Fa tot just unes quantes setmanes, el Consell Valencià de Cultura va publicar un document titulat “Informe al voltant del turisme massiu i la gentrificació del centre històric de València”. Aquest òrgan consultiu de la Generalitat s’ha sentit concernit pels canvis, ja ben visibles, que la ciutat experimenta de fa pocs anys ençà. La transformació de la fesomia física, social, cultural i humana de València causada per l’adveniment del fenomen del turisme de masses sembla imparable. Parla de conseqüències com ara la fractura social i l’augment de la turismofòbia entre el veïnat. Entre més coses, recomanen a l’Ajuntament de València que reoriente la promoció turística de la ciutat, instaurar una moratòria combinada amb una campanya d’inspeccions i replanificar l’ocupació de l’espai públic de la ciutat.

Aquest és un fet que no és nou ni és exclusiu de la ciutat de València. L’antropòloga Josepa Cucó diu que és un fenomen mundial i parla de ciutats com Lisboa i unes altres de què té molts bons records i a les quals no vol tornar perquè sap cap a on han evolucionat. “Té a veure amb fenòmens globals relacionats amb la mobilitat i amb interessos econòmics. Té a veure amb els vols barats amb els quals la gent, amb relativament pocs diners, pot viatjar. I té a veure amb l’oferta i la demanda.”

Com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans que és, Cucó recorda que fa tretze anys que viatja cada mes a Barcelona i n’ha vist la transformació. “És global i té a veure amb terciarització de la societat que implica la precarització dels treballadors i provoca una crisi de l’habitatge horrorosa. Si a Barcelona o a uns altres llocs de l’estat espanyol ja afectava, a València ara hi som de ple.”

Turistificació, una definició

Mots com turistificació o gentrificació ja no són aliens a la conversa habitual. El sociòleg i professor de la Universitat de València, Paco Torres, defineix la turistificació: “No és que hi haja turisme i prou, turistificació seria l’excés de la indústria turística en acomodació, hotels i apartaments, la pèrdua de comerços de vida quotidiana per als residents dels barris i la reorientació cap a comerços turístics i canvis d’usos dels espais públics.”

Tampoc no és estranya la imatge de persones que protagonitzen aquests canvis d’usos i que arrosseguen maletes a qualsevol hora del dia o de la nit, grups de turistes que circulen en bicicletes llogades o en patins elèctrics per l’espai públic, principalment reservat als vianants, botigues que venen o lloguen productes especialment pensats per als visitants. La transformació d’un espai tan tradicional com el Mercat Central, que aquests darrers anys ha vist com bona part de les paradetes s’han convertit en punts de venda pensats per als turistes.

Algunes dades

Segons les dades de la Càtedra de l’Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, aquests darrers cinc anys el preu del lloguer s’ha encarit d’un 77%. De mitjana, en el tercer trimestre d’enguany, llogar un pis a València costa 1.656 euros el mes. Una dada significativa és que els preus comencen a pujar amb força en barris prou allunyats del centre de la ciutat. Un exemple és Camins al Grau, en què la mitjana de lloguer d’un pis és de 1.700 euros el mes. A Ciutat Vella, és de 2.000.

El motiu principal d’aquest augment el trobem en l’escassesa de pisos al mercat perquè un percentatge altíssim dels que es dedicaven a habitatge residencial s’han transformat en turístics.

La transformació d’habitatges residencials en apartaments turístics és un altre dels efectes que descriu el professor Torres. I encara, en això de l’acomodació, una passa més enllà és la conversió de baixos comercials en apartaments turístics. On fins fa poc hi havia una perruqueria o un forn de pa o un taller mecànic, ara hi ha cataus o cofurnes que són el resultat de dividir els locals en apartaments petits, alguns sense espirall a l’exterior. I tots, amb una caixeta que té uns nombres que els llogaters han de prémer per a confegir la contrasenya que els permetrà d’entrar-hi.

Això és possible gràcies a una normativa aprovada per l’Ajuntament de València l’any 2018, amb el govern de la Nau i Joan Ribó al capdavant. Ara n’hi ha més de mil. Això són més de 4.000 places. La normativa també indica que en una finca residencial únicament es poden fer pisos per a lloguer de vacances a la primera planta, sempre que tots els habitatges siguen per a turistes. El mes de maig, la batllessa de València, María José Catalá, va anunciar una moratòria d’un any prorrogable a dos en l’atorgament de llicències per a apartaments turístics. Amb tot, això no afecta la conversió de blocs sencers d’habitatges en apartaments turístics. Segons dades de l’Ajuntament de València, el turisme ja aporta el 15% del PIB.

En el darrer debat sobre l’estat de la ciutat d’ara fa tres setmanes, la batllessa va anunciar la imposició de multes que poden arribar als 600.000 euros i el tall del llum i l’aigua als apartaments il·legals. Aquesta norma, que encara no està en vigor, toparà amb la manca d’inspectors que es dediquen a comprovar la legalitat d’una oferta que, abans no s’aplique la moratòria, no deixa d’augmentar.

Quant a la xifra total, el dia 2 d’octubre a la ciutat de València hi havia 5.985 apartaments turístics. Uns quants dies abans, el 24 de setembre, n’hi havia 5.978. I pot ser que, si es consulta avui, la xifra haurà augmentat. En aquest web de la Generalitat es poden consultar tots els que hi ha al País Valencià i es poden sectoritzar. Són, és clar, les places legalitzades. Òbviament, no hi ha cap registre de les que són il·legals i no estan donades d’alta. Hi ha webs que recullen nou mil anuncis de pisos turístics a València. El web Visit València diu que a la ciutat hi ha 11.662 apartaments disponibles i que això representa 40.733 places.

Tots els barris afectats

“A la meua finca van fer uns baixos turístics sense llicència. Tocaven zones comunitàries sense demanar permisos. L’ajuntament no ens donava cap solució, no defensava els drets dels ciutadans i vaig obrir un compte d’Instagram com una enrabiada.”

El compte es diu Mata Obres, i qui parla és Maria Alandes, que viu al barri d’Aiora. Aiora, ben lluny del centre de la ciutat i amb pocs atractius turístics, és, després de la Ciutat Vella i Poblats Marítims, on creix més la conversió de baixos comercials en apartaments per a turistes. Com que és la continuació del Marítim, les plataformes de lloguer els publiciten tot dient que són a quatre passes de la platja i de la mar i del passeig Marítim. “Veiem com desapareixen els comerços i com apareixen persones sense samarreta o en biquini com si estigueren en la platja, o turistes asseguts a la porta del baix prenent un vi”, diu Maria Alandes, que avisa que no és solament que les empreses promotores adquiresquen els locals que ja no tenen activitat comercial, sinó que ofereixen diners als propietaris dels que funcionen perquè tanquen i els els venguen.

Alandes és molt clara: “Busquen carrerons perquè els ix molt més barat.” Discrepa de la nova proposta municipal d’eliminar les caixetes amb les claus dels carrers. Segons l’ajuntament això servirà perquè hi haja una persona que es faça responsable de rebre els turistes, però, a parer seu, això invisibilitzarà el problema i farà que la gent quan passe per un carrer deixe de percebre que en una mateixa vorera pot haver-hi cinc o sis apartaments un al costat de l’altre.

A partir de crear el compte, Alandes va començar a fer vida associativa i a fer xarxa amb més associacions i entitats que intenten de minimitzar la proliferació de pisos turístics i baixos i plantar-los cara, en particular a la ciutat de València. “Va començar com una manera d’esplaiar-me i vaig descobrir que aquest malestar era compartit per molta més gent a la ciutat. Ara el compte serveix per a canalitzar eixe malestar.” Mata Obres és un dels col·lectius que ha convocat la manifestació del 19 d’octubre amb el nom de “València s’ofega”.

Entre Barris n’és un altre i aglutina els col·lectius veïnals de la Ciutat Vella, la Saïdia Comuna, Cuidem Benimaclet i l’assemblea de barri de l’Olivereta. Alba Font, la portaveu del col·lectiu, denuncia que la turistificació és una de les causes principals de la pujada dels preus dels lloguers dels habitatges. “Els baixos turístics destrueixen els comerços locals i de proximitat. Veiem que és un fenomen que no sols afecta el centre, sinó que s’estén a tota la ciutat”, diu, i cita l’Olivereta o la Saïdia. També n’hi ha als Orriols i, fins i tot, a Natzaret. Aquesta tendència d’allunyar-se del centre té motius econòmics perquè el preu de compra dels locals és molt més barat que en zones on ja estan saturats.

Segons Font, la desaparició del petit comerç du aparellada el trencament de la xarxa comunitària. “El veïnat desapareix i ja no ens coneixem les unes a les altres perquè la meitat són turistes o nòmades digitals. Quan prolifera l’hostaleria, no es pot descansar en el barri perquè totes les voreres són terrasses de bars.”

Aquest dels nòmades digitals també és un fenomen que va en augment. Són, a parer de Maria Alandes, un factor més per a la pujada dels preus dels lloguers perquè solen ser professionals molt ben remunerats que troben estimulant de canviar de país de residència durant uns quants mesos sense deixar de treballar.

El professor Torres també ha posat nom als nòmades digitals i parla de la gentrificació transnacional. “Resideixen en el barri, però una altra qüestió és si hi fan vida o no”, diu. Torres ha estudiat amb detall la transformació del barri de Russafa i explica que una de les quatre nacionalitats estrangeres que hi predomina és la nord-americana. “No fan vida al barri. No els interessa gens. Porten els xiquets al British School of València, que té una seu a Russafa, i no els interessa res del que passa a Russafa. Són gentrificadors transnacionals. Tenen molt de nivell adquisitiu i opten a bons habitatges que lloguen o compren i els rehabiliten.” Amb tot, Torres admet que no tots els nòmades digitals tenen aquest comportament, sinó que alguns sí que s’adapten i s’impliquen en la vida del barri.

La Saïdia

El barri de la Saïdia, a l’altra banda del riu, però molt a prop del barri del Carme, és un d’aquests que més sofreix la reconversió. Tradicionalment, era una zona on hi havia molts tallers mecànics a les plantes baixes i, a mesura que han anat tancant, els han adquirit empreses que els reaprofiten per fer-hi apartaments. En uns altres casos s’han construït edificis de nova planta dedicats íntegrament al turisme. Hi ha casos extrems, com aquest que VilaWeb va explicar fa uns quants dies, en què els promotors se salten la normativa i construeixen sense permís d’obra i sense l’autorització dels veïns. Aquest cas dels deu apartaments dins el pati d’illa és un exemple de fins on arriba l’interès per a convertir qualsevol racó en un lloc on allotjar turistes.

Una escoleta també va haver de tancar perquè els propietaris del local no els van voler renovar el contracte de lloguer. Ara s’hi fan obres per fer-hi apartaments turístics.

Es podria frenar o revertir?

Segons Paco Torres, la turistificació de ciutats com la de València no és un fenomen natural ni inevitable, sinó un procés social empès pels usos econòmics. Tot amb tot, hi ha mesures per a pal·liar-ne els efectes i, potser, per a frenar-ne l’excés. I recorda que hi ha una norma del Botànic que obliga a donar d’alta i pagar imposts per activitat econòmica els apartaments, però hi manca inspecció. “Hi ha ciutats que han limitat el nombre d’apartaments turístics. Hi ha ciutats, com Barcelona, que han dit que a partir de tal any no serà possible que a la ciutat hi haja apartaments. Ara veurem què fan els propietaris i els grans fons d’inversió que tenen poder per a denunciar l’Ajuntament de Barcelona i demanar danys i perjudicis i entrar en processos judicials costosíssims”, diu.

Josepa Cucó també posa l’èmfasi en la vigilància i en la manca de mitjans per a controlar els pisos il·legals. També diu que és important la sensibilització del veïnat. “No hi ha cap barri que no estiga tocat, i el veïnat comença a moure’s. Els afecta amb l’augment del preu dels pisos i, sobretot, en l’augment dels lloguers. Tot això està molt desbaratat. Com a exemple et diré que s’ha venut un antic baix turístic de 45 metres amb un sostremort on només cap un llit per 170.000 euros. Això què és?” A més, recorda que hi ha normatives per a intentar de frenar aquests processos generals. “Revertir-ho seria meravellós!”

A Entre Barris demanen no solament mesures transitòries, ni tan sols que es frenen les llicències. “El que cal és un decreixement. Arnar cap arrere. Posar límits no és suficient. No cal construir més edificis. Cal recuperar i reconstruir el que ja tenim perquè pensem que l’habitatge és un dret fonamental. S’han de poder recuperar pisos que ara són turístics per a ampliar el parc públic de lloguer social per a famílies.”