Els acampats de València adverteixen que continuaran les mobilitzacions si no s’atenen les seues demandes

Els acampats per l’habitatge i contra la saturació turística a la plaça de l’Ajuntament de València han advertit que continuaran les mobilitzacions si les administracions no els atenen. En una roda de premsa convocada a la plaça, han explicat quines són les seues exigències, i han dit que les faran arribar a les diferents institucions: Ajuntament de València, Generalitat Valenciana, i estat espanyol. Així, han confirmat que l’acampada durarà, almenys, fins diumenge, tot i que asseguren que continuarà fins que no es complisquen les demandes.

José Luis González, membre de la PAH, ha detallat aquestes exigències, centrades en tres eixos. En matèria d’habitatge, exigeixen la regulació efectiva i urgent dels preus dels lloguers lligada a les rendes, que garantisca la seua baixada. Al govern de l’estat li demanen la regulació de tots els contractes, i al govern de la Generalitat, la declaració de València i altres localitats com a zones en tensió. També reclamen l’aturada de tots els desnonaments i la signatura de contractes de lloguer ja finalitzats que estan provocant desnonaments; la creació d’un parc d’habitatge únic i inalienable, a partir de l’expropiació o cessió d’ús dels habitatges buits de la banca rescatada i dels fons voltor, així com la conversió en parc públic dels actius de la Sareb.

Amb relació a la turistificació, demanen la prohibició dels apartaments turístics, la regulació de tota activitat turística, tant hotelera com de comerços de consum, i la fi de la promoció turística. En matèria de territori, exigeixen l’aturada urgent de l’ampliació del port i la reversió del dic nord i la ZAL, la paralització dels PAI i de la resta de plans urbanístics sense suport veïnal. També es posicionen en contra dels canvis imminents en l’horta valenciana i l’anomenat el decret motoserra, i volen que es declare l’albufera com una entitat jurídica amb drets propis i amb protecció.

Així, s’oposen a les mesures plantejades per diferents institucions, com ara el bo de lloguer i la creació d’obra nova, “perquè continuen la línia de destrucció del territori, aprofundeixen en les dinàmiques de mercantilització i protecció dels privilegis de rendistes i especuladors, augmentant l’escletxa econòmica.” Consideren que el dret a l’habitatge hauria d’estar per damunt del dret a la propietat privada. El seu objectiu és continuar construint la xarxa popular de la ciutat i els pobles, posant en contacte veïns i assemblees de barri, i fomentant la creació de nous espais autònoms.

Mesures de pressió

“Som conscients que les institucions governamentals no escoltaran les nostres demandes, de la mateixa manera que encara no han volgut parlar amb nosaltres, però les nostres xarxes veïnals són cada vegada més fortes, com s’ha demostrat en la manifestació del 19 d’octubre i amb el suport a l’acampada. No ens rendirem fins a aconseguir els nostres objectius, perquè ens hi va la vida”, ha dit Alba Font, portaveu de la plataforma València no està en venda.

En aquest sentit, ha anunciat una sèrie de mesures de pressió recollides en les assemblees obertes que s’han fet durant aquesta setmana a la plaça, i que es desenvoluparan si no hi ha canvis reals i efectius. Entre altres, hi ha l’ocupació d’espais públics, la vaga de lloguers, la vaga de consum adreçada a les empreses que nodreixen el turisme, destrueixen el territori i especulen amb l’habitatge, però també amb les que fan préstecs a la Generalitat i als ajuntaments, la vaga general juntament amb els sindicats, i noves mobilitzacions com la passada manifestació.

“L’acampada és una estratègia política que es construeix dia a dia des del comú, hem recuperat la plaça de l’Ajuntament i l’hem fet nostra, com a símbol del veïnat en resistència. Ara, anem un pas més enllà. Si no tenim casa, ja no ens val només la plaça, ho volem tot, i ho lluitarem tot, per una València i un País Valencià dignes, vius i combatius”, ha acabat.

Durant el torn de preguntes, Marta Sanchis, portaveu d’Entre Barris, ha posat exemples d’altres estats i ciutats on s’han implementat mesures efectives contra la turistificació. “Es poden fer les coses, només cal voluntat política. Les mesures, en el context en què vivim, han de ser dràstiques”, ha asseverat.