L’accident mortal d’IQOXE fa cinc anys, enmig de crides a millorar la seguretat i un judici que no arriba

Avui fa cinc anys, la indústria petroquímica va canviar per sempre a Tarragona. A les 18.38, un tanc d’òxid d’etilè de l’empresa Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè (IQOXE), al municipi de la Canonja (Tarragonès), va esclatar. A causa de l’accident hi hagué tres morts i més d’una desena de ferits. Dues de les víctimes, el director de la planta i un treballador, van morir a conseqüència de l’explosió. La tercera va morir a casa seva, mentre mirava el televisor, per l’impacte de la tapa del reactor. Aquesta planxa metàl·lica d’una tona de pes va volar més de dos quilòmetres fins a encastar-se en un edifici de cinc plantes de Torreforta i el va esfondrar parcialment.

Aquest vespre, a les 18.00, els sindicats CCOO i UGT, la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), la Federació de Veïns de Llevant han convocat una concentració a les portes de la planta, en record de les víctimes i per continuar reivindicant una indústria segura. L’acte, que té per lema “No oblidem”, compta amb el suport dels ajuntaments de Tarragona i Constantí (Tarragonès). A més, la FAVT té previst d’enviar una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, demanant que no es dilati més el procediment judicial contra els responsables de la companyia.

“Encara som molt lluny de tenir una indústria prou segura. S’han fet passos en la direcció correcta aquests darrers anys, però no n’hi ha prou”, explica a VilaWeb José Martín Carrasco, secretari de la FAVT. L’entitat lamenta que l’administració no faci prou esforços per conscienciar la població dels riscs que implica la indústria petroquímica i assegura que, si hi hagués un altre accident com aquell, la població no sabria actuar correctament. En la mateixa línia, el secretari general d’UGT a Tarragona, Joan Llort, demana que es facin més simulacres i que serveixin per a millorar els protocols.

També exigeix la millora de la seguretat interna a la planta, sobretot per als treballadors subcontractats que, a parer seu, molt sovint no reben prou formació en aquest camp. Reclama que les aportacions a les mútues d’accidents de treball es facin servir per a fer formació en seguretat. “Durant aquests cinc anys, hi ha hagut molts incidents, i amb tants incidents al final hi ha accidents”, pronostica.

Tot esperant un judici que no arriba

Malgrat que ja fa cinc anys dels fets i que la investigació va acabar el juny del 2023, encara no hi ha data perquè comenci el judici oral. Els tres dirigents d’IQOXE en aquell moment, José Luis Morlanes –director general–, Juan Manuel Rodríguez Prats –director de la planta– i Gerardo Adrio –cap de seguretat–, seuran al banc dels acusats per possibles delictes d’imprudència greu amb resultat de mort i lesions, contra el dret dels treballadors i per estralls. La fiscalia els demana onze anys de presó. A més, en el procés hi participen una dotzena d’acusacions particulars i dues de populars.

La FAVT ha expressat preocupació per “l’extrema dilatació” del cas. De fet, avui enviaran una carta al president Illa per demanar-li que el judici comenci com més aviat millor. “Tenim la sensació que l’empresa vol allargar al màxim el procés per tirar-hi sorra a sobre i aquí no ha passat res”, diu Carrasco. A més, deplora l’allargament del procés perquè, diu, causa un dolor innecessari a les famílies de les víctimes.

Segons la jutgessa del cas, la política empresarial d’augment de producció i reducció de costs va fer que el manteniment de les instal·lacions fos deficient i que l’activitat s’exercís sense les condicions de seguretat exigibles i amb una plantilla insuficient. Ara, s’haurà d’esclarir en el judici si s’hauria pogut evitar l’explosió. També haurà de resoldre si es va cometre una imprudència perquè no es va aturar la producció, malgrat que s’havien registrat avaries en la maquinària el mateix dia de l’accident o si la modificació de la fórmula d’elaboració del producte que es va fer abans de l’explosió l’hauria poguda causar.

D’una altra banda, hi ha una altra peça separada del cas, que investiga si la companyia química feia servir un reactor clandestinament i sense autorització. Aquesta resta pendent d’un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Tarragona, que haurà de decidir si finalment es fa el judici.

Millora en les relacions amb l’empresa

L’accident va passar enmig d’un conflicte laboral entre els propietaris de l’empresa petroquímica i els treballadors. A més, la reacció de la companyia a l’accident no va ser la que esperaven els professionals. “Hi va haver força mala maror. Com si volguessin tapar totes les retallades que s’havien fet, malgrat que nosaltres feia temps que les denunciàvem”, diu Llort.

Ara, de fa dos anys, arran dels canvis en la direcció de la planta, les relacions han millorat. “És important, perquè si es detecten problemes cal que se’n pugui parlar internament amb franquesa i normalitat, tant pel bé dels treballadors com pel de la societat en general”, diu.