15.12.2020 - 21:50
El Regne Unit sortirà definitivament de la Unió Europea el 31 de desembre, després d’un període de transició que no ha servit per a acordar el futur marc de relació. El Brexit dur, que es produirà si no hi ha una entesa abans de final d’any, deixarà els britànics fora de la unió duanera i del mercat únic europeu, fet que pot originar noves traves i dificultats importants.
La principal desavinença està en l’establiment de normes que garanteixin una competència justa entre les empreses de la UE i del Regne Unit. Un acord comercial ha d’anar acompanyat d’uns requisits homogenis en matèria laboral, de medi i d’accés a ajudes i subsidis. A més, s’han d’acordar els procediments per al cas que una de les parts decideixi d’endurir la legislació o incompleixi algun aspecte de l’acord. Si es prenguessin tots aquests acords, es limitaria molt la sobirania econòmica que volien guanyar els britànics amb la sortida de la Unió Europea. Per això aquest és el principal escull de la negociació, ara mateix.
La pesca és un altre punt de discòrdia. Les zones pesqueres són feus conservadors i han estat un grup de pressió molt potent per a reduir l’accés dels sis-cents vaixells europeus que ara mateix pesquen en aigües britàniques. Malgrat que només representa un 0,1% del PIB del Regne Unit, s’ha convertit en una qüestió clau, carregada de simbolisme. Brussel·les vol un llarg període de transició i pocs canvis i, en canvi, Londres vol reduir molt les quotes i de seguida. Tanmateix, es preveu que si es resol el principal escull, aquesta desavinença no farà pas perillar l’acord.
I si no hi ha acord?
El principal efecte de la manca d’un acord comercial és que es tornarien a instaurar aranzels i controls duaners a mercaderies. Un acord ajudaria a reduir molt els tràmits, però un Brexit dur faria que els ports es col·lapsessin. El govern britànic treballa amb la previsió de cues de set mil camions, que haurien d’esperar uns dos dies per travessar el canal. L’aplicació d’aranzels afectaria gairebé tots els productes procedents de la Unió Europea, encariria fins a un 5% la compra dels britànics i faria que els britànics acabessin pagant 3.400 milions d’euros de més cada any.
El nou marc amb les institucions europees, amb el Regne Unit com un estat tercer, també pot originar problemes financers: es preveu que la lliura s’enfonsi i que els bancs britànics tinguin dificultats amb els clients d’uns altres estats si són entitats que no operen des de la Unió Europea. Tot això, segons molts analistes, podria menar a un període d’inestabilitat als mercats, que molt possiblement obligaria el govern britànic a intervenir.
Canvis en la lliure circulació i la residència
Si no es fes res, el primer de gener no es podria enlairar cap vol entre el Regne Unit i la Unió Europea. Així i tot, molt segurament abans s’establirien mecanismes de contingència per a mantenir les connexions aèries en qualsevol hipòtesi.
Quant a la circulació de persones, els ciutadans podran utilitzar el document d’identitat per entrar del Regne Unit, i els qui hi resideixin podran continuar amb el DNI fins al 2025, pel cap baix. Tanmateix, els qui hi arribin a partir d’ara només podran fer ús d’aquests recursos fins a l’octubre vinent; a partir de llavors hauran de sol·licitar un permís d’acord amb les noves normes d’immigració. Aquest canvi també afectaria la comunitat britànica que resideix a la Unió Europea.
Per una altra banda, amb una sortida sense acord, es deixaria de tenir accés mutu als bancs de dades de seguretat, fet que dificultaria les detencions i les extradicions. També es deixaria en l’aire el reconeixement mutu de qualificació professional, s’acabaria el programa Erasmus i s’invalidaria la targeta sanitària europea.
Hi ha força possibilitats que una de les parts, o totes dues, acabi cedint; fins i tot en cas de no haver-hi un acord abans de Cap d’Any, tot fa preveure que hi haurà alguna mena d’acord a curt termini, perquè després de gairebé cinquanta anys dins la Unió Europea hi ha molts aspectes que literalment no es poden canviar d’avui per demà.
