Israel i Hamàs anuncien un acord per a posar fi a la guerra de Gaza: s’alliberaran els ostatges i presoners i cessaran els atacs

El govern d’Israel i Hamàs han arribat a un acord d’alto-el-foc per a posar fi a la guerra a Gaza, segons ha anunciat a Doha el primer ministre de Catar, Mohàmmed bin Abdulrahman bin Jassim al-Thani. El pacte entrarà en vigor diumenge i representarà una treva, que hauria de ser permanent, de la guerra que va començar Israel a Gaza arran dels atacs d’Hamàs el 7 d’octubre de 2023.

L’actual president nord-americà, Joe Biden, juntament amb la mediació de Catar i Egipte, havia pressionat per aconseguir la treva, tenint en compte que dilluns s’acaba el seu mandat i hi ha la presa de possessió de Donald Trump. En un comunicat, Biden ha dit: “La meva diplomàcia no ha cessat mai d’esforçar-se per aconseguir-ho. L’acord és el resultat no solament de la pressió extrema que ha sofert Hamàs i del canvi d’equació regional després d’un alto-el-foc al Líban i el debilitament de l’Iran, sinó també de la diplomàcia nord-americana tenaç i minuciosa.”

Hamàs, per la seva part, ha dit que representa un punt d’inflexió en el conflicte: “L’acord d’alto-el-foc és el resultat de la llegendària fermesa del nostre gran poble palestí i la nostra valenta resistència a la Franja de Gaza”, ha manifestat.

L’acord constarà de tres fases. La primera és de sis setmanes i implica l’aturada de les hostilitats, la retirada d’Israel de les zones poblades de Gaza i un bescanvi d’ostatges i presos. Hamàs hauria d’alliberar trenta-tres ostatges, que inclourà dones –militars incloses–, nens i gent gran. I Israel alliberarà trenta presoners palestins per cada ostatge civil i cinquanta per cada soldat: uns dos mil en total. Alhora, els palestins desplaçats podran començar a tornar a casa, els ferits podran viatjar per rebre tractament mèdic i augmentarà l’ajuda humanitària que entra a Gaza.

La segona fase, de quaranta-dos dies, implicarà que Hamàs alliberi la resta d’ostatges en canvi de presoners palestins, un alto-el-foc permanent i la retirada total de les tropes israelianes de Gaza.

A la tercera fase, que es preveu que duri anys, i sota la supervisió d’Egipte i Catar, els cossos dels ostatges israelians morts seran bescanviats pels membres morts d’Hamàs, s’engegarà un pla de reconstrucció de la zona i es reobriran les fronteres.

Avui, Israel havia lliurat a Hamàs els mapes i els terminis de retirada de tropes de la regió, el darrer escull de la negociació. En aquesta línia, el govern de Biden treballa en un ple de pau, que lliurarà al president electe Donald Trump, i inclourà la unió de Gaza i Cisjordània sota el govern d’una Autoritat Palestina reformada i la creació d’una força internacional formada per tropes estrangeres i “personal palestí” per mantenir la seguretat a Gaza.

Segons les xifres oficials, més de 46.700 persones han mort a Gaza a conseqüència de l’ofensiva militar llançada per Israel. Tanmateix, la revista científica The Lancet estimava que la xifra de morts a Gaza causats per atacs israelians era d’un 70% més que no la que ha comptabilitzat el Ministeri de Sanitat de Gaza. I en un estudi publicat fa una setmana, deia que del 7 d’octubre de 2023 al 30 de juny del 2024 hi va haver 64.260 morts per lesions traumàtiques.

El 26 de novembre ja es va signar un acord d’alto-el-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb què feia un any que mantenia un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.