Nadal, l’acadèmia i una llei feta a mida: la darrera victòria milionària del tennista

Ens remuntam a l’any 2005. Rafael Nadal va guanyar el primer Roland Garros. Vestit de tirants i amb pirates, va batre Mariano Puerta en quatre sets. Ja era una sensació mundial, però el Grand Slam confirmava allò que molts entesos ja veien: esclatava un fenomen que podia convertir-se en el millor jugador de la història. L’emoció era immensa, sobretot a Manacor, on va néixer, a Mallorca i al conjunt de les Illes. De llavors ençà, la història és ben coneguda: 92 títols, 22 Grand Slam, dos ors olímpics, 135 milions de dòlars en premis… i una acadèmia al seu poble natal que li ha reportat encara més “alegries”.

A final del 2023, Nadal va anunciar l’expansió de la seva acadèmia a escala internacional. Per mitjà del seu hòlding –Aspemir–, va vendre el 45% de l’empresa que la gestiona al fons madrileny GPF Capital. Beneficis: 94 milions d’euros, més de la meitat del que ha guanyat com a jugador professional. Una venda amb beneficis que ha obert molts interrogants, perquè aquest projecte ha estat apadrinat per l’administració pública d’ençà de bon començament. L’acadèmia de Manacor ha esdevingut això que és ara, hotel inclòs, tenint sempre el suport que els darrers governs de les Illes li han oferit.

Pacte amb Matas

Per això tornam a l’any 2005. Se li il·luminaven els ulls, al president d’aleshores, Jaume Matas, de qui tothom coneix avui la seva sort. Veia en el jove de denou anys l’oportunitat de fer créixer, encara més, les Illes internacionalment. Barcelona tenia el Barça; i Mallorca, Nadal. Per això, a final d’aquell any, es va signar un protocol Matas i Nadal per a la construcció d’un centre de tecnificació a Manacor, amb un gran complex de tenis, residència i oferta complementària. El finançava el govern, i l’Ajuntament de Manacor en cedia els terrenys durant trenta anys. L’única cosa que havia de fer Nadal era promocionar l’illa a les principals fires turístiques i per tot el món. I ho va fer, per exemple, quan va participar en la World Travel Market de Londres el 2006.

Però el somni compartit de la família Nadal i de Matas es va anar diluint. Passats uns quants anys, Matas va perdre les eleccions en favor de Francesc Antich (PSIB) i el segon pacte de progrés va dir que no hi havia doblers per a fer la inversió. El juny del 2008, mitjançant un comunicat de l’empresa que gestionava la representació esportiva de l’ex-tenista –International Management Group–, Nadal va anunciar que rompia de ple la col·laboració amb el govern. Ja no promocionaria l’illa, perquè no s’havia complert el compromís de crear el centre d’alt rendiment.

Les alarmes es van encendre al Consolat de Mar, que va reaccionar. Era un cop dur, però el desembre del mateix any es va saber que Nadal tornaria a promocionar les Illes. En aquest cas, de moment, en canvi de sis milions d’euros per prestar la seva imatge fins el 2011. Nadal va explicar aleshores que el trencament de la col·laboració havia estat causat per “un malentès del centre de Manacor”.

Protocol amb Antich i llei a mida amb Bauzá

I just aquell 2011, quan s’acabava el contracte, el govern d’Antich, el consell insular de Francina Armengol i Nadal van signar un protocol de col·laboració per a posar en marxa “un centre de referència internacional de tennis a la comarca de Manacor”. Això va ser al febrer, i al març el consell de govern va declarar d’interès autonòmic la inversió –aquesta vegada promoguda pels Nadal–, amb la justificació que era una mesura urgent per a l’impuls de la inversió a les Illes. “El moment actual, tant des d’un punt de vista esportiu com econòmic, necessita actuacions que dinamitzin la vida social i econòmica de les nostres illes sempre que siguin compatibles amb el desenvolupament sostenible de les mateixes”, deia el text. Turisme de qualitat, desestacionalització i impuls del comerç eren alguns dels arguments.

La declaració d’interès autonòmic va ser clau. Malgrat que Antich va perdre les eleccions, es va donar pas al govern de José Ramón Bauzá, i això va permetre de justificar la llei que es va aprovar l’any 2012 i que va ser feta a mida per a Nadal: la llei de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal.

Aquesta norma, d’article únic, eximia el projecte de passar per l’avaluació d’impacte ambiental. També l’eximia de passar els actes de control previ municipals, de manera que tan sols calia l’aprovació del projecte per part del govern. Nadal aconseguia un sòl rústic requalificat per a complir el seu somni fora dels torneigs.

D’acadèmia de tennistes a hotel

El 2016 l’acadèmia era una realitat. Se’n va fer la inauguració amb convidats de luxe. Entre ells, Roger Federer, el millor jugador de la història durant molts anys. Aquell centre de tennis ja no era solament això. De fet, la llei ja ho preveia: n’admetia l’ús residencial, comercial (botiga especialitzada), d’oficines, de sales de reunió, de museu, esportiu i de centre mèdic. En concret, l’acadèmia era conformada per una residència, vint-i-sis pistes de tennis, un centre fitness, dues piscines, un camp de futbol 7, una pista poliesportiva i deu pistes de pàdel.

Però aquell mateix any, l’actual batlle de Manacor, Miquel Oliver, va posar en coneixement del govern que la residència s’oferia amb un ús turístic i no pas per a una estada per als alumnes que entrenaven al centre. De fet, tal com va anunciar IB3, algunes webs d’allotjament turístic i la web mateixa del centre permetien de fer-hi reserves sense tenir un perfil esportiu. Els gestors, caçats amb aquesta pràctica, van negar que s’usés l’acadèmia com a hotel i van al·legar errades en la comercialització de la residència. Després, van retirar els anuncis.

L’esmena Nadal

Però aquí no va acabar res. El 2018 va haver-hi una forta sacsejada política amb aquesta qüestió. Arran d’una esmena del PP a la llei d’habitatge, es permetia l’ampliació de l’acadèmia fins als 76.000 metres quadrats i s’autoritzava de fer-ne ús turístic. Amb l’anomenada esmena Nadal, la residència es mantenia amb 140 places, però se’n podrien oferir 214 de turístiques. El centre havia de construir una rotonda –també finançada pel consistori– i un aparcament públic. El PSIB no tan sols va donar-hi suport –juntament amb el mateix PP, PI i Ciutadans–, sinó que, segons que va descobrir IB3, l’esmena va ser redactada per la Conselleria de Territori, en mans del socialista Marc Pons. Entitats socials i els socis de l’executiu, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, van posar el crit al cel.

La resta és història. Avui, s’hi pot reservar una suite estàndard per 223,26 euros per a aquest cap de setmana, per exemple. I l’acadèmia no és a Manacor i prou, sinó que s’ha expandit per Kuwait, Grècia, Mèxic, Hong Kong i Albània. Mentrestant, el valor del centre de Manacor ha crescut de manera impensable. La portaveu de Podem al parlament de les Illes, Cristina Gómez, ja va recordar aquesta setmana, quan es va saber que Nadal guanyaria 94 milions per la venda de les accions (això multiplica per cinc els beneficis en un any), que les lleis no podien servir per a fer tractes de favor: “Ens vam haver de menjar la modificació de la llei d’habitatge, que per nosaltres era una fita, i ara Nadal passa per caixa. És una broma de mal gust.”