Pas endavant en el tractament contra el càncer de pàncrees

Un estudi internacional liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques ha aconseguit allargar la vida de ratolins amb càncer de pàncrees inhibint una proteïna concreta. També s’ha pogut fer que els tumors progressin més lentament, que siguin menys agressius i que facin menys metàstasi. D’aquesta manera, la investigació ha pogut certificar el paper de la proteïna Galectina-1 en el desenvolupament d’aquest tipus de tumor, el quart en nombre de morts relacionades amb càncer. Actualment no hi ha cap tractament curatiu eficaç per a la malaltia, segons indiquen els responsables del treball, de tal manera que inhibir la Galectina-1 pot convertir-se en el primer mètode efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic, conegut com a PDA.

Els tumors ductals de pàncrees es desenvolupen en un micro ambient tumoral particular, que es considera una de les claus per entendre’n el desenvolupament i la resistència a les quimioteràpies convencionals, així com la falta d’èxit de tractaments com la immunoteràpia. Dins d’aquest entorn, favorable a les cèl·lules tumorals i que les aïlla del sistema immunitari i dels tractaments, hi ha unes cèl·lules anomenades fibroblasts, que són les responsables de la producció de grans quantitats de Galectina-1.

Els investigadors liderats per Pilar Navarro, de l’Hospital del Mar, destaquen que aquesta proteïna té un paper vital en tot el procés de creixement del tumor. Incrementa la seva proliferació, migració i invasió, és a dir, el fa més agressiu. També és una peça clau en la creació de l’entorn favorable al seu creixement i, a la vegada, manté el sistema immunitari deprimit, fet que permet al tumor restar invisible. Carlos Orozco i Neus Martínez-Bosch, membres del grup liderat per Navarro i primers signants de l’estudi, expliquen que, davant la complexitat de l’abordatge d’aquest tipus de tumor, ha calgut treballar amb ‘quatre aproximacions diferents’ per intentar reconstruir el ‘trencaclosques final’ que mostra el paper de la proteïna Galectina-1 en el càncer de pàncrees.

Així, s’han fet estudis ‘in vivo’ amb un model transgènic en ratolins per veure com afecta la inhibició d’aquesta proteïna al desenvolupament del tumor, i també s’han seguit tres estratègies amb cèl·lules humanes, ‘in vitro’, ‘in vivo’, amb models de ratolí, i estudis moleculars genòmics de gran escala. Bosch ha confirmat que els resultats obtinguts indiquen que la inhibició de la proteïna esmentada frena el creixement del tumor i ‘restableix la vigilància del nostre sistema immunitari per reconèixer i rebutjar les cèl·lules tumorals, la qual cosa dificulta que el tumor segueixi progressant’.

Tot i això, els responsables del treball adverteixen que es tracta d’un estudi preclínic amb models animals i que calen nous estudis que validin la inhibició de la proteïna com a alternativa terapèutica en humans. L’adenocarcinoma ductal pancreàtic és el subtipus més freqüent de càncer de pàncrees. Representa el 85% dels casos diagnosticats i, tot i que la seva prevalença és de només el 3%, és el quart en el nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia. L’any 2016 es van detectar 606 casos de càncer de pàncrees en homes i 562 en dones a Catalunya. Els baixos nivells de supervivència els provoca el fet que no hi ha cap forma de diagnòstic precoç, ja que presenta una baixa simptomatologia i quan es detecta sovint ja es troba en estadis avançats, sumat al fet que no respon a tractaments convencionals.