21.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 22.11.2023 - 18:34
Una activista del col·lectiu feminista Subversives de Castelló ha estat jutjada avui arran d’una denúncia de Santiago Abascal. El motiu són unes pintades de la cara d’Abascal amb un punt vermell al cap que van aparèixer a la ciutat després d’un míting del partit, el 25 d’octubre de 2019. Algunes de les pintades tenien al costat el logotip de Subversives. Abascal les va denunciar per delicte d’odi i amenaces, i demana tres anys de presó per a l’activista que en aquell moment figurava com a representant legal, a més de cinc anys de multa per al col·lectiu i la seua inhabilitació.
El judici començava a les 12.00 i el president de Vox, finalment, ni tan sols ha declarat. Tanmateix, havien convocat una concentració de suport a l’encausada als jutjats de Castelló. L’acusació particular no ha aportat cap prova nova i ha mantingut l’acusació per delicte d’odi i amenaces. La fiscalia i la defensa han demanat l’absolució i, a més, la defensa ha demanat que se l’imposen les despeses per la instrumentalització del procés penal.
🔴 CONCENTRACIÓ EN SUPORT A L'ENCAUSADA
El 22 de novembre anem a judici arran de la querella de Santiago Abascal.
Anirem a judici per lluitar contra l'extrema dreta i denunciar el seu discurs d'odi.
✊🏽Convoquem una concentració en suport, el 22 de novembre#TotesSomSubversives pic.twitter.com/MOvwkORjCC
— Subversives Castelló (@SubversivesCS) November 12, 2023
⚠️ Concentració davant dels jutjats de Castelló ✊🏾
En suport a la companya de @SubversivesCS que hui afronta un judici polític per unes pintades antifeixistes ⤵️ pic.twitter.com/QyVMBKpn9O
— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) November 22, 2023
Aquell dia es va organitzar una besada popular LGTBI en resposta a l’acte de Vox. La concentració va derivar en una manifestació no convocada cap al lloc on es feia el míting. Hi va haver càrregues policials i algunes identificacions, una de les quals va derivar en una multa a una altra activista de Subversives per desobediència a l’autoritat i per cridar consignes amb un megàfon. En aquest mateix context, van aparèixer les pintades contra Abascal.
Incertesa i desgast
L’encausada ha preferit de no fer declaracions en aquest temps per preservar la identitat, i han estat les companyes del col·lectiu les que han organitzat la campanya antirepressiva.
Marta, una de les membres de Subversives, recorda que elles es van assabentar per la premsa local que Abascal els posava una querella, en desembre d’aquell any. No va ser fins tres mesos després que la notificació va arribar a casa de l’acusada, unes setmanes abans que es declarés l’estat d’alarma per la Covid-19. D’aleshores ençà fins que es coneix la data del judici, en abril d’enguany, passen més de tres anys d’incertesa. Llavors, van començar la campanya per donar a conèixer el cas i recaptar fons.
“El més difícil és emocionalment. Per a ella com a encausada, però també ha estat molt desgastant per a totes perquè no estem fent l’activitat que volem com a col·lectiu feminista, sinó que estem defensant una companya contra un partit que promulga l’odi. No podíem abandonar el col·lectiu de cap manera. Els nostres projectes vitals s’han centrat bastant en estar ací donant-ho tot per això, fins que s’acabe”, diu Marta. Tot això, explica, en un context en què el moviment feminista i els moviments populars en general han tingut una baixada de participació.
Sense proves
En el moment dels fets, el col·lectiu estava registrat com a associació universitària, per això van enviar la querella a qui figurava com a presidenta, però no hi ha cap prova de la seua autoria. Marta explica que, en la primera declaració, la fiscalia va descartar el delicte d’amenaces, perquè implica que hi haja la intencionalitat de fer-les arribar directament a la persona amenaçada. En aquest cas, creuen que les pintades es van fer més tard, quan Abascal ja no era a la ciutat.
D’una altra banda, Maria Josep Martínez, l’advocada d’Alerta Solidària que porta el cas, argumenta que tampoc hi pot caber el delicte d’odi, perquè Vox és un partit i no un col·lectiu vulnerable. A més, considera que la pena que es demana és desproporcionada i que hi ha un context general de regressió de drets fonamentals. Així, explica que l’extrema dreta utilitza la lògica de la por per a reprimir la llibertat d’expressió i el moviment feminista. “Saber que et demanen tres anys de presó li condiciona la vida a qualsevol persona”, diu.
“És una causa realment injusta i il·lògica, perquè es fa una utilització del delicte d’odi per part d’un col·lectiu que no és vulnerable ni discriminat, i que vol instrumentalitzar la justícia per perseguir les feministes”, diu Marta. En aquest sentit, Subversives i Alerta Solidària van dir en un comunicat conjunt que la querella tenia una clara intencionalitat política: “Criminalitzar el moviment feminista de Castelló i victimitzar l’extrema dreta amb la finalitat de blanquejar el seu discurs carregat d’odi.”
Un acte antirepressiu, reprimit
Com a part de la campanya, Subversives va organitzar un acte antirepressiu a Castelló el passat 4 de novembre amb més col·lectius que els donen suport. Però quan van arribar a la plaça d’Isabel la Catòlica, coneguda popularment com l’Ereta, s’hi van trobar la policia. Marta explica que el nou ajuntament, del PP i Vox, ha aprovat una normativa municipal que limita l’ús de l’espai públic en quatre places de Castelló. La primera és aquesta, on es fan gairebé totes les activitats dels moviments populars de la ciutat.
El col·lectiu Subversives havia demanat tots els permisos feia un mes, i menys de vint-i-quatre hores abans de l’acte els van enviar un correu electrònic en què els denegaven l’ocupació de l’espai. Però no el van veure. Una vegada allà, van decidir de fer l’acte igualment, i aleshores va esdevenir un estira-i-arronsa amb la policia. Els van anar requisant totes les cadires que no eren ocupades, van precintar part de la plaça, els van desconnectar el micròfon, van intentar d’emportar-se l’altaveu, i els assistents van haver de menjar asseguts a terra.
“Ho considerem un instrument més per a limitar l’ús de l’espai públic als col·lectius de base. És descarat”, lamenta Marta. “Va ser una cosa bastant ridícula. Finalment, vam estar-hi totes reunides, sense taules ni cadires, però, així i tot, la jornada va ser un èxit”, afegeix.
La solidaritat
“Hem sentit una solidaritat increïble de tots els col·lectius de Castelló que ens envolten, començant per la Cosa Nostra, amb qui sempre hem estat braç a braç, seguint per l’Assemblea 8-M, la CGT, el moviment socialista…”, diu Marta. També hi han estat presents altres col·lectius encausats dels Països Catalans, com ara els catorze de Pego, els quatre antifeixistes de València, les feministes de 8 Mil Motius, de Sant Cugat, i Hi Érem Totes, de Manresa.
Ara la campanya arriba a la fi. Marta explica que tenen ganes que s’acabe el procés i s’arxive la causa, però els preocupa que el judici s’ajorne, com ha passat amb els de Pego. No obstant això, els ànims no decauen. “Encarem el judici amb optimisme, malgrat que pensem que no s’hauria d’haver fet”, diu l’advocada Maria Josep Martínez.
