Dos anys després continua l’acarnissament: com estan les causes dels empresonats per les protestes postsentència?

Ara fa dos anys, Catalunya era un polvorí. Tot i que la condemna contra els presos polítics era esperada, la sentència del Tribunal Suprem espanyol va ser l’espurna que va encendre una setmana de protestes en què els ciutadans van reconnectar amb l’esperit de mobilització del 2017 i van descol·locar els cossos policíacs, la judicatura, el govern espanyol i el govern de la Generalitat de Catalunya. Aquells dies, va sorprendre la combativitat dels manifestants més joves, però també la repressió emprada per a sufocar les protestes i que va causar 149 ferits, més de 200 detinguts, 3 joves deportats i 28 empresonats preventivament. Una presó que, tal com els jutges mateixos van argumentar a les interlocutòries d’empresonament i d’alliberament, va ser condicionada pel context polític del moment i no pas per un estudi curós de cada cas.

Encara hi ha pocs casos que s’hagin tancat o que tinguin una data de judici pròxima, tot i que hi ha hagut algunes absolucions o condemnes a penes de menys de dos anys de presó. La majoria tanquen ara la fase d’instrucció i els joves continuen amb la incertesa i el maldecap de no saber què els passarà en un futur. En general, a més, les peticions fiscals són elevades, entre quatre anys i sis en la major part de casos, arribant als nou en algun cas.

Un dels empresonats preventivament que ja té el judici marcat al calendari és en Charles, un jove nord-americà detingut el matí de la vaga general del 18 d’octubre contra la sentència i que va passar cinc mesos que a la presó de Brians I. El jutjaran el 26 d’octubre i la fiscalia li demana sis anys de presó i l’acusa dels delictes de desordres públics i danys amb incendis. Ja van ser a punt de jutjar-lo el febrer del 2020, però el dia abans l’Audiència de Barcelona va suspendre el judici i va reconèixer que s’havien vulnerat les garanties processals, atès que durant la investigació tan sols s’havia fet un informe pericial de les substàncies confiscades –un emblanquidor dental– i s’havia pres declaració al detingut. Més d’un any i mig després, torna a estar citat sense que la fiscalia hagi canviat l’acusació en contra seu. A en Charles el van detenir sense que hi hagués cap aldarull al seu voltant, al matí, quan arribaven les Marxes per la Llibertat a Barcelona. Cercava material dins un contenidor quan una parella d’agents de la Guàrdia Urbana el van treure i van acusar-lo de voler-lo cremar. Com amb uns altres detinguts sense nacionalitat espanyola, van mantenir-lo en presó provisional molt més temps que no a la resta d’empresonats amb l’argument que no tenia un domicili fix i que hi havia risc de fuga.

L’Audiència de Girona jutjarà l’1 de desembre en Pau, de Llagostera, i el 26 de gener en Robert, de Girona. Tots dos van ser detinguts el 18 d’octubre i, tot i que no es coneixien, van acabar compartint cel·la a la presó del Puig de les Basses i essent un suport emocional mutu durant els dies que van estar tancats. En una entrevista a VilaWeb després d’haver sortit de la presó, en Robert va definir així la relació: “Hi havia dies que estava molt cremat i no tenia ganes de parlar amb ningú, però en Pau sempre estava alegre. Ell també estava cardat, però semblava que estigués bé i volia fer mil coses. Sempre anàvem junts.” Tots dos van explicar que els policies que els van detenir els van agredir i tots dos van haver de declarar amb dos encaputxats dins la sala, cosa que l’advocat Benet Salellas va denunciar com una irregularitat. Per als seus judicis, la fiscalia demana la mateixa condemna: sis anys i mig de presó pels delictes desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus.

Dos anys d’incertesa

Però la majoria no saben encara què se’n farà d’ells i ni tan sols tenen una data per al judici. L’Andrea, la Xènia i la Paula van ser empresonades juntes a la presó de Wad-Ras. Als casos de les dues primeres, ja s’ha tancat la instrucció judicial i s’han presentat escrits d’acusació, però encara no tenen data de judici. A l’Andrea, la fiscalia i la Generalitat l’acusen dels delictes de desordres públics i d’atemptat contra agents de l’autoritat, uns delictes pels quals li demanen una condemna de cinc anys i mig de presó. A la Xènia, la fiscalia l’acusa de desordres públics i en demana una condemna de dos anys de presó. La Paula encara no sap ni quan la jutjaran ni de quins delictes l’acusaran.

A més, la Paula també ha denunciat els agents de policia que van participar en la seva detenció per delictes contra la integritat moral i d’amenaces. Va relatar el grau de violència i intimidació que la policia espanyola exercia sobre els detinguts, que augmentava en paral·lel a la tensió creixent a la plaça d’Urquinaona: “Em van posar de genolls contra la paret. Quan vaig sentir els crits dels meus companys i no podia fer-hi res, vaig plorar molt de la ràbia… Llavors va venir cap a mi un agent amb un cúter. L’anava obrint i tancant. Em va dir: ‘Què busques, amb això?’ Li vaig dir que no era meu. S’anava acostant. ‘No pararàs fins que no hi hagi un mort, oi?’ Jo li vaig repetir que no. Llavors el va deixar obert, es va acostar més a mi –tot i que el cúter no va arribar a tocar-me– i em va dir: ‘Si hi ha un mort, no serà del nostre bàndol.’ En aquell moment vaig passar molta por.”

Les detencions violentes van ser una tònica habitual d’aquells dies. En moltes ocasions els detinguts solament poden acreditar els excessos policíacs amb el seu relat i l’informe mèdic de lesions, però la detenció brutal de la Laura, a Tarragona, va ser enregistrada per una veïna. A les imatges es veu com tres policies de paisà la tiren a terra. Tot seguit, l’agafen pels cabells i l’arrosseguen desenes de metres. La violència és tan forta que la noia que enregistra l’escena diu que trucarà als Mossos, sense saber que els autors eren policies.

Moment de la brutal detenció de la Laura Solé a #Tarragona. pic.twitter.com/Cy5LSh1rVP

— EL PUTU AMU! (@elputuamu) October 22, 2019

Això que vaig a explicar ara, es de gran sensibilitat per una persona a qui li tinc molta estima. Agrairia la MÀXIMA DIFUSIÓ, sisplau. Mai he fet un fil i m'entristeix que aquest sigui el primer. Aquesta noia es diu Laura Solé i és la germana d'una amiga meva. Obro fil⬇️ pic.twitter.com/MZL5M0NOjI

— Babs (@BabsCala90) October 18, 2019

Després de la detenció, va ser empresonada al Mas d’Enric, on va passar 36 dies abans no en decretessin la llibertat provisional. Ara, la fiscalia demana que la condemnin a 5 anys i 11 mesos de presó i l’acusen dels delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, danys per incendi en grau de temptativa i desordres públics en un judici que encara no té data. El seu cas és similar al de J.T., que no vol que es difongui el seu nom. Va ser detingut a Tarragona el 19 d’octubre i el van empresonar al Mas d’Enric. Té la mateixa petició de pena: 5 anys i 11 mesos de presó pels presumptes delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, danys per incendi en grau de temptativa i desordres públics. La fiscalia els acusa a tots dos de fer “tasques de direcció i dinamització” de més manifestants i d’haver provat d’encendre barricades.

A en Francesc, el van portar a pols entre quatre agents antiavalots de la policia espanyola. Un veí va enregistrar el moment en què, amb el cap obert i sense manifestar cap resistència, un altre policia va clavar-li una coça aprofitant que no es podia defensar. Segons que va explicar el seu pare més tard, havia arribat a Barcelona amb l’últim tram de la Marxa per la Llibertat i es va quedar a la ciutat per a participar en la manifestació de la tarda. La policia el va arreplegar al carrer de Trafalgar aprofitant que s’havia allunyat dels seus amics. “El van estomacar, li van obrir el cap, al mig del crani. Semblava que hagués caigut d’un primer pis”, va explicar el pare. Va passar vint dies a la presó de Brians I i encara no té ni data de judici ni escrit d’acusació en contra. Fonts de la seva defensa expliquen a VilaWeb que la fiscalia va demanar una pròrroga de divuit mesos per a insistir en la instrucció, però ja s’ha exhaurit el termini i no els han informat de cap novetat. Tampoc no hi ha novetats en el cas d’en Ionut, d’Anglesola, detingut a Lleida la matinada del 19 d’octubre perquè, segons la policia, va posar material en un contenidor en flames perquè continués cremant.

I més. Així s'emportava la policia espanyola a un manifestant detingut el #18O al c. Jonqueres, BCN. Amb el cap obert, ple de sang, i agafat entre quatre. Immòbil.

Això no atura a un dels policies a fotre-li una puntada de peu -9"- mentre un company el reté perquè no hi torni. pic.twitter.com/7mKwq6L8Ol

— 𝕾𝖊𝖗𝖌𝖎 𝕸𝖆𝖗𝖙𝖎𝖓𝖊𝖟 (@sergipinkman) October 23, 2019

No tothom va ser detingut durant les manifestacions, sinó que els van anar a cercar més tard. A l’Álvaro i el David, tots dos de Parets del Vallès, els van detenir la matinada del 17 al 18 d’octubre al carrer d’Aragó de Barcelona. Després de la manifestació, havien anat sopar i fer unes cerveses. Quan anaven a agafar l’autobús nocturn per a tornar al seu poble, van aparèixer dues furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i els van detenir perquè, segons el relat policíac, de dins estant els havien reconegut com a dos nois que havien llançat pedres a la policia hores enrere. Els joves han denunciat que durant la detenció els van apallissar i, de fet, van haver de ser atesos a l’hospital de guàrdia, en què els van fer punts de sutura a la cama i el cap. Mentre els atenien, hi havia agents antiavalots amb ells. Van denunciar els agents, que resten pendents de judici. La fiscalia demana que l’Álvaro i el David siguin condemnats a 9 anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat agreujat contra agents de l’autoritat i danys agreujats. La Generalitat els acusa dels delicte lleu de maltractament, de resistència i d’atemptat contra agents de l’autoritat i demana una condemna de 6 mesos de presó per a cadascú. A més, tant la fiscalia com la Generalitat volen que paguin 45 euros com a indemnització per la reparació d’un retrovisor que, diuen, els joves van trencar. De moment no tenen data de judici.

En Mario, de Cerdanyola del Vallès, va ser assaltat quan tornava a casa seva en cotxe. Després de la manifestació del 16 d’octubre, la seva xicota l’havia anat a cercar en cotxe, però quan feia menys de deu minuts que circulaven, van haver d’aturar-se en sec perquè una moto que els havia avançats es va aturar just davant. Ràpidament, d’un altre cotxe que també es va aturar davant seu en van baixar uns homes que es van abraonar contra ells i els van fer abaixar les finestres. Quan ho van fer, van escanyar en Mario amb una porra extensible i els van fer sortir del cotxe. Se’l van endur detingut i el van empresonar als Quatre Camins, on va estar tancat quaranta-quatre dies. La fiscalia l’acusa dels delictes de desordres públics, danys per incendi i un delicte lleu de danys, i demana que el condemnin a set anys i mig de presó. Fonts de la defensa es mostren confiades a poder aconseguir l’absolució perquè, segons que diuen, no hi ha cap prova que corrobori el relat policíac que va llançar pedres contra la policia que hi havia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i encendre uns contenidors per a fer barricades.

La detenció i posterior empresonament als Quatre Camins de l’Erik va ser dies després de les manifestacions. La policia espanyola es va presentar a casa seva, a Terrassa, el 30 d’octubre i el va detenir sota l’acusació d’haver atemptat contra agents de l’autoritat, lesions i desordres públics durant les protestes durant la vaga general del 18 d’octubre. Va estar tancar fins el 7 de novembre. Com tants empresonats més aquells dies, encara no té data de judici ni s’ha presentat un escrit d’acusació en contra seu.

Absolts, condemnats i deportats

Tot i que en línies generals es pot considerar que els processos judicials contra els joves que van ser empresonats són lents, n’hi ha que ja han estat jutjats. On més s’han afanyat per arribar al final ha estat a l’Audiència de Girona, que ja ha tancat o ha posat data de judici pels casos de tots els empresonats. El 30 de juny de 2020 van jutjar l’Ibrahim i en Charaf, dos joves amb nacionalitat marroquina detinguts el 16 d’octubre i que van estar tancats a la presó del Puig de les Basses fins l’endemà que el judici fos vist per a sentència. A tots dos els acusaven de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat, danys i delictes lleus de lesions. La fiscalia espanyola demanava nou anys de presó per a cadascun i la Generalitat i en demanava tres. Finalment, van ser absolts perquè l’acusació es fonamentava solament en el testimoni d’un Mosso que deia que els havia identificats a distància, motiu insuficient per a condemnar-los tenint en compte el context d’aquells dies.

Amb la sortida de l’Ibrahim i en Charf de la presó, l’únic detingut durant les protestes contra la sentència que hi restava era en Mohcine, també empresonat al Puig de les Basses. L’Audiència de Girona va condemnar-lo a ell i a Abdessabour –jutjat en el mateix judici però que no va passar per la presó– a un any i mig de presó pel delicte de desordres públics agreujats i els va absoldre dels d’atemptat contra agents de l’autoritat i danys. La fiscalia demanava nou anys de presó o que se substituís la pena amb l’expulsió del país, cosa que el jutge va rebutjar.

També cal tenir en compte els casos de Mohammed, Ayoub i Ashraf, detinguts a Lleida el 18 d’octubre. Tot i que sempre van negar d’haver participat en les protestes contra la sentència, tots tres van acabar deportats al Marroc, el seu país d’origen, després d’haver passat pel CIE de la Zona Franca de Barcelona.

Però la repressió de les protestes postsentència no es va limitar al Principat. A l’estat espanyol, Dani Gallardo va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus arran d’haver participat en una protesta contra la sentència del procés a Madrid el 16 d’octubre. La sentència deia que Gallardo havia agredit un policia amb un bastó que tenia sis claus mentre detenien una altra manifestant, Elsa Vilki, condemnada a un any de presó per desordres públics. Gallardo va estar un any en presó preventiva fins que fou jutjat a principi de novembre d’enguany, quan el van deixar en llibertat. El jove va defensar que ell tan sols s’havia interposat entre la policia i Vilki i que les acusacions eren completament falses. De moment, Gallardo és en llibertat, pendent de recursos. Si finalment la sentència és ferma, haurà de tornar a entrar a la presó.

L’iceberg de la repressió amaga més de dos-cents detinguts a les protestes

Aquests són els casos més coneguts perquè van passar per la presó i això els va fer més mediàtics. Però solament són la punta d’un iceberg que amaga més de dos-cents detinguts a les protestes. D’aquests encausats que no van entrar a la presó, però que han patit i pateixen igualment la repressió, el cas més mediàtic ha estat el de Guillem Padilla, el noi de la dessuadora carabassa agredit i detingut a la Via Laietana durant una càrrega policíaca. Va ser un dels moments de violència més inexplicables de les protestes, perquè el jove, aleshores menor d’edat, estava assegut sense fer res, i un grup d’agents s’hi va llençar a sobre sense motiu. Segons que ell mateix ha explicat, a la comissaria també va rebre un tracte degradant i bufetades. Però qui va ser jutjat pel cas va ser el jove, i no pas els agents.

En Guillem té 16 anys, se li tiren a sobre xq ni s’imaginava que hi pogués haver càrregues, buscava un kleenex per al seu amic. Resultat: detingut, apallissat i humiliat una nit sencera al calabós. Sense menjar. Tot el meu suport, #NoesteuSols! pic.twitter.com/Cs29RGhvZn

— Àngels Vidal🎗 (@angelsvj) October 28, 2019

A l’abril, es va fer el judici, en què se l’acusava d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics per, suposadament, haver llançat llambordes i objectes contra la policia. Uns fets que no es veuen en el vídeo que registra tota la seqüència. Finalment va ser absolt i aquesta setmana s’ha fet públic que el Tribunal Constitucional espanyol ha ordenat d’investigar l’actuació policíaca. La defensa havia presentat una querella contra vuit agents de la policia espanyola per tortures, lesions lleus, contra la integritat moral i contra les garanties constitucionals, però no va ser admesa. Ara el TC els dóna la raó i els diu que no s’ha garantit la mínima investigació.

El cas d’en Guillem no és una excepció. Encara hi ha causes obertes de joves que no van ser empresonats i de casos que no s’han fet públics o que han tingut poca visibilitat. Com el cas d’en Juli, detingut el 14 d’octubre per un tall de carretera i que encara no sap de què l’acusaran; els d’en Roger, la Carla i el Manuel, detinguts el 16 d’octubre i a qui demanen quatre anys de presó per desordres públics, però no tenen data de judici; el de la Sane, per a qui la fiscalia demana tres anys de presó acusada de desordres públics en un tall de carretera a Sant Celoni el 18 d’octubre. Tot i que les protestes més intenses contra la sentència, i la repressió que les acompanyava, van ser entre el 14 d’octubre i el 18, dia dels aldarulls a Urquinaona, les reaccions van continuar i hi ha encausats per mobilitzacions dels dies següents. L’Ernest serà jutjat el 28 d’octubre acusat dels delictes d’atemptat contra l’autoritat i de lesions a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La fiscalia demana per a ell una pena de quatre anys de presó. Va ser detingut el 20 de novembre a la 1.00 quan desallotjaven l’acampada de la plaça de la Universitat organitzada per entitats juvenils. I en Brian haurà de seure davant el jutge el 18 de gener acusat d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i lesions lleus per la protesta del Tsunami Democràtic al Camp Nou el 18 de desembre. Li demanen tres anys i tres mesos de presó. També relacionat amb les mobilitzacions del Tsunami Democràtic, hi ha vora dos-cents encausats pel tall de la Jonquera repartits entre el jutjat de Figueres, el de Girona i el de Perpinyà.

Alguns d’aquests joves van ser detinguts juntament amb els manifestants empresonats i tenen causes comunes, però no han volgut explicar públicament els seus casos. Uns altres no han recorregut a col·lectius antirepressius com Alerta Solidària i tenen advocats d’ofici o independents, i aquesta dispersió dificulta tenir informació acurada de totes les causes obertes hi ha en aquests moments. Allò que és clar, diu Alerta Solidària, és que tenint en compte el nombre de detencions i les peticions de pena tan altes, hi ha el risc de tornar a tenir presos polítics per aquestes protestes d’ací a no gaire temps.