Acabarem pagant tots el nou impost a la banca?

El dia 11 de juliol, el govern espanyol va anunciar un nou impost temporal per a les grans entitats financeres, amb què vol recaptar un total de 1.500 milions d’euros anuals durant un període de dos anys. La proposta pretén de gravar el 4,8% del marge dels interessos i les comissions que cobren les entitats financeres. Un parell de mesos després, el 13 de setembre, el congrés espanyol va acordar de començar la tramitació de la proposta, tot i que els detalls i com s’aplicarà finalment encara són una incògnita, sobretot ara que el Banc Central Europeu (BCE), supervisor únic bancari de la zona de l’euro, també ha criticat aquesta idea.

L’executiu espanyol va decidir de crear aquest impost temporal –conjuntament al de les companyies elèctriques pels beneficis “caiguts del cel”– argumentant que els bancs obtindrien uns ingressos extraordinaris per les pujades de tipus d’interès aplicades pel BCE per intentar de contenir l’elevada inflació. De fet, el benefici entre el gener i el setembre ha superat enguany, en l’acumulat de les sis principals entitats, els 16.000 milions d’euros, un 33% més que el registrat l’exercici passat. S’ha de dir que la majoria s’ha aconseguit a l’estranger pel BBVA i el Santander.

Al mercat intern, la causa de la millora és doble. Per una banda, hi ha l’augment de l’euríbor, el principal índex de referència de les hipoteques, que la setmana passada va arribar al 2,79%, després d’haver-se apreciat més de tres punts d’ençà de començament d’any, i que encareix les quotes de fa uns mesos. Per una altra banda, hi ha la pujada dels tipus d’interès de referència del BCE, que marquen el preu de la resta dels préstecs, i que d’ençà del primer d’agost ja ha crescut de dos punts i encareix en la mateixa mesura els crèdits que es van contractant.

Les previsions dels analistes és que els beneficis bancaris continuïn millorant, mentre vagin pujant els tipus dels crèdits i continuïn sense remunerar els dipòsits. Negoci rodó. Sí que és cert que hauran de fer més provisions per la morositat que puguin tenir, i que anirà creixent. Però la diferencia en favor del primer punt és notable.

De fet, la darrera enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya confirma que durant el tercer trimestre del 2022 els criteris de concessió de préstecs i les condicions aplicades es van endurir de manera generalitzada i va ser al segment de crèdit a les llars, per adquisició d’habitatge, on l’enduriment va ser més acusat. Aquesta evolució s’emmarca en un context d’augment dels riscs associats al deteriorament de les perspectives econòmiques i de normalització de la política monetària, que es tradueix en un repunt dels costos de finançament. Aquesta conjuntura també ha condicionat les expectatives per al quart trimestre, en què els bancs anticipen una prolongació de la contracció de l’oferta de crèdit i una disminució de la demanda a tots els segments analitzats.

A l’Associació de la Banca espanyola, com és lògic, s’han mostrat contraris al nou impost d’ençà del primer moment, adduint els efectes econòmics negatius que podria tenir la nova taxa. La patronal bancària calcula que retallarà d’uns 50.000 milions el crèdit disponible final per als clients, xifra que significa el 4,1% del total del saldo de préstecs del sistema al sector privat. També adverteixen sobre l’impacte en la reputació i l’atractiu per als inversors internacionals. Al mateix temps, apunten que no es pot parlar de beneficis extraordinaris dels bancs, sinó de “un procés de normalització dels tipus d’interès després d’un període, aquest sí extraordinari, de tipus d’interès negatius”.

Si el panorama no era prou embolicat, dijous passat, el BCE va emetre el seu veredicte sobre el nou gravamen temporal que el govern espanyol vol aprovar a final d’any. L’informe, que signa la mateixa Christine Lagarde i que no és vinculant, respon a una sol·licitud del congrés dels diputats espanyol. En resum, el BCE alerta que el nou tribut posa en perill la concessió de crèdit, podria distorsionar la competència i, a més, assenyala que els bancs haurien de traslladar-ho als clients, perquè les entitats l’haurien de considerar un cost més.

Vet aquí el punt més roent de la qüestió. Qui pagarà el nou impost? El carregaran els bancs als seus clients per diferents vies? És a dir, el pagarem finalment nosaltres?

Les crítiques del BCE a l’impost se centren precisament en la intenció de la llei que els imposts no acabin repercutint en els clients. “Cal aclarir quins mecanismes de verificació aplicarà la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) per a garantir el compliment d’aquest requisit”, diu el document presentat per l’organisme supervisor. “Tenint en compte totes les circumstàncies que poden causar un increment dels preus en el context actual de pujades dels tipus d’interès, inflació i deteriorament de les primes de risc, sembla difícil diferenciar si el gravamen temporal es traslladaria de manera efectiva als clients o no”, insisteix.

I en aquest punt crec que té molta raó. Qui conegui una mica per dins la banca sap que és molt difícil saber quin pot ser l’origen del fet que una entitat apugi una comissió o un tipus determinats. Crec que el més probable és que ho acabi fent, per molt que el govern espanyol digui que ha inclòs, en el text de la seva proposta, la prohibició de traslladar-lo en forma d’un encariment del crèdit, i que l’incompliment de la norma constituirà una infracció greu. El BCE replica que no té clar com pensa controlar-ho, el govern espanyol, per la qual cosa li exigeix d’aclarir quina fórmula farà servir la CNMC per impedir que, efectivament, no es traslladi als clients. A més, indica que tampoc queda clara quina serà la funció de col·laboració del Banc d’Espanya per a garantir el compliment d’aquest punt.

El govern espanyol, per la seva part, minimitza el dictamen del BCE. La vice-presidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va anunciar divendres que l’estat espanyol “continuarà amb l’impost temporal a la banca, malgrat l’informe publicat pel BCE, encara que s’obre a introduir-hi millores” durant el tràmit parlamentari. “Les qüestions que suscita el BCE ja les havíem analitzades a l’hora de dissenyar el gravamen i ara passa el tràmit parlamentari, en què es podran introduir totes les millores que consideri adequades el poder legislatiu del nostre país”, va afegir.

Fins dijous vinent es poden discutir esmenes al congrés espanyol, però sembla que el govern acabarà aprovant el nou impost. Tot i que assegura que té controlat el fet que la banca no el carregui al client, això és molt difícil de dur a terme. I crec que d’una manera o una altra, l’acabarem pagant tots, com a clients bancaris. D’aquesta manera, el BCE s’haurà sortit amb la seva, els bancs també i les autoritats diran que tot està controlat. I tu, mentrestant, ves a preguntar per què el banc t’ha apujat aquesta comissió o aquell crèdit, en un moment d’alça general del preu del diner. Potser vaig errat, però és com ho veig.