La COP29 tanca amb un acord que els països pobres consideren insuficient

Els països en vies de desenvolupament han acceptat 300.000 milions de dòlars cada any en ajudes climàtiques dels països rics. Així consta en l’acord de la cimera del clima COP29 que s’ha tancat in extremis aquesta matinada a Bakú, a l’Azerbaiijan. Aquests diners aniran destinats a cobrir els costs de la transició energètica, de l’adaptació al canvi climàtic i dels desastres naturals causats per l’escalfament del planeta. L’aportació és lluny del bilió de dòlars anuals que reclamaven els països pobres, però triplica el compromís que fins ara havien fet els països rics amb el finançament climàtic.

S’ha aconseguit aquest pacte després de dues setmanes de negociacions i una recta final de converses complicada en què fins i tot algunes delegacions, com ara la del grup de nacions en illes petites, s’havien aixecat de la taula.

El president de la COP29, el dirigent azerbaitjanès Mukhtar Babayev, i Simon Stiell, el secretari executiu de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, s’han abraçat per celebrar l’acord. Tanmateix, poc després, la representant de l’Índia ha refusat “l’adopció injusta” del pacte. “És una xifra miserable”, ha dit Chandni Raina.

La COP “econòmica”

La COP29 tenia d’objectiu augmentar les ajudes als països en vies de desenvolupament per a fer una transició ecològica de les seves economies i augmentar els fons per a l’adaptació a les conseqüències de l’escalfament planetari, com ara sequeres, incendis i inundacions.

És un dels punts de l’Acord de París pendent de concretar. El pacte climàtic estableix que s’ha de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus i a tot estirar per sota dels 2, però també recull que els països desenvolupats haurien d’assumir el lideratge en la prestació d’ajuda financera als països menys dotats i més vulnerables.

Ja que gran part dels diners els han d’aportar els països rics, una de les principals qüestions a la taula dels negociadors ha estat quines quantitats es comprometien a pagar i en quin termini.

Una de les vies per a augmentar aquest finançament i que era, precisament, el gran tema de debat és el nou objectiu col·lectiu quantificat (NCQG, per les sigles en anglès), un mecanisme pactat el 2009, a la COP15 de Copenhaguen, pel qual els països desenvolupats es van comprometre a mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals de finançament climàtic fins el 2020 amb el propòsit d’ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les emissions de gas i a adaptar-se al canvi climàtic.

El compromís es va superar el 2022, quan la despesa a escala mundial en finançament climàtic va ascendir fins a 115.000 milions de dòlars. Una quantitat considerada insuficient per a assolir els objectius de l’Acord de París.

La Climate Action Network, que agrupa 1.900 associacions de la societat civil d’arreu del món, havia reclamat als països rics almenys un bilió de dòlars anuals en subvencions climàtiques per als països en vies de desenvolupament.