Com dormir a l’aire lliure sense gastar-nos ni un ral quan viatgem?

Dormir enmig de la natura és un acte tan primitiu com sorprenentment inusual. Acampar envoltat del soroll dels grills o despertar-se amb el primer raig de sol són experiències màgiques que semblen restringides a excursionistes o a tradicions familiars. Malauradament, són pocs els qui ho consideren una alternativa a l’hora de viatjar.

Tot i això, n’hi ha que encara creuen en l’acampada lliure, que és com es coneix l’acte de pernoctar en un medi natural de manera gratuïta. No és pas difícil, però sí que cal tenir en compte algunes qüestions.

M’he passat més d’un any viatjant sense bitllet de tornada. En tot aquest temps, només he hagut de pagar allotjament en dues situacions extremes: quan vaig tenir un accident al Vietnam i quan vaig posar-me malalt a Cambotja.

Quan hom viatja, gran part del pressupost s’acostuma a destinar a hotels i albergs. Sens dubte, eliminar aquest cost del meu viatge em permet de veure món per menys de 10 euros al dia. Una gran part de la culpa la té l’acampada lliure. Després de desenes de nits dormint a la intempèrie, aquests són alguns consells que he reunit per als qui tinguin ganes d’iniciar-se en aquest món.

Què cal per a fer acampada lliure?

El primer pas és definir quina mena de viatge volem fer. Una de les opcions preferides dels qui practiquen l’acampada lliure és viatjar amb un vehicle propi, com ara una motocicleta, una bicicleta o un cotxe, i també fer autostop. D’aquesta manera, es pot decidir on dormir sobre la marxa. Desplaçant-nos amb avió o transport públic, només trepitgem les ciutats d’origen i destinació, cosa que limita molt les possibilitats d’acampar. Però això no vol dir que sigui impossible. Algunes persones practiquen l’anomenada acampada urbana, si bé cal escollir amb especial cura el lloc on passaran la nit. De totes maneres, si volem allotjament gratuït en una ciutat, sempre podem optar per altres opcions, com el Couchsurfing, la plataforma en línia que et connecta amb veïns de tot el món per a dormir a casa seva, o bé dormir en temples, una alternativa relativament senzilla en determinats països.

Segons la manera de viatjar, serà més recomanable un determinat equip d’acampada o un altre. Si optem per anar amb un vehicle motoritzat, podem portar tant material com vulguem, perquè el pes no serà cap problema. Ara bé, si anem amb bicicleta o a peu, cada gram importa. En aquests casos, el més recomanable és comprar-se una tenda ultralight. Són més cares, però només pesen un quilo o dos. Igualment, també hi ha sacs de dormir lleugers. No pot faltar una màrfega, sigui de les de tota la vida o de les inflables, segons el gust. Afegir estris per a cuinar dependrà, també, de cadascú i del seu viatge. Cada viatger i cada motxilla són un món, però sempre es recomana portar com menys pes millor, si s’ha de carregar a l’esquena.

La tenda també dependrà del viatge, i no únicament pel pes. El lloc on utilitzarem la casa portàtil té un paper important. No és igual acampar a l’Amazones que al desert del Gobi o a l’Himàlaia. Les tendes poden ser més resistents al fred o menys. Passa igual amb la quantitat de pluja que poden suportar. Si s’ha de transitar per diferents climatologies i terrenys en un mateix viatge, el més aconsellable és aconseguir un refugi amb doble tela, per a suportar la possible pluja, i que es pugui muntar sense que calgui clavar piquetes, cosa que ens pot salvar la vida si som en un lloc amb pedres dures o, fins i tot, amb asfalt. Com veurem més endavant, la discreció també és important, o sigui que els colors verds i marrons seran els més indicats.

Si el lloc de destinació és càlid i sense pluja, molts rodamons opten per comprar-se una hamaca. Pesa menys que la tenda, el sac de dormir i la màrfega; és extremadament portàtil i pot salvar de possibles problemes amb el terreny o amb animals. Això sí, caldrà localitzar dos arbres i, si plou, no hi haurà res a fer.

Obstacles principals

L’enemic número u dels campistes és la legislació. Cada país té la seva i sovint és complicat trobar-la per internet. La gran majoria prohibeixen plantar la tenda tret de les zones específiques. Alguns països són més estrictes a l’hora de fer complir la llei, i altres són més propensos a fer els ulls grossos.

Les destinacions més populars on l’acampada lliure és legal són Mongòlia, Islàndia, l’Índia i algunes àrees habilitades d’Austràlia. Si, tot i la prohibició que hi ha en altres països, decidim de muntar la tenda, caldrà tenir en compte que és probable que aparegui la policia local. Normalment, es pot resoldre la situació explicant la història personal i fent-se l’orni. Si això no funciona, pot ser que s’hagi de recollir la paradeta i fer veure que es busca una altra opció d’allotjament. Molt poques vegades acabarà amb una multa, però s’ha de tenir en compte que pot passar.

Una tècnica que funciona per a evitar d’infringir la llei és demanar als propietaris d’un terreny si hi podem acampar. D’aquesta manera, no tindrem problemes amb l’autoritat (tret que sigui il·legal acollir estrangers a casa, com passa a Myanmar o al Vietnam en dates especials), i a més, tindrem contacte amb la gent local. En alguns casos, això permetrà de rebre invitacions per a compartir el sopar i l’esmorzar amb ells. En uns altres, fins i tot, potser convidaran els nouvinguts a dormir directament dins de casa. En el pitjor dels casos, recomanaran un altre lloc on acampar.

A més, d’aquesta manera també es resol la segona preocupació principal dels afeccionats a l’acampada: la seguretat. Una gran por és que algú amb males intencions vulgui robar o fer mal al viatger. Si bé és una situació molt poc probable, sí que s’ha de considerar a l’hora d’escollir on instal·lar-se temporalment. Una tècnica, si es tem un possible robatori, és fer un forat a terra, desar-hi els objectes de valor i plantar-hi la tenda a sobre.

On acampar?

El manual no escrit del campista recomana sempre de localitzar la zona on es vol acampar quan encara és de dia, començar a muntar la tenda quan es fa fosc, per no alertar ningú amb les llanternes, i recollir quan comença a sortir el sol. D’aquesta manera, podem trobar un bon lloc en condicions i evitem que ningú es topi amb el campament passejant o patrullant.

Una de les condicions més importants a tenir en compte, doncs, és la discreció. Teòricament, no hi ha d’haver cap problema amb cap veí, però és important minimitzar els riscos. Per això es recomana que la localització sigui en un lloc remot, una mica amagat, però que tampoc quedi absolutament aïllat de la civilització.

Si les condicions meteorològiques són imprevisible, un bon consell és mirar que la tenda no quedi gaire lluny d’algun edifici. D’aquesta manera, podem buscar refugi en cas que plogui tant que l’interior de la tenda s’inundi. Per exemple, en el pas per Meghalaya, la regió més plujosa del món, provava de trobar llocs a la vora d’edificis en construcció, perquè m’hi podria aixoplugar fàcilment si em calia i no molestava ningú. Un altre cas és el de Mongòlia, on vaig explorar l’estepa cavalcant amb uns cavalls que vam comprar a una família nòmada. Allà vam recórrer a estables en desús per a protegir-nos del vent.

Pel que fa a les condicions del terreny, la cosa ideal és trobar una zona plana amb terra tou. Ho agrairan tant l’esquena com les piquetes, que es clavaran més fàcilment. Si és inevitable d’acampar en una zona amb pendent, cal recordar que el cap ha de situar-se a la zona elevada.

Convé preveure que l’orografia pot canviar en qüestió de minuts. Dormir al costat d’un riu o d’un llac pot ser molt romàntic, però el nivell de l’aigua pot créixer ràpidament i convertir una nit tranquil·la en un autèntic malson. Ara, pot ser convenient tenir una font d’aigua a prop, sigui per beure (si és potable), per cuinar o per rentar-se. Això sí, amb sabons ecològics i biodegradables.

Dos bons amics dels campistes són les aplicacions mòbils maps.me i iOverlander, que proporcionen informació molt útil per a tota mena de viatgers. La primera és una plataforma de codi obert que proporciona uns mapes creats pels usuaris. Acostumen a ser molt precisos pel que fa als camins secundaris i als edificis que hi ha, cosa que permet de suposar on hi haurà un bon lloc per a acampar. A més, permet descarregar-se els mapes, de manera que no requereix connexió a internet per a consultar-los. Per la seva banda, iOverlander és una app pensada específicament per als viatgers. També ofereix mapes, però en aquest cas mostren experiències d’altres visitants. Per exemple, assenyalen on es pot fer acampada lliure, quin és un bon lloc per a passar la nit amb una autocaravana, on hi ha una font d’aigua potable o quin és el millor mirador per a fotografiar un determinat paisatge. Tot, amb el testimoni d’altres persones.

Com acampar?

Una vegada instal·lats, és important deixar la mínima empremta possible. Són les males pràctiques d’alguns campistes que han fet que l’acampada lliure sigui legislada a la major part del món.

S’ha de mirar de generar com menys residus millor, recollir els que hi hagi i dur-los a un lloc on es puguin reciclar. Un bon consell per a evitar la visita d’animals durant la nit és penjar les deixalles d’algun arbre una mica allunyat de l’assentament.

El menjar pot ser una altra manera d’estalviar-se diners, és una alternativa molt més econòmica que no pas fer els àpats en restaurants. Una opció és portar directament aliments que no s’hagin de cuinar. D’aquesta manera, evitem de fer foc a la natura, que a més de ser perillós pel risc d’incendi, pot cridar l’atenció d’altres persones.

L’alternativa és cuinar in situ. Si s’ha d’encendre un foc, s’haurà de fer sempre amb les màximes precaucions, preferiblement en llocs on no hi hagi cap vegetació, com ara una platja en una illa deserta. En aquest cas, també convé consultar la legislació vigent. De totes maneres, és preferible fer servir un fogonet d’acampada portàtil. També hi ha maneres de fer-ne un de casolà, amb una llauna de refresc i alcohol de curar.

Tornar a les arrels

Acampar és màgic, autèntic i a l’abast de totes les butxaques. Per molt que l’evolució de l’home l’empenyi a la urbanització, hi ha alguna cosa a la natura que ens fa estar-hi de gust. El soroll de la pluja repicant a la carpa, llegir un llibre a la llum d’una llanterna o obrir la cremallera de la tenda per veure un paisatge idíl·lic són situacions que ens fan sentir en calma, lluny del ritme frenètic de la vida a les ciutats.

Acampar és fàcil, auster i gratificant. Sens dubte, és una bona alternativa a l’hora de viatjar. Per explorar un indret més enllà de les capitals turístiques, per aventurar-se a descobrir coses i per adaptar-se a la geografia i la cultura local. Perquè no hi ha luxes que es puguin comparar als que ens dóna la natura.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’

—(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
—(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
—(3): Comprant cavalls a Mongòlia
—(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
—(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
—(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
—(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
—(8): La Xina de l‘alta tecnologia i el control extrem
—(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
—(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
—(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
—(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
—(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
—(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
—(15): Un Nadal a la Cotxinxina
—(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
—(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
—(18): Emboscada entre cocoters
—(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
—(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
—(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
—(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
—(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia?
—(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco
—(25): Viatjar només caminant és una bogeria
—(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
—(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
—(28): Checkpoint 17
—(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
—(30): Disparar a policies (amb pistoles d‘aigua) per celebrar l‘arribada de l‘any 2563
—(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
—(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu
—(33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia?
—(34): L’oasi urbà més important de l’Àsia, en perill
—(35): El turisme de motxilla conquereix Pai
—(36): El sopar il·legal i el tercer ull
—(37): Quaranta-tres pitons i catorze monjos en harmonia
—(38): Naypyidaw, l’estrafolària capital fantasma creada del no-res
—(39): Quan un rei indi et convida al seu palau
—(40): Els encants de la regió més plujosa del món