no va ser fàcil. Si després dels comicis, en els quals les urnes van deixar oberta la possibilitat de posar fi a dues dècades de governs del PP, els tres partits van mostrar la seva disponibilitat a iniciar negociacions, la reivindicació de la Presidència per part de PSPV, com a força progressista més votada, i Compromís com a garant de la credibilitat del canvi‘, van tibar la corda.

Els socialistes van mostrar la seva voluntat de donar suport a Joan Ribó (Compromís) a l’Ajuntament de València com a força de l’esquerra amb més representació i van reivindicar que la coalició fes el mateix en la Generalitat, però aquesta va reiterar la seva intenció de liderar el Consell.

Puig va posar sobre la taula la seva voluntat de parlar ‘amb tots’ i va obrir la porta a dues opcions, un govern amb Compromís i suport de Podem, o en minoria amb el suport de Ciutadans. El PP d’Alberto Fabra va arribar a oferir l’abstenció per a aquesta segona opció a canvi del suport socialista als ajuntaments.

El 9 de juny, dos dies abans de la constitució de les Corts, el PSPV va donar per trencades les negociacions. Puig va sopar amb Fabra i Antonio Montiel, llavors líder de Podem, i es va mostrar disposat a ‘asseure’s les hores necessàries per a aconseguir un govern de progrés’.

Un dia més tard Compromís convidava al PSPV a tornar a negociar ‘sense imposicions’ sobre la presidència apel·lant al diàleg i l’11 de juny a la tarda se signava el Botànic entre les tres forces. El dia 12 Oltra va proposar que Puig fos el cap del Consell en un govern transversal.