10.01.2023 - 21:53
|
Actualització: 10.01.2023 - 22:53
Junts, la CUP i ERC seran a la manifestació unitària contra la cimera Sánchez-Macron del 19 de gener a Barcelona. Qui no hi participarà és el govern, integrat exclusivament per membres d’un partit –ERC– que sí que hi anirà. Tampoc no hi serà Pere Aragonès, que compagina les seves responsabilitats presidencials amb el càrrec de coordinador nacional d’un dels partits que serà a la manifestació. Aragonès, de fet, no tan sols no es manifestarà, sinó que participarà en la cimera contra la qual el seu partit protestarà a l’altra banda del cordó policíac. És una mostra més de les contradiccions en un executiu amb un projecte polític com més va més feble, incapaç de conciliar la voluntat de projecció institucional amb la força del carrer.
La posició del govern, un cúmul de contradiccions
L’ANC, Òmnium i el Consell de la República anunciaren diumenge al matí la convocatòria d’una mobilització unitària contra la cimera hispano-francesa de Barcelona, i poc després la CUP fou el primer partit a adherir-s’hi. Dilluns, tant Junts com ERC confirmaren que també hi assistirien, de manera que la possible presència de l’executiu era l’única incògnita sobre la manifestació.
No és pas gens estrany, per tant, que la posició del govern respecte de la cimera fos el fil recurrent, ahir, de les preguntes dels periodistes a la conferència de premsa setmanal del consell executiu. Atès que el seu partit no solament havia repudiat la trobada sinó que, a més, havia decidit d’afegir-se a la manifestació en contra convocada pel gruix de l’independentisme, no semblava imprudent de pensar que el president seguiria el camí traçat pels republicans i optaria per excusar-se de la reunió.
Així doncs, Aragonès seria present a la trobada entre el president espanyol i el president francès? “Evidentment”, respongué la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en resposta a la pregunta d’una periodista. “Catalunya acull la trobada de dos presidents, de dos representants europeus. Creiem que la representació institucional que pertoca a aquest govern ha de ser ocupada, i per això hi haurà el president de la Generalitat”, digué.
La confusió entre els assistents a la conferència de premsa era palpable. ERC, com a partit polític i grup parlamentari, participaria en la manifestació en contra de la cimera, però, paral·lelament, seria present a la reunió com a partit de govern. “El govern creu que és compatible manifestar-se en contra de la cimera i alhora prendre-hi part?”, preguntà immediatament un altre periodista.
La resposta de Plaja no va sinó suscitar més dubtes entre aquells qui eren presents a la sala. “El govern no participarà en la mobilització unitària que s’ha convocat coincidint amb la cimera, però la respecta i l’entén, perquè som conscients que el govern espanyol l’està utilitzant amb fins partidistes”, digué. “Ara bé –afegí–, la cimera es fa a Catalunya i el president, com a primer representant institucional del país, hi serà, perquè no regalem espais que ens pertoquen.”
Pressionada pels periodistes, la portaveu explicà la lògica de la posició del govern amb les paraules següents: “La cimera i la mobilització independentista són dos actes diferents, i al govern li pertoca de ser a l’acte institucional que es fa aquí, a Catalunya. Per tant, són dos actes complementaris, i l’independentisme ha de ser a tot arreu.”
El resum, doncs, és el següent: l’executiu –tal com assegurà la portaveu en els minuts següents– “respecta i entén” els actes convocats contra la cimera, i considera que “són lògics i fins i tot previsibles”, atesa “la utilització partidista” que n’ha fet la Moncloa, com evidencien les declaracions “provocadores” i “absolutament fora de lloc” del ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, sobre el declivi de l’independentisme com a força política al país. Malgrat tot, l’executiu ha decidit de participar-hi perquè creu que “no ha de renunciar ni regalar els espais que li pertoquen”.
El paper incert d’Aragonès
L’al·lusió de Plaja al deure del govern de fer ús de les oportunitats institucionals que ofereix l’actualitat política donà pas a un nou dubte entre els periodistes que seguien la conferència de premsa del consell executiu: una vegada confirmada l’assistència a la cimera, quin paper es reservaria al president català? La portaveu fou breu i, seguint la tònica general de la compareixença, poc esclaridora: “Tenim converses amb la Moncloa per a acabar de tancar quina és aquesta participació”, es limità a dir.
Un altre periodista preguntà aleshores si la Generalitat aprofitaria l’avinentesa per a pressionar amb l’objectiu de convocar una reunió d’alt nivell entre Aragonès i Sánchez, aprofitant la presència d’aquest darrer a Barcelona. Plaja, tanmateix, descartà ben de pressa aquesta possibilitat. “Si s’ha de produir aquesta trobada, no cal que vingui el president francès perquè aquesta sigui la justificació. Si hi ha la necessitat, la voluntat, o l’objectiu que es produeixi una trobada entre presidents, no és necessari que sigui en el context de la cimera”, digué. I afegí: “A hores d’ara no està previst que hi hagi una trobada entre presidents. Sempre hem dit que allò que importa és el contingut, no pas la fotografia.”
Dit d’una altra manera: el govern assistirà a la cimera per una qüestió d’oportunitat política, però no ha volgut valer-se de l’ocasió per a pressionar perquè es convoqui una reunió bilateral amb l’executiu espanyol, ni tampoc sap quin paper es reservarà a Aragonès com a màxim representant polític de Catalunya.
El precedent no és positiu
Si ens hem de guiar pel precedent més recent es fa difícil de pensar que la presència d’Aragonès a la cimera sigui més que testimonial. Així, si més no, ho va ser en el darrer acte en què el president català coincidí amb Sánchez a Barcelona, les jornades del Cercle d’Economia del maig passat.
L’acte, que comptà amb la presidència de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, es presentava com una ocasió perfecta perquè Aragonès es confrontés, davant la mirada atenta de tot Europa, amb el seu homòleg espanyol per la responsabilitat de la Moncloa en l’escàndol del Catalangate, destapat poques setmanes abans.
Res més lluny de la realitat: Aragonès demanà personalment al president espanyol d’abordar conjuntament el cas, i Sánchez, somrient i afable, es limità a dir que sí. La trobada no s’acabà fent efectiva, i de l’acte tan sols en restà la fotografia –tan cordial com anodina– de l’encaixada de mans entre Sánchez i von der Leyen, amb Aragonès com un mer figurant.
Històricament, tanmateix, el president de la Generalitat no sempre ha estat relegat en les cimeres bilaterals del govern espanyol en territori català. Pasqual Maragall, per exemple, va tenir un paper destacat en la darrera reunió hispano-francesa duta a terme a Catalunya, l’any 2006. Maragall hi tingué un pes molt important i intervingué en pla d’igualtat amb el seu homòleg espanyol i el seu homòleg francès, José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac, tot reivindicant la importància de Catalunya com a “coixí” entre l’estat espanyol i l’estat francès. Chirac, per una altra banda, enaltí la figura de Maragall com a “amic de França”.
L’oposició s’acarnissa contra el govern
Les contradiccions i la incapacitat dels republicans de bastir un discurs coherent sobre la cimera de dijous han convertit l’executiu en el blanc de les crítiques de l’oposició.
Una de les veus més contundents ha estat la del president Quim Torra, que en un missatge publicat ahir a migdia a Twitter va retreure al govern la seva posició envers la cimera. “En el joc dels disbarats, és perfectament compatible investir el president Sánchez, votar-li els pressupostos, donar-li estabilitat, manifestar-s’hi en contra i assistir a la cimera hispano-francesa”, va escriure.
En el joc dels disbarats, és perfectament compatible investir el president Sánchez, votar-li els pressupostos, donar-li estabilitat, manifestar-se en contra i assistir a la cimera hispano francesa.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) January 10, 2023
Qui també va criticar durament la posició del govern ahir fou Jéssica Albiach, cap del grup parlamentari dels comuns. “No es pot estar a missa i repicant. Catalunya necessita un govern amb un rumb clar que assisteixi a la cimera per defensar més corredor mediterrani i menys gasoductes fòssils”, va dir en un piulet. I afegí: “Les contradiccions d’ERC no les podem pagar els catalans i les catalanes.”
No es pot estar a missa i repicant. Catalunya necessita un Govern amb un rumb clar que assisteixi a la cimera per defensar més corredor mediterrani i menys gasoductes fòssils.
Les contradiccions d'ERC no les podem pagar els catalans i les catalanes. https://t.co/dJT7BWCX3E
— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) January 10, 2023
La decisió d’Aragonès d’assistir a la cimera, de fet, fou polèmica fins i tot dins el seu partit. La va criticar durament el col·lectiu Primer d’Octubre, integrat per militants d’ERC, que demanà al president que no caigués en la “trampa Sánchez” i declinés la invitació de “formar part com a comparsa de segona en aquesta cimera”.
Comunicat del Col.lectiu Primer d'octubre sobre la Cimera Franco-espanyola: pic.twitter.com/3KRcnQXU5k
— Col·lectiu Primer d'Octubre: militants d'ERC (@1doctubre2) January 10, 2023
