S’acaba el judici contra els síndics de l’1-O: la fiscalia manté la petició de presó

  • La defensa en demana l'absolució i critica la persecució de la fiscalia contra Matas, Verge, Alsina, Pagès i Marsal

VilaWeb

Redacció

04.03.2021 - 18:11
Actualització: 04.03.2021 - 19:01

El judici contra els cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O s’ha acabat aquest vespre al jutjat 11 de Barcelona. La fiscalia, en el seu informe final, ha mantingut les acusacions –desobediència i usurpació de funcions– i les penes de dos anys i nou mesos de presó per a Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès.

El ministeri fiscal considera “provat” que van exercir uns càrrecs per als quals no estaven legitimats. Creu que ha quedat demostrat que van desobeir les ordres del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i que van usurpar les funcions pròpies d’una junta electoral. La fiscalia ha arribat a considerar un “insult a la intel·ligència” que els cinc acadèmics desconeguessin les decisions del TC contra el referèndum.

Els cinc síndics de l’1-O han al·legat que només van reunir-se una vegada, el 7 de setembre de 2017, abans que el TC suspengués la Sindicatura Electoral, mentre que la fiscalia sosté que durant el judici no han acreditat que no van reunir-se més vegades posteriorment. Per la seva banda, l’advocat dels síndics, Ramon Setó, que en demana l’absolució, ha criticat que la querella que la fiscalia va presentar contra els seus clients tenia caràcter “instrumental”, amb “l’única finalitat d’impedir l’1-O, perquè es presumia que sense la Sindicatura el referèndum no es podia fer, encara que al final es va demostrar que sí”.

En aquest sentit, ha considerat que “fer un referèndum no és un delicte”, perquè la seva convocatòria ja va ser despenalitzada, i ha denunciat que els síndics són objecte d’una persecució i són víctimes d’una vulneració de la seva llibertat de consciència i acadèmica. Setó, que ha demanat que en el cas de condemna s’apreciï l’atenuant de dilacions indegudes, ha remarcat que els processats són “juristes i acadèmics de reconegut prestigi” que han rebut el “suport exprés” d’organitzacions de politòlegs i juristes, que han escrit cartes al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a reclamar l’arxivament de la causa.

En l’últim torn de paraula del judici, que ja ha quedat vist per a sentència, Alsina ha demanat a la jutgessa que, en exercici del “seu dret a opció lingüística”, se’ls notifiqui la sentència en llengua catalana.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor