09.03.2016 - 18:55
|
Actualització: 09.03.2016 - 18:56
Malgrat que Catalunya és un dels grans temes de la política espanyola actual, a Madrid sovint se’n parla amb tòpics o sense entrar-hi a fons. Per aquest motiu, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) ha organitzat amb la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia una jornada a la Universitat Complutense (UCM). Els encarregats de donar la benvinguda a la jornada aquest migdia han estat Heriberto Cairo, degà de la Facultat, i Ferran Mascarell, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Cairo ha refermat el compromís de la universitat com a espai de debat, malgrat les pressions rebudes per no acollir aquest acte. Mascarell, per la seva banda, ha recordat que a Catalunya molta gent té la sensació de viure en un sistema polític injust, que no respecta la seva identitat, i ha reclamat una solució política a la qüestió.
A continuació s’han fet dues taules rodones. La primera ha tractat sobre el procés català des d’un punt de vista acadèmic i hi han intervingut Antonio Elorza, catedràtic de Ciència Política de la UCM; Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; José Luis Villacañas, catedràtic de Filosofia de la UCM; i Jaime Pastor, professor de la UNED i un dels impulsors de Podem. Al principi d’aquesta taula rodona, cinc persones del públic s’han aixecat amb pancartes contràries al procés català i han interromput l’acte durant un parell de minuts.
Elorza, que s’ha manifestat a favor de l’autodeterminació del Tírol del Sud, ha explicat que a Espanya, en canvi, l’autodeterminació de Catalunya només pot ser conseqüència d’una reforma constitucional. També s’ha mostrat crític amb la qualitat democràtica del procés català i ha acusat la Generalitat de promoure el procés en contra de la majoria dels catalans. L’ha respost Mercè Barceló, dient que el procés català no només és legítim, sinó que a més és constitucional, i considerant que el dret d’autodeterminació té cabuda dins el dret constitucional. Barceló ha acabat plantejant la pregunta de què cal fer amb Catalunya si els catalans mantenen la seva voluntat i el govern espanyol es manté tancat en banda.
Villacañas s’ha mostrat a favor d’una reforma constitucional i d’un acord confederal real, que considera la millor solució per als hereus de règims imperials com l’espanyol, amb la creació d’una mena de Commonwealth hispànica. Villacañas, que creu que la posició del PP forma part del conflicte i el PSOE no té un posicionament clar, ha dit que actualment a Catalunya “hi ha base per al conflicte, però no per a una solució”. Finalment, Jaime Pastor ha fet una aproximació històrica i ha afirmat que el repte dels independentistes és ampliar la seva majoria, tot i considerar-la ja molt significativa.
La segona taula rodona ha tingut lloc aquesta tarda i hi han participat diversos representants polítics. Raimundo Viejo, del grup parlamentari Podem/En Comú Podem/En Marea; Santiago Vidal, portaveu del grup d’Esquerra Republicana al Senat; Míriam Nogueras, del grup parlamentari Català (Democràcia i Llibertat); i Quim Arrufat, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP (2012-2015).
També han estat convidats els grups parlamentaris Popular, Socialista i de Ciudadanos, que han declinat participar-hi. El secretari general de DIPLOCAT, Albert Royo, lamenta aquesta decisió, “sobretot tenint en compte que alguns d’aquests partits després ens acusen de manca de pluralisme al Parlament i a les xarxes”.
Raimundo Viejo ha explicat el posicionament plural de Podem respecte el procés català, explicant que malgrat no ser independentistes, entenen la presència d’independentistes a alguna de les seves plataformes. Alhora, ha refermat el compromís de Podem amb el dret a decidir del poble de Catalunya. Segons Viejo, Podem representa la primera oportunitat des de 1978 de construir una identitat espanyola que no estigui basada en la negació de la plurinacionalitat.
El jutge Santiago Vidal ha recordat que els textos constitucionals no són inamovibles i es poden reformar en compliment del principi democràtic, tal com defensa la Cort Suprema canadenca. Ha parlat també de la irreversibilitat del moviment sobiranista i ha explicat que el procés constituent ja és en marxa, per acabar donant alguns detalls de com s’imagina la Catalunya independent del futur, on no hi tindran cabuda els indults i hi haurà llistes obertes i limitació de mandats, per exemple.
Míriam Nogueras s’ha sorprès que, després de tants anys, el debat sobre Catalunya continuï viu, i ho ha justificat per l’actitud de l’estat espanyol, que fins ara ha defugit el diàleg, com ho han fet avui els tres partits polítics que han decidit no participar-hi. En qualitat d’empresària, ha dit que les PIME catalanes necessiten un estat propi i no un estat en contra, a banda de criticar la manca d’independència de TVE a l’hora d’informar sobre Catalunya.
El darrer en prendre la paraula ha estat Quim Arrufat, que ha explicat quin model de país i de societat defensa la CUP com a moviment d’esquerra independentista i anticapitalista, de caràcter no sucursalista. Arrufat ha parlat d’alguns errors comuns a l’hora de parlar de Catalunya: considerar que Catalunya és uniforme, que el problema és d’encaix territorial i no de democràcia i de sobirania, i no veure-hi el rerefons implícit de lluita social.
En el torn de debat, el públic ha preguntat sobra la viabilitat real de la independència en el marc de la UE, la possibilitat de reconduir el procés amb un nou pacte fiscal, i el rol de la societat civil catalana, entre d’altres temes.
