27.09.2016 - 14:58
El tribunal no veu a l’únic testimoni d’un policia “la solidesa suficient” per acusar-lo
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
L’Audiència de Barcelona ha absolt un jove que havia estat condemnat el 2015 a tres anys i un mes de presó per suposadament haver llançat pedres als Mossos d’Esquadra durant una manifestació de la vaga general del 29 de maig del 2012 a Barcelona, després de concloure que la declaració d’un policia com a testimoni, com a única prova per incriminar-lo, “no revesteix la solidesa suficient”.
“No afirmem amb això que el seu testimoni sigui inveraç, sinó que el mateix no permet arribar a la certesa objectiva”, ha conclòs en una providència a la qual ha tingut accés Europa Press la secció sisena de l’Audiència de Barcelona, en resposta a un recuso d’apel·lació de l’acusat: Albert Romero, enginyer informàtic de 36 anys, veí de Mollet del Vallès (Barcelona).
El tribunal recorda que l’única i exclusiva prova de càrrec en el cas era la d’un guàrdia urbà que, pesi a la seva “claredat expositiva”, no té cap altre indici que ho corrobori i afegeix que ni van declarar ni han estat identificats els agents als quals els van llançar pedres.
També considera que hi ha certes deficiències a l’atestat policial del cas i que el fet que la investigació l’hagin fet cossos policials i que els Mossos siguin acusació particular a través de l’advocat de la Generalitat pot afectar la imparcialitat de l’investigador: “Pot ser font de caires favorables a la incriminació i, per tant, d ‘error”, recull la sentència.
Una altra persona que estava amb ell ha admès durant la fase d’instrucció que ell sí portava una pedra en la motxilla per respondre, en el seu cas, a les pilotes de goma llançades pels Mossos; per contra, Albert Romero sempre ha negat que portés pedres o altres objectes contundents i ha defensat que ell ni participava en la manifestació.
L’Audiència recorda que l’agent que ha declarat com a testimoni no va saber dir a quin dels dos va detenir: “No pot excloure’s la possibilitat d’error en el funcionament policial que, emportat pel seu zel, atribuís als dos detinguts, pel sol fet d’anar junts, idèntiques accions”.
