L’abstenció i el vot en blanc, grans protagonistes de les eleccions legislatives a Catalunya Nord

Les eleccions legislatives franceses a Catalunya Nord s’han destacat principalment per la victòria de l’extrema dreta en totes les circumscripcions. Això fa que en aquesta legislatura els quatre diputats catalans a l’Assemblea francesa siguin de Rassemblement National,  fet que contrasta amb el resultat de fa cinc anys, quan només fou elegit Louis Aliot, i de manera molt ajustada.

Tanmateix, hi ha un altre factor a destacar en aquesta tanda, i és l’alta abstenció i el vot en blanc, que han marcat clarament la votació. La participació ha estat del 46,6% i en cap circumscripció no ha arribat a votar la meitat dels electors.

A més, hi ha hagut un vot en blanc molt important, del 6,31%, que ha estat especialment alt en la tercera circumscripció, on s’ha enfilat fins al 9,75%. Aquest districte era l’únic en què Ensemble!, la plataforma electoral de Macron, no havia accedit a la segona tanda i hi havia un duel entre la NUPES –la unió d’esquerres– i l’extrema dreta. De fet, hi ha més vots en blanc que no pas vots de diferència entre els dos candidats de la tercera circumscripció.

El vot en blanc més alt del districte ha estat al petit municipi de Ralleu (Conflent), amb unes dades tan clares que ens serveixen per a veure gràficament on han anat a parar els vots de la primera tanda:

Al municipi, de l’una tanda a l’altra, només hi ha hagut un abstencionista més. Tenint en compte que la NUPES només hi ha augmentat quatre vots i RN solament ha assolit un vot, sembla evident que la majoria de votants macronistes han votat en blanc en l’enfrontament entre l’esquerra i l’extrema dreta. Un fenomen que podria ser extrapolable a més localitats.

Això evidència una divisió de la resta de formacions enfront de l’extrema dreta. En les altres circumscripcions també hi ha municipis amb un fort nivell de vots en blanc, com ara a Fossa (Fenolleda), on, dels 28 vots de la segona tanda, 11 han estat en blanc –en la primera, l’esquerra en va obtenir 16–; i Calmella (Rosselló), on 15 vots dels 37 van ser en blanc –i en la primera tanda va dominar la NUPES, amb 24 vots.

Per tant, de la mateixa manera que han fet els macronistes, també una part de l’esquerra s’ha abstingut o no ha votat per cap dels dos candidats en el duel entre Ensemble! i l’extrema dreta. Els sondatges mostren que un 42% dels votants de la NUPES en la primera tanda han decidit de no votar en la segona.

Per què una abstenció tan alta?

Els motius per a no votar han estat variats, però els principals arguments quan són preguntats en els sondatges són: “cap candidat no es correspon amb les meves idees” (22%), “no parlen d’allò que em preocupa” (19%) i “no tindria impacte sobre la meva vida o la situació del país” (13%). Un factor important, que pot tenir relació amb la desafecció amb la política i el sistema polític, és l’edat. Segons els sondatges, la participació va ser del 29% entre els ciutadans de 18 anys a 24; del 34% entre els de 25 anys a 34; i va anar augmentant progressivament fins al grup de més de 70 anys, en els quals un 66% dels electors anà a votar.

A Catalunya Nord, la participació més baixa fou al col·legi de la plaça del Puig, al barri de Sant Jaume de Perpinyà, de majoria gitana, on només un 11,9% dels electors va decidir d’anar a les urnes. El municipi amb una abstenció més alta va ser el del Pertús, on tan sols va votar un 29,8%.

Sigui com sigui, l’abstenció i la divisió de la resta de formacions a Catalunya Nord no són pas els únics factors que expliquen la victòria de l’extrema dreta, sinó que és una qüestió més complexa. De fet, en la segona tanda de les eleccions presidencials d’ara fa dos mesos, amb una participació del 74%, el candidat més votat va ser igualment Marine Le Pen, amb el 56,3% dels vots.