28.02.2016 - 18:36
|
Actualització: 28.02.2016 - 18:55
En relació a la informació publicada entorn al rebuig d’un escrit presentat en els Jutjats de Badalona per estar redactat en “una llengua estranya”, permeti’m fer els aclariments següents:
L’escrit en qüestió el va redactar l’advocat, contràriament a la atribució que se’m fa i en cap cas pretén refusar un recurs de la part contrària pel fet de no estar escrit en castellà.
Un cop rebut l’escrit al meu despatx i tal i com faig sempre, vaig fer el següent anàlisi: a)Termini de presentació: era de màxima urgència doncs acabava aquell mateix mati a les 15:00 del dia 5/01/16; b) Sol·licitud: es demanava la traducció al castellà d’una determinada actuació judicial, petició força habitual quan el lletrat i client no resideixen a Catalunya; c) Contingut: d’una primera lectura vaig trobar desafortunada l’expressió “llengua estranya”.
Fet l’anàlisi anterior, vaig considerar que el que es demanava era habitual i com sigui que no hi havia marge de maniobra per demanar al lletrat que modifiqués aquella expressió poc afortunada, el vaig signar i presentar.
He de dir que en el moment de l’anàlisi sobre aquella expressió poc encertada vaig fer una ràpida consulta al diccionari de la RAE que em va donar com a resultat una primera definició de la paraula “extraño/a”: “de nación, familia o profesión distinta de la que se nombra o sobrentiende”, de tal manera que vaig interpretar que la expressió utilitzada pel lletrat segurament ho va ser en el sentit de que el català era per ell i el seu client un idioma desconegut, sense fer-ne cap altre lectura que pogués acabar suscitant tot aquest enrenou mediàtic.
Finalment, tot i que no vaig redactar-lo, lamento que algú se n’hagi pogut sentir ofès.
Tots els que em coneixen, saben perfectament que el català forma part amb total normalitat tant de la meva vida personal com professional, i per això em dol significativament que estigui rebent aquest atac per un escrit judicial del que no en soc l’autor i se’m culpabilitzi per atacar la meva pròpia llengua.
Angel Quemada Cuatrecasas
