Acord de la claredat: una proposta excèntrica que ha envellit molt malament

Això de l’acord de claredad és del tot coherent amb la deriva que ERC porta des de fa anys. Una animalada més que reforça la tesi que ve a continuació.

En l’editorial del divendres del Partal, en vaig quedar astorat del posicionament de molts, moltíssims independentistes que diuen que promouen el vot en blanc, abstenció o vot nul amb papereta de 1O.

Del llarg relat faig el resum:

Els promotors de l’abstenció o similars son votants o ex-votants de ERC que tenen tres objectius:

1- Castigar el seu partit
2- Instigar als votants de JxC a abstenir-se o similar
3- Evitar que votants de ERC transfereixen els seus vots a JxC

És a dir, el seu partit mereix ser castigat però no poden soportar la idea que JxC en surti beneficiat i per això promouen i desitgen la destrucció de tot el bloc independentista.

El gran problema del Procés cap a la independència ha sigut i és ERC. El que al 2014 era un indici (plebiscitàries de Mas rebutjades per Junqueras), el 2017 era ja una evidencia (no preparar les estructures d’Estat) i avui ja és un cúmul de proves interminables i irrefutables (col·laboració amb el PSOE, rebuig de tot el que vingui de Puigdemont, negació del 1O, enfrontament amb l’ANC, etc).

Com a conclusió, en les properes eleccions els objectius lògics han de ser:

1- Bloquejar la presidència del Estat Espanyol i fer repetir les eleccions tantes vegades com sigui possible fins a obligar a fer un govern PP / PSOE.
2- Donar el missatge al món que el independentisme segueix fort
3- Perjudicar el màxim possible a ERC perquè no pugui seguir colaborant amb el PSOE en la nostra destrucció i per obligar a Junqueras a dimitir.

Per aconseguir aquest objectius es necessari:

1- Que JxC tingui el màxim de força possible per bloquejar el govern espanyol.
2- Que ningú voti a ERC

A continuació dono les explicacions sobre les raons que m’han portat a les conclusions que he esmentat anteriorment:

En les eleccions municipals vaig entendre relativament el sentit de l’abstenció, perquè el resultat final va saber diferenciar entre els tres partits (ERC, JxC, CUP’s), malgrat que ja es va veure que els votants de ERC que volien castigar el seu partit per la desfeta provocada, eren incapaços de votar una alternativa dins del bloc independentista. Soc conscient de la dificulat intrínseca que hi ha de passar de votar un partit a votar-ne un altre sense passar per l’abstenció. De totes maneres, en la situació històrica i d’urgència manifesta en la que ens trobem aquest matis hauria de haver-se pogut superar. Això ja marca un tarannà dels votants o ex-votants de ERC preocupant.

En el debat actual parteixo de la hipòtesi que una gran majoria dels promotors de l’abstenció o similar son votants o ex-votants de ERC. El fet que no diferenciïn entre partits és molt significatiu, ja que en el conjunt dels votants de JxC -possiblement també de les CUP’s, encara que no tant- no hi ha aquest emprenyament directe cap el seu partit i veuen clarament la diferencia astronòmica entre el comportament d’uns i altres. Això fa que entre el promotors de l’abstenció i similars (voler castigar a tots els partits per igual) els hi manqui l’equanimitat necessària i els hi sobri rauxa sense massa reflexió.

En termes de raonament lògic no puc explicar-m’ho i per entendre-ho me’n haig d’anar a la naturalesa de la condició humana. Penso que el Barnils en l’article del dissabte m’ha donat la clau quan diu que ell sempre vota i que en aquests moments de tanta decepció, barreja les paperetes dels tres partits independentistes i escolleig una sense mirar-la, de forma que finalment no sap a quin partit ha votat. Pot ser és molt agosarat dir-ho però penso que mai un votant de JxC es permetria avui votar, ni que fora per atzar, a ERC i per això Barnils ha de ser necessariament un votant de ERC. Tampoc podria ser votant de les CUP’s ja que tampoc es permetrien votar ni ERC per les mateixes raons que JxC ni a JxC pel seus prejudicis.
I també m’ha fet reflexionar l’entrevista que el mateix Barnils fa a Toni Comin el passat divendres en la que m’ha deixat perplexe dos comentaris que segueixen amb la matraca del vot nul o similar, malgrat tot el que el Toni Comin diu a l’entrevista, que és molt i molt contundent.

Els instigadors a l’abstenció (però no parlo de tots els actuals favorables a l’abstenció, ja que han pogut ser convençuts per la munió de comentaristes, opinadors, etc) son, literalment, immunes a qualsevol argument contrari. És un posicionament rígid, sense valorar res més que les seves dèries i prejudicis. Han deixat de raonar i ho han substituït per una reactivitat emocional que fuig de la lògica i l’enteniment. Però això no es nou. Ja va passar amb la reacció de l’electorat de ERC al discurs del Junqueras al novembre del 2014 que faré servir per donar llum al posicionament dels seus votants, en aquell moment crític i en el moment actual.

En tot el procés, ERC ha esdevingut el gran problema a resoldre pel independentisme, qui no ha trobat la manera de solucionar-ho i ha acabat enfonsant-nos a tots. També les CUP’s han sigut un problema però de diferent grau i que mereixen una explicacio a part.

Des de l’octubre del 2014, amb la consulta de Mas ja es veia que el posicionament de Junqueras grinyolava. Exigint que fos primer un referendum vinculant, sense entendre que en aquelles circumstàncies no era possible, boicotejant a l’inici la consulta per després afegir-s’hi quan va veure que seria un èxit i les CUP’s feia costat a Mas. Però la sorpresa, i de les grosses, va venir amb la resposta de Junqueras a l’oferta de Mas de fer unes eleccions plebiscitàries anant tots junts, de forma que serien impossibles de frenar per l’estat espanyol, i declarar la independència si sumaven més del 50% amb les CUP’s. Ho teníem tot -l’estat espanyol neutralitzat, un electorat en ebullició quan Podemos encara ni contava i uns resultats incontestables i oficials- i Junqueras s’hi va negar. I en aquests moments; quina va ser la reacció del seu electorat?. Doncs acceptar-ho acríticament, ja que ERC va conservar el seu electorat i va anar sumant adeptes. Aquí està la clau del comportament dels votants de ERC. Com és això possible?. Quina explicació podem donar?. No volien la independència? No era Mas qui més es podia resistir per venir d’un partit d’ordre on consumar la independència era un pas realment temeràri per a ells? O, només volien la independència si eren ells qui pilotaven la nau? Per què?

L’explicació del per què Junqueras fa el què fa és clara: és un home trastocat emocionalment i el diagnosi és evident. El podeu trobar aquí

https://esboirarelcami.blogspot.com/2023/05/la-renuncia-te-nom-propi-principis-del.html

En relació al partit i afiliats també hi ha una explicacio molt clara: son gent mediocre que tenen poques alternatives a la política i que es mouen només per interessos propis. Junqueras els hi va assegurar que tenia l’ajud del establishment i que podrien controlar els Media per aconseguir facilment l’hegemonia a Catalunya i que tots ells podrien disposar de càrrecs ben remunerats per un llarg període de temps, fins i tot per vida, si aconseguien l’alienació completa del poble català amb tota la força mediàtica que tindrien al seu abast. Convertir-se en el PRI català (partit hegemonic de Mèxic durant dècades gràcies al soport mediàtic dels Media de Slim i que Junqueras va vendre com “ampliar la base”). Tot egoïsme i res d’altruisme. Gent pobre d’esperit i molta ambició personal.

Però, què passa amb els seus centenars de milers de votants? Una conclusió clara és que han perdut la capacitat de discernir, de veure i entendre les diferències entre les accions portades a terme entre els diferents actors del independentisme. No hi ha una visió clara de la realitat ni de les conseqüències produïdes per les accions de cadascú d’ells. Però això costa molt de creure, malgrat el possible rentat de servei del Media que matxaquen dia sí i l’altre també amb el relat de Junqueras. Passats quasi 6 anys de l’1O la realitat és massa evident per suposar que no la veuen amb claredad. Però com son aquests votants?, què els mou?. La meva conclusió fruit de la intuïció i del comportament conegut de molts d’ells és que la majoria tenen una confusió mental important i tant aviat s’agafen a l’antifeixisme com a bandera mobilitzadora, sense adonar-se que la dispersió del focus -passar de la independència a l’antifeiximes- dilueix molt l’eficiencia del objectiu primordial i que hauria de ser únic, la independència, com parlen de República incloent altre partits d’àmbit espanyol. També he constatat que no hi ha equanimitat, una facultat de difícil aprenentatge, de forma que son capaços de assimilar els acords de JxC amb el PSC a la DIBA amb els acords de ERC amb Pedro Sánchez per aprovar els pressupostos, sense entendre les repercusions tant diferents d’aquests acords ni del fet que una vegada ERC s’ha rendit i ha decidit colaborar amb el PSOE, JxC s’ha quedat orfe, sense el principal company de lluita i sense marge d’actuació per fer front al Estat Espanyol. Mentrestant JxC necessita mantenir-se actiu (també té politics que viuen de la política) durant el temps que duri la rendició de ERC i ha de buscar el màxim poder sense repercusions massa doloroses. També son aquests els que van posant cada cop més condicionants, com per exemple que els partits es comprometin a parlar català des del faristol del Congrés o no tindran el seu suport. Aixi com els que diuen que volen una demostració de la fidelitat a Catalunya. O que si es presentés la Ponsatí (cadascú té el seu llistat) la votarien. O que JxC no ha fet res per evitar la deriva de ERC, com si això fos possible. O demanen una estratègia comuna, com si ERC no se’n hagués desmarcat unilateralment. O que no necessitem líders messiànics. O que votar és blanquejar la rendició, posant al mateix nivell a Junqueras amb l’exili. O que Puigdemon porta més d’un any sense parlar amb Junqueras, com si aquest darrer no li hagués fet un boicot des de fa 5 anys. O demanar que actuin units, com si això fos possible. O demanen el vot per partits residuals sense cap possibilitat. O que deixessin els escons buits. O no donar importància a que els obliguem a fer un govern PP / PSOE (pensem només en com s’han de sentir els seus votants). O que son eleccions espanyoles i que no hi hem de fer res. Tot pur infantisme preocupant.

I l’objectiu de tots ells és instigar als votants de JxC a fer el mateix que ells amb ERC i desactivar tota possibilitat de traspàs de vots de ERC a JxC.

Doncs finalment, per què actuen d’aquesta manera tant irracional, tant reactiva, tant sense matisos, tant pobre intelectualment?. Ja he dit abans que molts d’ells porten una confusió mental important però hi ha d’haver més raons. L’altre raó de pes només la sé trobar en una repulsió del votant de ERC a tot el que sembli que pugui venir de l’antiga CiU. És un repulsió íntima llaurada durant anys i que ve d’un complexa d’inferioritat que Tardà va expresar millor que ningú: es consideren els masovers i veuen a CiU com els amos que sempre els han maltractat, i ara pensen que l’univers els hi deu una reparació i és el moment d’aixafar a JxC, el seu gran enemic.

Aixi dons aquest rebuig, repulsió i fins i tot odi, els emboira la ment i els condueix a actuacions que van en contra d’ells mateixos, que és la definició de l’actuació dels idiotes.

Bloquejar els governs espanyols i mostrar al món que estem dempeus és el millor al que podem aspirar, no hi pot haver dubtes racionals d’això i només ho pot fer JxC (les CUP’s també però difícilment tindran la força necessària en escons) i per tant els hi hem de donar tants escons com puguem per incrementar les possibiltats de que ho puguin fer. Alternativament, deixar de votar ERC, els impedirà seguir colaborant amb el PSOE en la nostra destrucció i ens apropará a la renuncia de la cúpula del partit i, sobretot, del inefable Junqueras.

JxC sap molt bé que si no fa el paper que li pertoca -bloquejar el govern a Espanya si té la força per fer-ho- no el votarem en les eleccions catalanes. Això està claríssim. I, aleshores sí l’abstenció tindria sentit perquè tots els partits mereixerien ser castigats. Però aquest moment no ha arribat encara.

És tot, no hi ha més, la resta és fum.

Sr. director, li recordo que des de la primera revolució (vapor), la segona (electricitat i petroli), la tercera (internet) i la quarta (IA) a la colònia catalana les plusvàlues del treball se les queden uns quants. Colonialisme.

O, fan autocrítica i descodifiquen el colonialisme els tàndems (polítics-periodistes) (advocats-institucions) (economistes-empresaris) (enginyers-empreses) (arquitectes-constructores), etc. O, tot és una comèdia. Processisme.

Perquè, el moviment d’alliberament del Primer d’Octubre, en tant que viscut, creix de manera individual i posa al descobert interessos i comportaments impropis del processisme cap al camí de la llibertat col.lectiva. Horitzó.

Servidor d’aquesta màtria SÍ creu que la Taula de Diàleg amb el Gibierno español és una idea magnífica del M.H. President Aragonès i Garcia.

Tothom tenim clar que la capacitat dialèctica entre el nostre president septentrional front a qualsevol governant español serà capaç de convèncer-lo i acabaran signant un gran pacte d’estabilitat que equipare els habitants d’aquesta nació amb un toledà, un madridenc, un sevillà. No només del Principat, perquè se li veu un coratge tan potent que àdhuc ens situarà a valencians, illencs, franjolins i nordcatalans també.
M.H.P. Aragonès no és un president qualsevol, de seguida se li veu que és un ESTATISTA capaç d’arribar a les màximes quotes de sobirania nacional.

Tant és així, que ja no caldrà patir per l’extracció de rendes colonials que col·locarà la Hisenda española a Sant Cugat. El Senat español a BCN com volia Maragall, la capital del regne d’EspaÑa a València com ja fou en la guerra d’españa en 1937, el port de Madrid a Tarragona, el ministeri d’Indústria i innovació a Alacant, el Ministeri de Defensa a Ciutat de Mallorca i així tot un Pla Nacional per a tota la nostra nació.

Heu estat menyspreant aquest gran home des d’aquest mitjà de comunicació, així com molts d’altres quan tenim davant nostre una mena de Napoleó cors, un De Gaulle francès, un Bismark prussià, un Washington estatunidenc, un Churchill anglès, un Gandhi indú, etc.

El temps li donarà la raó perquè ell és la guia lúcida d’aquesta nació que camina com un Moisès menat el poble d’Israel fora de l’esclavitud egípcia.

Penseu-hi i penediu-vos del menyspreu d’aquest enorme estatista que és l’honorable, benvolgut i mai suficientment ben ponderat, aquest homenàs que és nostre president septentrional Aragonès i Garcia.

Estrella polar de tot bon català!

Josep Blesa (València)

Sr. Sanahuja, té tota la raó.
Un votant d’ERC ensorrarà la nació abans que votar JxCat.
Miri, suposo que ja sap que fins i tot el Sr. Partal considera el pacte de la Diba un crim mentre que els altres pactes ignominiosos que ha fet ERC, son “peccata minuta”.
No hi ha res a fer, els fa tanta angúnia haver de reconèixer que Puigdemont ho està fent bé que no poden païr-ho. Utilitzen un eufemisme: “l’exili”, per no dir Puigdemont.
Només una cosa, vostè és molt generós amb les CUP, que són tant independentistes com ho era en Fraga Iribarne.

Si del que es tracta és de mantenir una part del país estudiant l’astre, cal reconèixer que ho fan tot i més per a entretenir-los com poden. Ja durant la traïció del 17, es tractava de pactar amb l’enemic mentre simulaven que ajudaven al procés d’independència. Que llavors els seus votants continuessin ajudant-los amb el que creien que era lícit, però ara que ja els coneixen i saben quin és el seu únic i obscur objectiu, espero que a les pròximes eleccions no els voti absolutament ningú dels que van ser enganyats i Esquerra Republicana de Catalunya torni a ser com abans del cop d’aquests quatre ximples protegits pel feixisme estatal. Ara, quan guanyi l’anéssim gallec destructor i feixista amb què ens premia aquesta estat tan malalt, una de les primeres coses que faran, serà passar pel túrmix les restes de Catalunya juntament amb els traïdors, perquè mai ningú vol aliances amb gent que ja ha traït una vegada venent-se el país d’amagat fins i tot, dels seus propis votants. Que Déu els perdoni, perquè els catalans no ho farem.

Benvolgut Vicent, jo no perdria ni un minut més amb aquesta camàndula de l’acord de claredat. Ara ja n’estan fabricant una altra. I després en vindrà una altra, i una altra… el cas és donar-li pinso als mitjans i tenir entretingut al personal. Per exemple, segons article a aquest diari, el visionari president d’ER ha proposat:

“Una aliança d’independentistes catalans i bascos per “exercir la democràcia simultàniament””

Ja només els hi falta posar-li un nom ben esplendorós a la cosa, com: “Front sud-occidental dels demòcrates dialogants”, o què sé jo. En aquesta mena de política homeopàtica que practica ER, com més dilució dels principis actius de l’independentisme, millor. Ara ja reclamen “democràcia”, aviat serà que ens deixin parlar català en públic.

Molt interessant, Sr. Sanahuja, el seu punt de vista respecte a Junts. Crec que qualsevol partit estaria encantat de tenir un votant, simpatitzant o militant com vostè.

Jo em considero un independentista més, això sí, gens entusiasta amb els partits ni amb la seva lluita constant per l’hegemonia autonòmica.

Perquè anar a Madrid no deixa de ser autonomisme, es vesteixi o es vulgui vendre com “anar-hi blocar-ho tot” o “lluitar al front de Madrid” com en diuen els altres.

Justificar no declarar la independència al Parlament i desviar l’atenció amb altres lluites que res no hi tenen a veure.

Per tant, ABSTENCIÓ.

Alçades d’ara Vicent cap novetat amb respecte lo que pugui fer això d’ER.
Per cert, aquest Aragonès ja li bé de raça ser un torero.
Sun avi tenia una plaça de toros pel Maresme, que repartia diplomes en els turistes que hi anaven de torero.
Doncs això Vicent, aquest Aragonès és un torero, que reparteix diplomes de torero amb el seu entorn, per això ha contractat en aquesta nyorda franquista Barrio.
Ja que estem en temps de eleccions nyordes, com ja apunta un subcriptor Vicent, caldria entrevistà gent que ens portés llum a tanta fusco, que comporta l’abstenció? votar amb la papereta de l’1-O?
Estem en un moment tant complicat, veien tanta repressió que estem vivint i traïció dels partits que es fan dir independentistes, que om ja no sap cap a on tirar.
Doncs com ja he fet esment altres vegades, a les eleccions de fa dos dies a l’ANC, només va votar un 10% dels socis, que devien ser sobretot socis de partits, el 90% ens vàrem abstenir i ha prevalgut el 10%; sense cap crítica ni anàlisi.

De debó senyor Partal que es llegeix aquestes parrafades que li fem tots plegats?
Sento vergonya aliena de veure que gent molt probablement frustrada per no poder fer de comentarista es fan el diari a la seva manera convertint-lo en el seu propi mitjà de propaganda.
Particularment aprenc molt amb les seves editorials i encara que n’hi ha de millors i no tant, penso que li devem un respecte. Potser haurien de limitar els espais perquè no es converteixin en un “campi qui pugui”.

Quan no n’hi ha no en raja. No es pot esperar res més d’ERC. En quan al llarg comentari del Sr. Sanahuja estic d’acord en tot menys en el fet que s’hagi d’anar a Madrid a bloquejar la legislatura espanyola i fer repetir les eleccions tantes vegades com sigui possible. S’ha d’anar a Madrid a defensar Catalunya i els seus interessos i qualsevol suport s’ha de fer pagar car i cobrar-lo. Però no cometre l’error de voler bloquejar-ho tot, simplement perquè no tenim la força per fer-ho i és una estratègia que no porta enlloc. Com a màxima una repetició electoral, després de la qual Espanya ja s’haurà empescat una solució per superar el bloqueig. Els catalans sempre ens equivoquem en el mateix. Presentem batalla sense mesurar bé les forces reals que tenim i sense la paciència per anar avançant. No cal sempre el tot o res. Qualsevol parrtit que prometi que bloquejarà l’Estat espanyol in aeternum i que el farà caure i bla, bla, bla.. ens està enganyant o no sap de què parla.

Si alguna cosa tinc clar és que la cúpula d’ERC ha traït els independentistes i, encara que l’origen de la traïció ve de lluny, és una cosa que s’ha fet evident no fa tant… davant del cúmul de accions de boicot al procés. És clar que cap dels tres partits ho ha fet bé en aquests 6 anys post 2017… però també és just dir que no tots han tingut el mateix nivell de rendició humiliant, de responsabilitat ni de culpa. Per tant, la meva intenció és castigar el comportament descaradament autonomista d’ERC tant com pugui… i què li farà més mal ERC? votar nul? abstenir-se? votar Junts? votar CUP? Qui sàpiga la resposta ja sabrà què ha de fer.

Llargs raonaments del Sr. Jordi Sanahuja.
Comparteixo la majoria.
Com a ex-votant que ja es va fartar del junquerisne al 2017, haig de dir que el problema de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras (no mereix el nom ERC), és precisament aquest mentider, egoista i envejós Junqueras que te segrestat el partit amb la seva guarda pretoriana, els acòlits Sergi Sol, Gabriel Rufian, Tardà, Aragonès, Rovira, Roger Torrent, etc., etc.

Junqueras, per pura enveja i deliris de grandesa, ha volgut fer una mala còpia del pujolisme, el junquerisne, creant tot una estructura de càrrecs menjadora per a mantenir-se ell i acòlits vivint dels pressupostos, car possiblement fora d’això no es guanyarien tan bé la vida

Avui dia ja no té sentit que independentistes honestos votin la, ER de Junqueras, i si volen recuperar ERC han de foragitar a Junqueras, i la resta dels seus, no votant-los, votant JxCat massivament, infinitament millor per a Catalunya que abstenir-se. Amb aquesta catarsi hauran ajudat a Catalunya i en 4 anys podran, si volen, recuperar una ERC més autèntica.

Pel que fa als que promouen la abstenció, o el vot nul, o el vot en blanc, jo no crec que siguin tots fanàtics d’ER vulguent ensorrar a JxCat i a Catalunya, en aconseguir la incompareixença de tot l’independentisme i així diluir el seu fracàs.
Crec que al darrera hi ha apòstols de l’espanyolisme disfressats d’independentistes decebuts, però que realment volen posar una catifa vermella als seus, el naZionalisme espanyol, i així aconseguir, per incompareixença del contrari, el control total de les institucions per a aplicar el genocidi de tot lo català.
Mireu si no el que passa ara a Balears i València.

VOTAR SEMPRE, votar massivament els 2.300.000 del 1-O a JxCat o la CUP. Concentrar el vot.
El 23-J no és Sánchez contra Feijoo, és CATALUNYA contra espanya.

Tota la raó Partal: la proposta d’acord de claredat és un invent, un conill més tret del barret per procurar tenir el personal entretingut i enganyat. I menys ara, quan la dita “esquerra” de Sumar ja ha deixat claríssim que de autodeterminació i referèndum res de res, i que diàleg potser sí, però dins el marc autonòmic. ERC la dono per amortitzada, i la única esperança ara mateix és que es resolgui el puzzle de JxC, separant el gra de la palla autonomista, i aglutinant tot el potencial independentista de la gent del carrer, que és molt important. I tenint clar que això és una guerra entre nacions o comunitats nacionals (digueu-ho com vulgueu), i que és moment de lluita, no de acords i negociacions impossibles.

El què va fer Aragonès amb això de l’acord de claretat va ser xutar la pilota andavant per continuar amb l’anestèsia a què ens sotmet ERC. Però va la pena dedicar-hi un Editorial?, francament, crec que no. A partir d’ara el què hem de fer és tot el possible per escombrar aquests personatges -dels tres partits independentistes- que han apretat el fre fins el fons i ens han tornat a l’autonomisme. Les municipals han marcat l’inici d’una nova era en què la majoria de polítics SA hauran de desaparèixer, les eleccions del 23j serà la continuació i això ja no pararà perquè necessitem nous conductors que pilotin de veritat la revolta.

Em fa tot l’efecte que la ‘claredat’ se li apareixerà a ER de manera sobtada. Sobtada per ells, vull dir.
Potser en aquestes eleccions nyordes ja en tinguin un tast…
Molt d’acord amb en Ferran Moreno 7.34
amb en Francesc Aiguasenosa 9.51
amb en Oscar Bernades 11.59
PS: Semblat al que alguns proposen:
1.- Previa pinça ‘king size’ al nas, barrejar tres sobres amb ER, Junts i Cup, i agafar-ne un, utilitzant-lo per votar, sense saber què hi ha dins…
Jo proposaría als qui (molts suposo) dubten entre votar el ‘menys dolent’ (el que menys ràbia ens fa), votar nul, o abstenirse, fessin un joc similar: ‘El joc de les votacions nyordes’ :
2.- Tot el que cal és llençar un dau: (puntets de l’1 al 6)
Que surt 1. ó 2 : Anem al punt 1.- (Els dels tres sobres)
Que surt 3,ó 4: Vot nul (Papereta de l’1-0 ó foto de R.Tamudo, si voleu)
Que surt 5, ó 6: Vermutet, peus en remull… i ja s’ho faràn…
PS2: Es pot jugar en familia, en grup d’amics, i, naturalment, donar-li la volta i condicionar el vot del ‘grup’ a les diferents variants que se us puguin passar pel barret… Diversió assegurada!
PS3: Que no és gaire seriós???… Va, home, va!… Que són eleccions nyordes!…
A les de casa ull ben viu!
Salut!
//*//

Escriu Rosa:
Posats a parlar de les aberracions que ha proposat o ha fet ER per ensorrar l’independentisme i el país, per què no parlem de la destrucció dels mitjans de comunicació públics?.

Sr. Partal com és que VW no parla dels acomiadaments i l’externalització de la programació de TV3 i CatRàdio ?.

Es veritat, que com diu un manifest dels treballadors a les xarxes, és una condició més imposada pel PSOE a ER, vés a saber a canvi de què?. O potser una font de finançament del partit encoberta?.
Això no és cap futurible, és la crua realitat que està passant massa desapercebuda als mitjans.

Ostres, Jordi Sanahuja:

Et felicito pel teu comentari. No sempre es poden llegir opinions tant raonades (malgrat es pugui no estar al 100% d’acord).

En el cas d’ERC. em fixo en un amic meu votant de sempre (crec) d’aquest partit, persona pacífica, de bé i independentista sense cap dubte, a qui no obstant, quan li he demanat que em digui alguna cosa que els seus líders no hagin fet bé o que em digui si creu que han estat estat incoherents amb el que han dit o el que prediquen, no ha estat capaç de dir-me’n cap d’important. tot i haver-n’hi de flagrants. (hi ha de fet un la quants munt exemples. tant a ERC, com a Jx Cat com a la CUP).

De fet, segur que qualsevol votant d’un partit, et sabria enumerar exemples de politics incoherents amb el seu discurs, sempre que siguin d’un altre partit. Però quan correspon al d’un mateix, sembla que la raó sovint s’emboira i no es vol veure.

Em fa l’efecte que molts dels votants d’ERC, els de tota la vida (cosa que no es dona a JxCat ni a la CUP perquè son partits mes recents) ho son també per tradició familiar, com aquelles famílies que els diumenges van plegats a missa, convertint la militància a ERC en una cosa tant inherent a la pròpia família i persona que, deslligar-se’n o només pensar en alguna crítica profunda, els provoca tal rebuig intern que ho refusen, donant sovint arguments que, segons el meu parer, son absurds i incompresibles.

I dit això, quan veig les actuacions de polítics, contradient de manera vergonyant les seves vehements i atiadores afirmacions anteriors, em queda clar que si no pleguen ha de ser forçosament perquè fora de la manta protectora política, no sabrien ni aixecar el braç per agafar-se unes garrofes.

Com diria el meu pare. “El movimiento se demuestra andando”.

Les persones no som el que diem que som. Som el que fem.
Polítics inclosos.

La llastima és que alguns politics saben que tenen un grup enorme de fervents seguidors que els perdonaran qualsevol cosa, i mès si els recorden constantment que ha passat per la garjola per una injustícia.

Company comentarista Jordi, crec que as fet una bona anàlisis la comparteixo, com et veig un bon analista podries fer un anàlisis sobre la ANC, sempre he pensat ERC va entrar políticament dins la ANC per contrarestar el Consell de la República creant les famoses llistes cíviques, ERC no podia suportar un eixit de Puigdemont, també et demanaria un anàlisis, del comentari que faig últimament hi que torno a repetir, davant de la disbauxa d’opinions del que s’ha de votar, dons que la gent voti el que consideri mes bo per Catalunya, també seria molt bo una inscripció massiva al Consell, te agrairia ona bona anàlisis per part teva.