21.10.2020 - 09:56
|
Actualització: 21.10.2020 - 19:19
L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets del setembre i l’octubre del 2017. Tanmateix, la sentència no és unànime i té el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, que defensa una condemna per sedició.
La fiscalia demanava deu anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per sedició, amb l’alternativa de vint mesos d’inhabilitació pel delicte de desobediència. Per a Laplana va demanar quatre anys de presó per sedició o un any d’inhabilitació per desobediència. Ara el ministeri públic estudiarà la sentència i decidirà si hi presenta un recurs a la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola.
El judici es va fer a Madrid entre el gener i el març, i després es va interrompre per la pandèmia. La vista oral es va acabar al juny. La fiscalia, que de primer acusava tots els enjudiciats per rebel·lió, finalment va canviar l’acusació per sedició i fins i tot va obrir la possibilitat de condemnar-los només per desobediència. Les diferències de criteri entre els tres magistrats han endarrerit la sentència més del temps previst.
La sentència desmunta els principals arguments contra els presoners polítics
Segons la sentència, no s’ha acreditat que cap dels acusats ‘intentés d’impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la fiscalia’. Així mateix, indica que tampoc no s’ha demostrat que els acusats es posessin d’acord amb el govern per propiciar ‘la passivitat’ dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O.
A més, la sentència tomba bona part dels arguments que van servir per condemnar els presos polítics per sedició: assegura que la policia catalana va actuar amb proporcionalitat, congruència i oportunitat durant l’1-O, perquè en cas d’haver fet ‘ús de la violència’ la situació als col·legis electorals hauria pogut desembocar en greus desordres públics. Quant als fets del 20 de setembre de 2017, la resolució detalla que la protesta, per la qual són empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es va desenvolupar ‘sense incidents violents importants durant el matí i la tarda, al marge de la devastació dels automòbils’.
Un vot per la sedició
En el vot particular, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, defensa la condemna per sedició perquè considera que el major Trapero, com a subordinat, es va posar d’acord amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el director dels Mossos, Pere Soler, per posar traves al compliment de les resolucions del TSJC contra l’1-O. Així mateix, argumenta que una d’aquestes traves és l’oposició a la figura de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policíac contra el referèndum.
D’una altra banda, Espejel assegura que els Mossos havien d’haver desallotjat les escoles durant l’1-O, però en canvi van fer ‘el mínim possible’ per donar la imatge de ‘aparent compliment’ de les resolucions judicials. ‘Els mossos van mantenir en general una actitud passiva i intencionadament tolerant els dies previs i el de la celebració del referèndum. Fins i tot, en algunes ocasions, es van produir enfrontaments amb els agents de la policia nacional i la Guàrdia Civil per impedir o dificultar que aquests complissin les ordres de l’autoritat judicial’, afegeix.
Tubau veu molt difícil un recurs contra la sentència
La lletrada del major Trapero, Olga Tubau, ha dit a Catalunya Ràdio: ‘Estem molt contents, emocionats i satisfets.’ Per ella, l’absolució era l’únic resultat possible del judici. ‘No és una decisió valenta del tribunal, és una decisió justa’, ha afegit.
Després, a RAC1 ha explicat que seria molt difícil que la fiscalia articulés un recurs contra la sentència a la sala d’apel·lacions de l’Audiència, perquè només es pot interposar si la fonamentació de la sentència és irracional o si el tribunal ha deixat de valorar proves de càrrec.
Vegeu la sentència de l’Audiència espanyola ací:
