Acció Cultural presenta la llei d’igualtat lingüística

‘La llei d’igualtat lingüística que proposem representa un gir absolut respecte a les principals mancances de la LUEV [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià] i aporta un impuls efectiu a l’ús i la normalitat social. A diferència del que ha significat la LUEV, l’objectiu central no és “permetre l’ús del valencià”, sense cap reforç legal ni social, sinó garantir-lo amb mesures concretes.’

Poc més d’un mes abans de les eleccions valencianes, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet balanç de la política lingüística duta a terme pel govern del Botànic i ha detallat un seguit de propostes d’actuació, entre les quals es destaca la llei d’igualtat lingüística que Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, i Francesc Esteve, tècnic lingüístic al mateix ens, han recollit al llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació (Onada) i que es presenta públicament aquesta setmana.

Balanç agredolç
El secretari d’ACPV, Toni Gisbert, resumeix el balanç de la política lingüística duta a terme aquests darrers quatre anys amb un adjectiu explícit: ‘agredolç’. I ho justifica així: ‘S’ha avançat, però també hi ha hagut incompliments.’ L’entitat cultural desgrana tots dos vessants: de la banda positiva, ‘s’ha acabat la persecució del valencià i han començat algunes primeres mesures que celebrem, com ara la llei de plurilingüisme, el decret d’usos i la recuperació de la ràdio i la televisió públiques’; de la banda negativa, el fet que continuïn pendents la reciprocitat amb TV3 i el compliment, per tant, de l’acord que van prendre les Corts; la competència lingüística en la funció pública, per a la qual d’ençà de final del 2016 hi ha un acord amb els sindicats que ha estat desaprofitat; o la normal incorporació a l’Institut Ramon Llull.

Mentrestant, recorda Francesc Esteve, les dades mostren fins a quin punt la LUEV ja és un model obsolet i insuficient que s’ha de superar: ‘D’ençà dels anys noranta, el coneixement i l’ús del català al País Valencià ha reculat: del 61’1% que el parlava l’any 1992 hem passat al 50’9% del 2015; del 83’2% que l’entenia, al 72’4%.’ Una altra dada: si actualment el català arriba al 30% de l’alumnat no universitari, en cas que continués al ritme actual no s’arribaria al 50% fins l’any… 2094!

Per revertir aquesta situació, i vista l’avinentesa del context electoral, ACPV vol fer ‘propostes positives’. És per això que estableix tres reclamacions clares: ‘Que es complesquen els compromisos pendents, que es cree una Conselleria de Cultura (ja ho reclamàrem en 2015 i ara ens hi reafirmem), i que a la propera legislatura s’aprove la llei d’igualtat lingüística.’

Una llei que ja té consens
I, perquè la proposta es concreti, l’entitat cívica ja l’ha presentada amb tots els ets i uts: formulada i redactada i llesta per al debat. ‘Cal tenir present –recorda Gisbert– que és el producte d’un treball d’anys: ja el 2015 presentàrem junt amb les universitats valencianes el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística”, i des d’aleshores que un equip de treball amb les universitats hi ha estat a sobre… Durant aquest temps, hi ha hagut una progressiva popularització de la nostra proposta, que de fet ha estat assumida per tots els agents que treballen per la llengua.’ Ara, per tant, diu ACPV, ‘pertocava fer la proposta concreta, que no és tan sols d’una nova llei sinó un canvi de model’.

Aquesta llei que proposa ACPV s’inspira en dos referents bàsics: la Llei de Política Lingüística del 1988 de Catalunya i la Llei d’Igualtat de les Persones LGTBI aprovada per les Corts Valencianes el novembre passat. Francesc Esteve ho resumeix així: ‘Són dues lleis consolidades, que han passat els filtres legals corresponents i que, en el cas de la primera, ha tingut resultats positius i en l’ús. De la segona, en destaca la voluntat d’igualar amb mesures molt concretes i, si cal, amb correccions, qualsevol mostra de discriminació o d’intolerància.’

La proposta
Aquest nou model que recull la proposta de la llei d’igualtat lingüística se sintetitza en set punts: el primer, i com a objectiu central, ‘equiparar els drets dels parlants de les dues llengües oficials en la pràctica real (i no sobre el paper)’. El segon és que ‘fixa obligacions i fites concretes que cobreixen, dins dels límits d’allò que és possible legalment, tots els camps de la societat’ (i que, per tant, no se centren únicament en l’ensenyament, com feia la LUEV).

El tercer punt és el de la competència lingüística: ‘Com que els ciutadans només poden exercir el seu dret de ser atesos en valencià si hi ha un deure correlatiu que algú altre ha de complir, els qui vulguen accedir a la funció pública hauran de demostrar en les proves d’oposició o de promoció que tenen la competència de fer les tasques del seu lloc de treball en les dues llengües oficials.’ Com que els resultats han de guiar la llei i l’aplicació, el quart punt és la creació d’una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística, ‘conformada per especialistes independents’, per tal  de garantir la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments, punts que calgui reforçar i, si fa falta, suggerir mesures.

La unitat de la llengua centra el cinquè punt i queda resumida així: ‘Superació del conflicte de noms, recepció dels mitjans de comunicació i cooperació per a possibilitar productes i serveis’. És a dir, quant a la denominació, la proposta de llei d’igualtat fixa oficialment l’equivalència entre valencià i català, que ja forma part de fa temps dels estatuts de les universitats valencianes, i para esment també en la funcionalitat del concepte de comunitat lingüística perquè mitjans de comunicació, serveis, creació cultural i productes d’oci puguin guanyar projecció (i també rendibilitat).

El sisè punt remarca la igualtat en els serveis i en el comerç, amb el concepte de ‘disponibilitat lingüística’ (que el personal que atengui el públic ‘almenys ha d’entendre el valencià’), i el setè, la ‘igualtat lingüística de les dues zones de predomini lingüístic’.

L’objectiu central d’aquesta proposta, remarca ACPV, és ‘capgirar l’actual desús i la subordinació de la nostra llengua’. I reblen: ‘És possible fer-ho, però fan falta mesures concretes.’