Si no els absol el Suprem espanyol, els absoldran les urnes

TEMA DEL DIA
Els Lledoners. La teoria era que els presos independentistes no havien de fer política. Ho han dit ells mateixos, en diverses converses, entrevistes o cartes. Els presos asseguraven que la seva condició d’ostatges de l’estat espanyol els impedia de prendre decisions lliurement. Però la realitat és que sempre n’han fet, sobretot des que són als Lledoners i el règim de visites s’ha multiplicat. De la mateixa manera que es fa política a Waterloo o a Suïssa, prenent decisions sense poder trepitjar Catalunya.

En bona part és així perquè els dirigents independentistes empresonats o exiliats no han tingut un relleu que els substituís. Conserven, per motius obvis, un suport dins els partits i entre l’electorat independentista que no ha minvat, al contrari. Per això tant ERC com el PDECat juguen la carta dels presos davant la cita electoral múltiple del 26 de maig, tot i que probablement no podran exercir els seus càrrecs de manera efectiva, tret que el Suprem espanyol els absolgui, cosa ara com ara poc versemblant. En canvi, els partits sí que miren de canalitzar electoralment l’onada de solidaritat que han despertat els presos.

El primer partit a adonar-se’n va ser ERC, que va posar Oriol Junqueras de cap de llista a les eleccions europees. Una oportunitat immillorable per a internacionalitzar el procés i un ganxo electoral indubtable. Junqueras no ha deixat de fer política ni un sol minut d’ençà que va entrar a la presó. Dirigeix ERC amb mà de ferro, ha aconseguit capgirar l’estratègia del partit i no té pràcticament contestació interna. Treu i posa candidats de les municipals, nomena consellers del govern i té agafat fermament el timó estratègic de la seva formació.

El bloc postconvergent, fragmentat entre el PDECat, Junts per Catalunya i la Crida, ha trigat una mica més a adonar-se del filó electoral dels presos, però finalment ha decidit de posar Quim Forn de cap de llista a Barcelona. És una opció que segurament ajudarà a fer pinya, però sobretot és una opció que vol recuperar la figura de Forn com a tinent de batlle de Xavier Trias, que va destacar en la gestió de la seguretat a Barcelona, un dels punts clau de la campanya. La bona recepció que ha fet de la candidatura Ernest Maragall sembla augurar una campanya amb una certa unitat estratègica. Els dos candidats es reuniren ahir als Lledoners –abans de fer-se pública la decisió de Forn– per coordinar-se. Si sumen, hi haurà garantit un batlle independentista a la capital catalana, però encara falta molt per a les eleccions.

De moment, Forn ha de completar la seva llista, en la qual hi haurà Neus Munté, l’únic nom que cita a la carta, i resta pendent de la decisió d’Elsa Artadi, que segurament s’hi acabarà incorporant la setmana entrant, però sense el pes que tenia previst de primer. Sembla descartat Ferran Mascarell, que ha rebut malament la decisió, tot i que també hi ha converses per a incorporar-l’hi. El desafiament de Forn és veure fins a quin punt és capaç de fer una llista transversal, com diu en la seva carta, que superi les sigles estrictes del PDECat, partit al qual els sondatges no pronostiquen un resultat gaire bo. Conscient d’això, la candidatura es dirà Junts per Catalunya.

Els presos independentistes no han deixat mai de fer política. Aquest cap de setmana, Jordi Sànchez agafarà les regnes de la Crida com a president i posarà un home de la seva confiança absoluta, Antoni Morral, de secretari general. I a les europees, a més de Junqueras, és probable que Rull i Turull hi tinguin un paper. És normal que els presos vagin a llistes perquè és la millor manera de contribuir a denunciar la violació dels seus drets com a polítics quan hagi acabat el judici contra el Primer d’Octubre al Suprem espanyol. Si no els absol el Suprem, els pot absoldre la gent amb el seu vot, una vegada més.

MÉS QÜESTIONS
La seguretat de Fira de Madrid vol impedir una conversa privada de Mónica Oltra perquè parlava en català. Un guàrdia de seguretat de la Fira de Madrid (Ifema), on avui comença la fira internacional de turisme Fitur, ha interromput la vice-presidenta Mónica Oltra i el seu equip mentre parlaven entre ells, perquè ho feien en català. ‘Deixeu de parlar en valencià’, els ha dit, increpant-los, l’agent, de l’empresa Ombuds. Segons que ha explicat, la delegació del Consell havia arribat a la fira alhora que el rei espanyol Felipe VI i s’han trobat un cordó de la policia, de manera que s’han hagut d’esperar abans d’entrar. En aquell moment, mentre parlaven entre ells, l’agent de seguretat els ha interromput. ‘Intolerable, no parlàvem amb ell’, diu Xavier Aguilar, coordinador de comunicació digital de la Generalitat. Aguilar afegeix que han fet arribar una queixa a l’equip de seguretat de la casa reial espanyola.

Un túnel submarí connectarà el port de València i el de Sagunt. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que la Generalitat, l’Autoritat Portuària de València (APV) i el Ministeri de Foment espanyol signaran un protocol per a construir un accés nord al port de València mitjançant un túnel submarí. Era una proposta que ja feia l’APV el febrer del 2018 i que la Generalitat veu bé, segons que ha dit Puig. El president n’ha parlat després de rebre el president de l’APV, Aurelio Martínez. A parer seu, aquesta solució evita o redueix els perjudicis a l’entorn urbà i a l’horta. Per a executar aquest projecte es preveu una inversió de prop de quatre-cents milions d’euros, pagats al 50% pel Ministeri de Foment i l’APV. El pressupost espanyol d’enguany ja inclou l’estudi informatiu d’aquesta infraestructura, però encara faltarà l’informe tècnic, que es va fent. Llevat de les modificacions que es puguin derivar d’aquest darrer estudi, es preveu que l’entrada del túnel comenci prop del port de sa Platja.

El PP respon a la sortida de Bauzá defensant la unitat d’Espanya. El PP balear ha dit que respecta la decisió de l’ex-president del govern balear, José Ramón Bauzá, de donar-se de baixa com a militant del PP i renunciar a l’acta de senador, si bé no en comparteix els arguments. Assenyala que la unitat d’Espanya i el liberalisme en el partit s’han defensat ‘abans, durant i després’ del seu mandat i que es continuaran defensant sempre. En un comunicat, el partit parla també de la política lingüística i el model educatiu, i diu que el PP balear defensa ‘l’equilibri de les dues llengües cooficials’ a les Balears enfront de ‘qualsevol mena d’imposicions, en un sentit o en un altre’, i que volen ‘la lliure elecció de centre’. Afegeixen encara que estan per sobre de personalismes i que són la ‘casa comuna d’un centre-dreta moderat’. Bauzá havia anunciat que deixava l’escó al senat espanyol i que es donava de baixa del PP perquè ja no s’hi sentia representat. En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit, diu: ‘Després d’un llarg procés de reflexió, no puc eludir que no puc continuar essent part d’un partit que, si més no en l’àmbit regional, m’és impossible votar.’ A la carta, Bauzá acaba dient que es podrà continuar comptant amb ell per a defensar ‘una Espanya de ciutadans lliures i iguals, liberal, unida i de futur’.

Denuncien l’augment de la repressió a Catalunya Nord contra les Armilles Grogues. Una trentena de sindicats i organitzacions de Catalunya Nord s’han ajuntat per denunciar la repressió de la policia, creixent setmana rere setmana, contra les mobilitzacions de les Armilles Grogues. També consideren que els mitjans de comunicació posen èmfasi en els ferits quan són policies, però no se’n parla quan són manifestants. També expliquen que les detencions preventives són una estratègia per a fitxar manifestants. Aquesta argumentació la sostenen amb les xifres següents: d’ençà del 17 de novembre de 2018, 140 persones han estat identificades, de les quals 12 han estat detingudes i 14 condemnades. Aquesta situació no és nova, sinó que també es produeix en el cas dels immigrants, els habitants dels barris populars i els ecologistes, segons que afirmen, i és fruit d’una estratègia per a desacreditar qualsevol espai o moviment social. Consideren evident que les llibertats democràtiques perillen i per això demanen: una amnistia general sense condicions per a totes les víctimes de la repressió policíaca i jurídica exercida pel govern de Macron; l’abandonament i la prohibició de totes les armes anomenades ‘no letals’ però que quan són utilitzades acaben amb mutilacions o morts: pilotes de goma, gasos lacrimògens, etcètera; la condemna dels autors de les agressions policíaques amb ferits; i l’aixecament de totes les mesures contràries al dret de manifestació.

LA XIFRA
400 milions d’euros costarà el soterrament de les vies ferroviàries de la ciutat de València, amb la creació del canal d’accés a final del 2024 o començament del 2025, segons que ha informat el consell d’administració de la societat València Parc Central.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de gener de 1939, fa vuitanta anys, naixia Roser Capdevila, il·lustradora, escriptora i sobretot mare de l’Anna, la Teresa i l’Helena, les famoses 3 bessones.