Un mosso d’esquadra, pel cap baix, va ser detingut ahir a Barcelona acusat d’haver acompanyat fora de Barcelona el president i diputat Carles Puigdemont, immediatament després d’haver acabat el seu discurs a l’Arc de Triomf de Barcelona.

D’aquesta manera, el mosso detingut va salvar l’honor de la policia catalana, en un dia en què aquest cos havia impedit l’accés de la població al Parlament de Catalunya, havia atacat manifestants i periodistes amb gas pebre i havia desplegat una enorme operació antiterrorista no pas per detenir cap terrorista sinó per mirar d’executar una ordre il·legal de detenció contra un diputat electe.

La pressió de les vicissituds polítiques sobre la policia catalana no és nova. L’any 1934, per exemple, el cos de Mossos d’Esquadra es va trobar en una situació especialment delicada quan el president Lluís Companys va proclamar l’estat federal i la República espanyola va enviar l’exèrcit a doblegar la Generalitat. Aquell dia els Mossos sí que es van mantenir al costat de la Generalitat i fins i tot van disparar trets de dins del palau estant; van matar un soldat espanyol i en van ferir uns quants. Per aquells fets els comandaments del cos –Enric Pérez i Farràs i Frederic Escofet– van ser condemnats per la República espanyola a la pena de mort, commutada posteriorment per trenta anys, i finalment amnistiada l’any 1936.

A partir del 2017, després del referèndum d’autodeterminació i la proclamació d’independència, l’estat espanyol va anul·lar l’autonomia i el cos de Mossos d’Esquadra va ser objecte d’una persecució inclement. La velocitat amb què van resoldre els atemptats del 17-A, el seu comportament durant el Primer d’Octubre i la defensa fèrria del president Puigdemont, amb episodis tan sonats com el canvi de cotxe sota un pont el dia del referèndum, els feia sospitosos als ulls del govern espanyol. Per això els enviats de Madrid van canviar els caps, van dissoldre unitats que funcionaven perfectament, van promocionar els agents més espanyolistes i van estendre un ambient de terror polític mentre donaven corda als policies d’extrema dreta, refugiats sobretot en unitats polèmiques i problemàtiques com la BRIMO.

Però hi va haver una unitat que no van poder controlar mai, que encara no han pogut controlar: l’ABP Brussel·les.

En el llenguatge dels Mossos, l’àrea més elemental d’organització és l’Àrea Bàsica Policial (ABP), sigles que normalment van acompanyades del nom de la ciutat o la comarca. Brussel·les, evidentment, no entra en l’àmbit normal de desplegament dels Mossos, però la tria del nom va ser ben adient quan unes quantes dotzenes d’agents es van organitzar per protegir el president legítim mentre fos a l’exili, amb la qual cosa es van mantenir fidels a la legitimitat emanada del Parlament de Catalunya l’any 2017.

Eren –i són, com es comprovà ahir a Barcelona– policies catalans. I dels bons. Policies que van organitzar lliurement rondes setmanals per a protegir el 130è president a partir del primer minut de l’exili. Eren ja als apartaments i als hotels on es van refugiar els exiliats quan arribaren a Brussel·les, els van acompanyar en tots els viatges per Europa i després van protegir la Casa de la República a Waterloo, on ocupen una de les ales de la planta baixa, rere una porta marcada amb el nom “ABP Brussel·les”.

D’allí estant, els mossos fidels a la república proclamada el 27 d’octubre, han estat la peça clau, imprescindible, per a garantir la seguretat del president Puigdemont. Contra la persecució de la policia i dels serveis secrets espanyols o d’alguns altres països, però també contra l’acció d’alguns espontanis, sobretot espanyols, que ara i adés han provat de fer-li mal. Simplement no hi ha manera d’accedir a la Casa, ni de dia ni de nit, sense que ells ho detectin.

Amb el pas dels anys, alguns d’aquests mossos han deixat de ser anònims –tot i que la majoria encara ho són–, a causa de la persecució que s’ha desencadenat contra ells. El sergent d’escortes Lluís Escolà va ser el primer i ha estat víctima d’una forta persecució, dins el cos i fora. Més tard, es van saber els noms dels dos mossos que anaven al cotxe del president quan va ser detingut a Alemanya i el d’algun altre, arran d’algun incident aïllat més. A mesura que passaven els anys, membres d’alguns altres cossos, com el de bombers o les policies locals, han reforçat el grup original.

Encara no se sap què va passar ahir. Però si les acusacions internes són certes, uns quants mossos, fora de servei i amb plena llibertat personal, van acompanyar una vegada més el president Puigdemont en la incursió a Barcelona. De manera que, novament, van protegir l’honorabilitat històrica d’un cos policíac com més va més allunyat de la població i que ahir va fer, probablement, el ridícul més espantós de la seva història.