Aconsegueixen el segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals

L’Institut d’Investigació de la Sida Irsicaixa de Barcelona ha coordinat un estudi que ha aconseguit el segon cas en el món d’una persona portadora del VIH que, després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare, fa 18 mesos que està en remissió del virus malgrat no prendre tractament antiretroviral. A l’estudi hi ha participat el University College de Londres i s’ha realitzat en el marc internacional IciStem, coordinat per l’Institut d’Investigació de la Sida Irsicaixa de Barcelona i l’University Medical Center d’Utrecht d’Holanda i ha estat publicat avui per la revista ‘Nature’.

El cas d’aquest pacient, que ha estat tractat a Londres, és el segon en el qual, sense tractament antiretroviral, el virus es torna indetectable, després del ‘Pacient de Berlín‘ el 2009, que després d’un trasplantament de cèl·lules mare per tractar la seva leucèmia va interrompre el seu tractament i el virus no va rebotar.

El ‘Pacient de Londres’ era portador del VIH des de 2003, i el 2012 se li va detectar un Limfoma de Hodgkin per la qual cosa es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare el 2016. Aquestes cèl·lules tenien una mutació anomenada CCR5 Delta 32m que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos del trasplantament, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui dia, 18 mesos després, el virus segueix indetectable a la seva sang. Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebota en les 4 primeres setmanes.

El coautor de l’estudi i colíder del consorci IciTem, Javier Martínez-Picado, ha explicat en una conferència de premsa que ‘la principal conclusió que extraiem de tota aquesta informació és que el ‘Pacient de Berlín’ no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus’. No obstant això, Martínez-Picado recalca que ‘el trasplantament de cèl·lules mare és un procediment mèdic de risc elevat i sol es recomana per tractar pacients que pateixin una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies i que la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i amb un seguiment exhaustiu de l’evolució’. ‘El següent pas és descobrir els mecanismes que fan que el virus s’erradiqui a través del trasplantament de cèl·lules mare i mimetitzar-los amb intervencions menys invasives’, ha assegurat la coautora de l’estudi i investigadora, Maria Salgado.

L’any 2014 es va reportar el cas del ‘Pacient d’Essen’, que va rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta 32, però quan va interrompre el tractament antiretroviral el virus va experimentar un ràpid rebrot, a més de 3 casos més de trasplantament de cèl·lules mare que no presentaven la mutació i el virus va rebotar a les 12, 32 i 41 setmanes, respectivament.

Des del 2014, IciStem ha dut a terme el trasplantament de 38 pacients de VIH que havien de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare a causa d’una malaltia hematològica, dels quals 9 tenien la mutació CCR5 -actualment hi ha 4 en seguiment- i 19 han superat l’any post trasplantament -sense deixar de prendre antiretrovirals-, només 16 dels 38 continuen en seguiment.

L’estudi destaca que, mentre que les cèl·lules originals del ‘Pacient de Berlín’ ja presentaven la mutació CCR5, el pacient actual no la tenia originalment, a més aquest va rebre una teràpia pretransplantament molt menys agressiva i un únic trasplantament, mentre que el ‘Pacient de Berlín’ es va sotmetre a dues intervencions consecutives. Això demostra, segons els investigadors, que ‘es pot aconseguir la remissió encara sense tenir una mutació prèvia en el receptor i mitjançant tractaments molt menys agressius per al pacient’, encara que Martínez-Picado ha dit que ‘no volem parlar de curació encara per prudència’.

‘A l’alt risc que significa un trasplantament de cèl·lules mare, se li suma la dificultat de trobar donants amb la mutació CCR5 a les seves cèl·lules, només l’1% de persones a Europa la tenen i es concentren als països del nord, per la qual cosa no és la cura definitiva del virus però aporta molta esperança’