12.02.2019 - 11:26
|
Actualització: 12.02.2019 - 13:19
L’Audiència de Barcelona ha absolt l’ex-vice-president espanyol i ex-president de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, i l’ex-director general de l’entitat, Adolf Todó, en el cas dels sobresous abonats el 2010 a l’antiga cúpula d’aquesta entitat bancària.
A mitjans de novembre, la fiscalia va rebaixar de 4 a 3 anys la petició de presó per a tots dos, però el tribunal ha considerat que ‘no existeix comportament delictiu ni en els augments de sou ni en el procés que va portar a la seva aprovació’. El tribunal ha absolt també els altres 39 membres del consell d’administració que estaven acusats.
La Fiscalia basava les seves acusacions en dos augments de sou acordats pel consell d’administració: un adoptat el 19 de gener del 2010, que va fer que el salari fix de Todó augmentés de 700.000 a 800.000 euros i el variable del 35 al 50%, i un altre el 13 d’octubre del 2010, que va reportar 12.000 euros més a Todó.
El tribunal sosté que els fets declarats provats ‘no són constitutius’ ni d’un delicte d’administració deslleial ni d’un altre d’apropiació indeguda, al contrari del que sostenien la Fiscalia, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i l’acusació popular que exercia la CUP.
Encara que la sentència assumeix que els ‘substanciosos augments salarials’ a la cúpula de Caixa Catalunya, després convertida en CatalunyaCaixa, ‘resultaven sens dubte difícilment digeribles per la població en el context en el qual es trobava’, ‘no és en absolut missió d’aquest tribunal realitzar una valoració moral de les conductes’, sinó determinar si la conducta és ‘subsumible o no en la norma juridicopenal’.
En el cas de Narcís Serra, la sentència sosté que ‘lluny de pretendre causar un perjudici patrimonial a l’entitat’, perseguia ‘el màxim rendiment’ i ‘retenir l’equip directiu (de l’entitat) mitjançant remuneració que els fos atractiva’.
En aquest punt, la sentència, que descarta d’entrada el delicte d’apropiació indeguda, argumenta que perquè hi hagi administració deslleial es requereix una ‘innegable presència de dol’ i que l’acusat perseguís el benefici propi o d’un tercer, ‘cosa que no pot afermar-se de l’acusat’, subratlla.
Sobre Todó, la sentència admet que va ser l”únic afavorit’ pels augments retributius aprovats el 2010, però apunta que fins i tot el Banc d’Espanya coincidia en allò ‘imprescindible del seu manteniment en la direcció general’ de la caixa, per la qual cosa conclou que la seva conducta tampoc encaixa ‘en el delicte d’administració deslleial’.
La sentència recorda que Todó va dir durant el judici que es va absentar en la votació del consell d’administració de gener del 2010 que va autoritzar el seu augment de sou fix i variable, un ‘gir copernicà respecte d’allò dit fins aleshores’.
No obstant això, el tribunal apunta que diversos acusats o testimonis van avalar la versió de Todó o bé van assegurar que no recordaven si aquest havia participat en aquella la votació.
Quant a la sessió del consell d’administració d’octubre del 2010, l’altra per la qual s’acusava Todó i Serra, ja que va suposar augmentar el sou de l’ex-director general en 12.000 euros més, tampoc aprecia delicte.
