Acció mundial en favor de la llibertat d’Assange: “Alça’t en lloc d’asseure’t com els altres”

El moviment Free Assange Wave, que treballa en l’àmbit global per l’alliberament del periodista i fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha organitzat una acció mundial amb motiu del dia internacional dels drets humans, amb el lema “Alça’t en lloc d’asseure’t com els altres”.

Concretament, ha preparat una mobilització espontània que consisteix a concentrar-se amb una cadira en un lloc cèntric d’unes quantes ciutats i, a l’ordre d’un àudio enregistrat per Assange mateix, enfilar-se a la cadira i mostrar paraules clau impreses en uns cartells.

Al país, l’acció s’ha fet a Barcelona i a Girona. En el primer cas, ha estat al Born Centre de Cultura i Memòria i ha coincidit amb la cloenda del Festival de Cinema i Drets Humans. A Girona, l’acció ha estat al matí a la plaça del Vi.

Oggi a #GIRONA
Per #Assange
💥💥💥💥💥💥💥#10dicembre #HumanRightsDay #AnythingToSay? @davide_dormino @FreeAssangeWave @Stella_Assange @DEAcampaign @Assange_Italia @francofontana43 @Vincenzo_Vita @SMaurizi pic.twitter.com/YVdtvJxuAV

— 🎗@donatella 🎗 (@donapatri) December 10, 2022

A més de Barcelona i Girona, l’acció també s’ha fet en catorze ciutats, entre les quals, París, Berlín, Mar del Plata, Namur, Roma i Londres. En aquesta darrera, a començament d’octubre un grup de ciutadans ja es va manifestar als afores del parlament britànic per reclamar la llibertat d’Assange. Van fer una cadena humana, envoltant l’edifici, com a acte de protesta per l’anunci que el govern britànic havia acceptat d’extradir-lo als Estats Units, on era reclamat per uns quants atacs relacions amb la revelació de secrets sobre les guerres de l’Irac i l’Afganistan.

Internationaler Tag der Menschenrechte in Berlin. @FreeAssangeWave organisierte die weltweite Aktion zur Freilassung von #Assange unter dem Motto „Aufstehen statt sitzen wie die anderen“. Lasst uns gegen diese unmenschliche Ungerechtigkeit aufstehen. Er wird getötet! #24hAssange pic.twitter.com/bYGNVRhGfi

— Veronika (@Veronik00590743) December 10, 2022

Pena de fins a cent setanta-cinc anys de presó

Julian Assange s’enfronta a una pena de presó de fins a cent setanta-cinc anys de presó per haver publicat, ara fa dotze anys, el 28 de novembre de 2010, documents confidencials del Departament d’Estats dels Estats Units que revelaren corrupció, escàndols diplomàtics i afers d’espionatge a escala internacional.

La informació es va publicar en cinc mitjans internacionals: The New York Times, The Guardian, Le Monde, El País i Der Spiegel. Tots cinc van publicar a final de novembre una carta conjunta en què demanaven als Estats Units que aturés la persecució legal contra Assange perquè consideraven que soscava la llibertat d’expressió. “Publicar no és un crim. El govern nord-americà ha de posar fi a la persecució contra Julian Assange per haver publicat informació confidencial”, van expressar.

L’administració Obama-Biden, al càrrec durant les revelacions de WikiLeaks del 2010, s’abstingué d’acusar Assange tot explicant que això també els hauria obligat a encausar periodistes d’altres grans mitjans. Amb l’arribada de Donald Trump al poder, la posició canvià, i la justícia va iniciar tràmits per a encausar-lo d’acord amb una legislació antiga, la llei d’espionatge del 1917 –aprovada per perseguir espies potencials durant la Primera Guerra Mundial.