Acaba una campanya electoral marcada per la sentència del procés

La campanya electoral de les eleccions del 10-N ha estat la més curta de les que s’han fet a l’estat espanyol des de 1977. Una setmana en què els partits espanyols s’han centrat a atacar l’independentisme, amb una deriva reaccionària del PSOE cap a les posicions de la dreta respecte de Catalunya. Només Unides Podem ha mantingut una política de mà oberta i d’empatia amb l’independentisme.

ERC, JxCat i la CUP poden segellar per primera vegada la victòria per majoria absoluta de l’independentisme en unes eleccions espanyoles. Les expectatives són altes, amb els dos grans partits calcant el resultat del 28-A i la CUP entrant per primera vegada al congrés espanyol. La sentència i les protestes han impulsat l’independentisme, que també pot veure’s beneficiat de l’estancament del PSC.

Al País Valencià, la coalició Més Compromís intentarà millorar el resultat del 28-A, en què només Joan Baldoví va obtenir l’acta de diputat a Madrid. Per la seva banda, l’aspiració de Més Esquerra és que Guillem Balboa aconsegueixi de portar la veu de les Illes a Madrid després del resultat del 28-A, en què la candidatura de Veus Progressistes es va quedar sense representació.

Pel que fa als partits espanyols, Pedro Sánchez no obtindrà la victòria que li auguraven les enquestes i que li xiuxiuejaven els seus assessors. Sánchez va provocar la repetició de les eleccions vetant totes les opcions de fer un govern amb Pablo Iglesias. El desig de pactar amb Ciutadans no va poder fer-se realitat per la negativa d’Albert Rivera a parlar amb Sánchez. Les protestes a Catalunya contra la sentència del procés se li han girat en contra, a més de l’exhumació de Franco, de la qual pràcticament no n’ha tret rèdit polític. A més, la crisi amb la fiscalia ha agreujat la posició de Sánchez.

Iglesias resistirà. Unides Podem mantindrà el resultat o baixarà lleugerament, però això permetrà que el secretari general de Podem continuï en la primera línia política la legislatura vinent. Semblava que l’entrada a la cursa de Més País, la candidatura de l’ex-dirigent de Podem Íñigo Errejón, podia fer-li molt mal, a Iglesias. Tanmateix, les enquestes assenyalen que Errejón quedarà molt lluny de les expectatives creades.

Els nervis de Rivera li han jugat una mala passada en una nova campanya en què el dirigent de Ciutadans ha estat molt per sota de les expectatives. Totes les enquestes publicades auguren una trompada del seu partit, que juntament amb la mala maror interna pot acabar costant-li la carrera política. Rivera podria haver estat vice-president d’Espanya amb un pacte entre Ciutadans i el PSOE, però la deriva cap a la dreta, el nacionalisme espanyol més reaccionari i els pactes amb Vox l’han arrossegat a una posició de debilitat que només un resultat digne pot salvar.

La caiguda de la intenció de vot a Ciutadans ha beneficiat Pablo Casado i Santiago Abascal. L’extrema dreta creixerà en vots i escons i pot obtenir un gran resultat, i Casado aconseguirà recuperar terreny i enfortir-se com a cap de l’oposició en una legislatura en què continuarà desgastant Sánchez. Abascal ha aprofitat la presència mediàtica per marcar perfil, mentre que la cara moderada de Casado ha fet que recuperi els votants més centristes. No obstant això, la dreta espanyola continuarà a l’oposició.