05.10.2024 - 21:40
S’encenen els llums i la música deixa de sonar. El terra és brut i l’aire, espès. Alvise Pérez continua ballant i bramant lemes populistes, antisistema i anticorrupció. Les paraules reboten i ressonen, però com més va hi ha menys gent que les escolti. El PP i Vox es miren l’escena amb delit i es freguen les mans amb la desfeta de l’eurodiputat ultra i fundador de Se Acabó La Fiesta (SALF). L’estrella antisistema que havia de salvar l’extrema dreta espanyola solament ha estat un miratge malgirbat i fugaç del “jonqui dels diners”.
“Ens titllaran de radicals, diran que som uns ultres, però vosaltres sabeu que no és veritat. Som patriotes plens d’il·lusió i volem superar les divisions d’aquesta nació amb mà dura contra el crim i la corrupció.” Aquestes van ser les primeres paraules d’Alvise Pérez després d’aconseguir 803.545 vots i 3 escons en les eleccions europees del 9 de juny. Encara no han passat quatre mesos i la fiscalia ja l’investiga per haver rebut 100.000 euros en metàl·lic d’un empresari, Álvaro Romillo, vinculat al món de les criptomonedes.
En un vídeo a X, Pérez es va mirar de justificar i es va declarar “culpable com a autònom” d’haver cobrat diners sense factura. “He cobrat per la meva feina sense factura? Sí, aquesta és la veritat”, afegia, i deia que eren honoraris privats per a poder estalviar i així no enriquir-se amb la seva activitat política, tenint en compte que sortejava el sou d’eurodiputat. Tanmateix, Eldiario.es ha publicat missatges i àudios que demostraven que els diners eren per a finançar la campanya electoral.
Soy culpable. pic.twitter.com/hua50yCZ5w
— Alvise Pérez (@Alvise_oficial_) September 26, 2024
En un missatge a Romillo, Pérez li deia que entre les seves necessitats abans del 9-J hi havia “fons que no requerissin ser controlats pel Tribunal de Comptes” amb la intenció, entre més qüestions, de pagar sis actes de SALF. Arran d’això, l’empresari li va obrir quatre moneders digitals per canalitzar les donacions dels seguidors. Alvise Pérez de seguida en va fer publicitat a Telegram, en què acumula més de 700.000 subscriptors, però el resultat no el va satisfer, 7.000 euros en un dia.
Quan Romillo li va notificar la xifra, va respondre: “Que bo! Però va massa lent. El temps se’m menja pels pagaments de la campanya.” Uns quants dies després, s’organitzava en una de les seves empreses a Madrid, Sentinel BQ –disposa de milers de caixes fortes i promet màxima confidencialitat per a fer intercanvis–, el lliurament dels 100.000 euros. “Tot, bé! 100.000 gràcies”, li va escriure Pérez.
La llei de finançament de partits marca molt clarament els límits. Les donacions anònimes i de persones jurídiques estan prohibides i no es poden rebre, directament o indirectament, imports de més de 50.000 euros anuals per part d’una mateixa persona. Qualsevol donació per sobre dels 25.000 euros s’ha de notificar al Tribunal de Comptes en un termini de tres mesos.
El codi penal espanyol tipifica el finançament il·legal en l’article 304 bis i el castiga amb penes entre sis mesos de presó i quatre anys. Així mateix, preveu multes importants, que oscil·len entre el triple i el quíntuple de la quantitat rebuda de manera fraudulenta. En el cas d’Alvise Pérez, si el Tribunal Suprem espanyol decideix de tirar endavant la investigació –és aforat i cal un suplicatori del Parlament Europeu–, més enllà de la pena, hi pot haver una sanció entre 300.000 euros i 500.000.
Una relació estreta i un final brusc
Álvaro Romillo, àlies Luis CryptoSpain, és l’altre gran protagonista de la història. Aquest empresari i assessor financer –sempre porta una màscara que li tapa part del rostre– és el fundador de Madeira Invest Club (MIC), una plataforma d’inversions en criptomonedes que prometia rendibilitats entre el 30% i el 60%. Ara fa més d’un any, la Comissió del Mercat de Valors espanyola va emetre una alerta per a avisar que l’entitat no tenia autorització per a fer “les activitats reservades a les institucions d’inversió col·lectiva”.
Divendres passat, el jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama va tramitar tres querelles i va començar a investigar Romillo per possible estafa piramidal, després del tancament de MIC de manera abrupta –oficines, comptes, webs, correus i xarxes socials– el 16 de setembre, que va deixar a l’estacada uns 30.000 clients i un forat que es valora en uns 300 milions d’euros. Alguns d’aquests clients havien arribat a MIC gràcies a un acte que es va fer a l’Hipòdrom de la Zarzuela a l’abril.
Allà, Alvise Pérez va prendre la paraula i va fer promoció dels serveis de MIC. La relació entre ell i l’empresari es va estrènyer els mesos següents, fins al punt que Romillo, a part de lliurar-li 100.000 euros, li va dir que havia fet trucades i arranjat reunions per aconseguir finançament per a SALF. “El que passa és que aquesta gent té la mateixa fe en el canvi que jo, que és zero, d’acord? Llavors, és clar, ells ho veuen com una inversió”, li va dir.
Els contactes es va mantenir fins a gairebé el dia abans del tancament de MIC. El 13 de setembre, Alvise Pérez es va oferir a l’empresari per fer de lobby a Brussel·les a favor de les criptomonedes, però també a l’estat espanyol, en cas de tenir la clau de la governabilitat. “Aquest és un torcebraç històric. En el sentit que les enquestes m’encaminen cada volta més a prop de ser la clau de govern amb Feijóo i amb Abascal. I això significa que en un possible acord de govern puc posar com a [condició] sine qua non un seguit de legislacions relatives al bitcoin, etcètera. Això és un torcebraç entre l’estat nació i la llibertat financera”, li va dir, segons Eldiario.es.
Tres dies després del tancament de MIC, Romillo va denunciar Alvise Pérez a la fiscalia general de l’estat espanyol per finançament il·legal i va aportar documentació i converses que demostraven el pagament dels 100.000 euros que li va fer abans de les eleccions del 9-J. Ara, arran de l’aforament, la querella és en mans de la fiscalia del Suprem, que ha obert diligències. De moment, l’única bona notícia que ha rebut Alvise Pérez és que el jutge que investiga MIC i Romillo s’ha negat, ara per ara, a incloure’l en la causa, tal com demanava una de les querelles col·lectives.
