17.07.2020 - 15:12
L’Audiència de Madrid ha absolt l’ex-director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino i l’ex-inspector en cap Bonifacio Díez. Eren imputats per delictes de revelació de secrets, fals testimoni i estafa processal, arran del cas del llapis de memòria d’origen dubtós amb dades sobre la família Pujol-Ferrusola i que va servir perquè la UDEF presentés un informe incriminatori a l’Audiència Nacional espanyola. El llapis contenia, principalment, dades personals reservades i referències a societats i projectes empresarials de Jordi Pujol Ferrusola el 2015 a la UDEF. Justament ahir, el jutge De La Mata, a qui Pino va entregar el llapis, va proposar de jutjar els Pujol-Ferrusola per organització criminal.
Aquest era el primer judici contra els integrants de l’anomenada ‘policia patriòtica’, que suposadament va fabricar proves falses per a incriminar rivals polítics del govern de Mariano Rajoy sota la batuta de l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz. A la sentència, els magistrats conclouen que està acreditada la transmissió del llapis de memòria per part de Pino però ‘es desconeix qui, com i quan va accedir a la totalitat de la “vida informàtica” de Jordi Pujol Ferrusola‘. Tampoc no ‘s’ha pogut determinar com i a través de qui va arribar aquesta informació a poder’ de Pino. A més, l’escrit afirma que durant el judici tampoc no es va poder acreditar ‘si la informació va ser facilitada pel comissari d’assumptes interns Martín de Blas, si procedia de l’empresa de detectius Método 3 o si era fruit de la col·laboració amb ex-directius de l’agència esmentada’.
Tot i això, veuen provat que Pino va decidir utilitzar el llapis de memòria sabent que no provenia d’una intervenció amb autorització judicial. ‘La conducta del DAO Eugenio Pino està allunyada d’una actuació professional correcta i el seu obscurantisme sobre l’origen de la informació va posar en risc de contaminació la investigació sobre Jordi Pujol Ferrusola‘, diuen. Tanmateix, ‘més enllà de greus omissions o incorreccions formals’ i que ‘no sembla que se li pugui efectuar retret moral’. Els magistrats creuen que estaria emparat pel compliment del deure de perseguir el delicte i, ‘més enllà d’irregularitats procedimentals o formals’, o inclús de ‘responsabilitat disciplinàries’, no ho veu un delicte penal.
