13.11.2020 - 16:34
Intel·lectuals i acadèmics internacionals han reflexionat avui sobre el projecte europeu i han reclamat de fixar uns punts per resoldre els conflictes territorials de sobirania a Europa. En el marc de les jornades ‘Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució’, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikasbuntza, s’han presentat unes bases de caràcter analític que constaten que els conflictes han de ser canalitzats mitjançant els “instruments democràtics contemporanis” respectant els drets humans. Els acadèmics han apostat perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes.
Durant les jornades celebrades de forma virtual i semipresencial a Bilbao, s’ha avançat en la confecció de les bases que el 2021 serviran per consensuar uns punts. A les bases es destaca l’existència de conflictes al món i a Europa que no són qüestions pendents del passat i que han de ser abordats democràticament.
En el debat mantingut s’ha reconegut que no hi ha solucions senzilles ni ràpides però que el primer pas ha de ser l’elaboració dels estàndards internacionals que haurien d’assumir les diverses institucions europees. Amb aquest treball fet i implementat, consideren que s’enfortiria el projecte comunitari perquè hi incideixen els valors fundacionals i es potenciaria l’estabilitat a la UE.
A les bases s’assegura que la possibilitat de regular o arbitrar els conflictes territorials de sobirania plantejats per estats europeus pot concernir a la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa. La intervenció podria ser directa davant d’un conflicte participant activament en el procés de resolució o bé indirecta projectant “elements de context” sobre el conflicte que poguessin ajudar a la resolució. Es destaca que malgrat que les institucions puguin no comptar amb les competències pertinents, sí que poden regular o adoptar directrius o principis d’actuació.
Els intel·lectuals apel·len a la implicació de la UE
Durant la jornada, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Jaume López ha argumentat que amb les bases es pretén contribuir a dotar d’eines perquè els conflictes de sobirania es puguin resoldre i no quedin “enquistats o ignorats”. “Buscar la solució a través de la democràcia, la legalitat i els drets humans”, ha reclamat.
L’investigador del Centre Europeu per a les qüestions de les minories Sergiusz Bober ha argumentat que cal tenir un full de ruta per evitar que els conflictes territorials degenerin. “Un codi de bones pràctiques permet crear un espai de diàleg, això permet defensar el dret de les minories”, ha dit. També ha dit que així es pot garantir que el projecte europeu es basa en el diàleg i la pau.
El professor de dret a la Universitat de Tours (França) Jorge Cagiao ha instat les institucions europees a abordar els conflictes interns i a no deixar-ho només a mans dels estats. Ha reclamat solucions “democràtiques” i evitar que el dret resolgui conflictes polítics.
L’advocat especialista en conflictes internacionals Michael Van Walt ha recordat que els conflictes territorials “no desapareixeran d’Europa” i ha lamentat que fins ara la UE hagi mostrat “reticències” per involucrar-se. Ha destacat que cal buscar “incentius” per trobar una solució que respecti els drets dels ciutadans d’acord amb els valors bàsics del projecte europeu.
En la mateixa línia, el professor de ciències polítiques i relacions internacionals de la Universitat de Coventry (Anglaterra) Mads Qvortrup ha afegit que els partits polítics de la UE han de trobar algun “incentiu” per sumar-se al codi de bones pràctiques. Per això, ha dit que cal ser “creatiu” i que els actors polítics s’impliquin en el codi.
Finalment, el jurista suïs Nicolas Levrat ha parlat del dret a l’autodeterminació i ha constatat que si les institucions europees volen promoure els drets humans, han de torbar una via per garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació. “Sabem que és molt difícil però el codi de bones practiques ha de ser un primer pas per avançar amb el reconeixement a l’autodeterminació”.
