04.10.2024 - 19:50
|
Actualització: 04.10.2024 - 22:10
La portaveu del govern i consellera d’Habitatge, Sílvia Paneque, va anunciar ahir que el fet d’haver aplicat límits al lloguer a Catalunya havia donat “bons resultats”, amb una rebaixa del preu entre el 3% i el 5%. Això sí, va dir que eren dades de dos trimestres i prou, però indicaven una contenció del lloguer. “Veiem un cert efecte en les primeres dades”, digué, tot responent a les preguntes dels periodistes, després d’haver participat en la Conferència Sectorial d’Habitatge, a la seu del Ministeri d’Habitatge espanyol. En aquesta línia, també va comunicar que durant la setmana vinent farien públiques les dades “amb exactitud”, perquè també hi ha pendent la informació relacionada amb el segon trimestre –els mesos d’abril, maig i juny–, que va ser el primer en què es van aplicar les rendes regulades de bon començament.
Però la notícia ja s’ha avançat. Enmig de l’enrenou per la pujada de lloguers en unes altres ciutats i indrets de l’estat espanyol, vet aquí que aquesta mesura d’aplicar el topall funciona tan sols a Catalunya, precisament l’única comunitat on s’aplica la llei de l’habitatge. Un servidor, que de vegades pensa malament, no veu clar si ara que els dos governs, català i espanyol, són del mateix color era el moment d’explicar les virtuts de la regulació, perquè algunes altres comunitats s’apuntin a això que avancen com un èxit per a Catalunya. En relació amb això, atesa l’espectacular pujada de preus d’aquests últims temps, és una bona comunitat on emmirallar-se, amb Barcelona al capdavant.
Tanmateix, no deixa de ser curiós que el nou governador del Banc d’Espanya –i fins fa setmanes ministre de Seguretat Social espanyol–, José Luis Escrivá, assegurés ahir que no li constava que hi hagués cap prova empírica que demostrés que limitar els preus del lloguer en zones en tensió tingui un impacte positiu sobre els preus del lloguer, en una entrevista a Onda Cero. “Cal aplegar moltes dades de preus; jo crec que serà difícil de tenir-ne una evidència ràpida. En canvi, sí que hi ha evidència que falten habitatges. Hi ha una insuficiència d’habitatges per al nombre de llars que es van creant, hi ha un desajust entre oferta i demanda”, va subratllar.
També és curiós que les plataformes de dades immobiliàries no reflecteixin encara una caiguda de preus de lloguer generalitzada a Catalunya. Aquestes bases tenen en compte dades d’oferta, és a dir, a quins preus es publiciten els habitatges que surten al mercat. Tenint en compte això, per exemple, Idealista apunta a un augment dels preus del 6,1% entre el gener i el setembre i, això sí, una desacceleració de l’1,5% l’últim trimestre. En canvi, Fotocasa assenyala un creixement a la ciutat de Barcelona del 7,5% aquest darrer any.
Malgrat els dubtes per les comparacions d’aquestes dades amb les de la consellera, hem de tenir en compte que són una visió parcial de la realitat. La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, per exemple, diu que podrien haver baixat els lloguers, entre més raons, perquè la superfície mitjana dels habitatges dels nous contractes ha disminuït, cosa que, evidentment, influiria en els preus. Per una altra banda, l’impacte de la llei d’habitatge en el mercat del lloguer ha de tenir en compte també la disponibilitat d’immobles. Sobre això, la Cambra ha detectat un descens molt clar en el nombre de contractes signats.
Parlo amb Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, que considera que és possible això que diu la senyora Paneque, però que no n’hi ha prou. “Si no sabem la distribució, si ho han fet tots o uns quants i a quines localitats, no ens diu gran cosa. Jo crec que, si han baixat una mica, deuen haver estat els més cars. El missatge global pot ser real –la setmana vinent veurem què ens expliquen–, però el fet important és veure a quina gent i a quanta gent fa profit aquesta situació. Perquè no ens serviria de res que baixessin els lloguers si l’oferta anava desapareixent, i cada vegada hi ha menys ciutadans que se’n puguin aprofitar. I aquests mesos, al mercat, hi passa això. De què serveix abaixar lloguers si no hi ha pisos per a llogar?”, conclou.
Paneque, que cal suposar que és plenament conscient de la situació, no es va limitar a fer aquest comentari dels preus, obligat perquè sabia que li assegurava titulars als mitjans. També va comentar que en el debat de política general a Catalunya es faran saber noves mesures en matèria d’habitatge. Més concretament, va avançar que consistirien a “posar sòl públic a la disposició de tercers, que podrien ser privats o cooperatives, per a la construcció d’habitatge”. Aquesta idea sembla més adequada, sobretot, com hem repetit mil vegades, perquè el problema el tenim en la minimització de l’oferta, mentre els governs insisteixen a actuar sobre la demanda.
Sobre això, Carles Sala, portaveu de les API de Catalunya, matisa el fet de la baixada anunciada per la consellera. “La reducció de preus, intuïm que no es deu només al control de rendes. Per exemple, no es pot passar per alt la pujada de preus anterior a la resolució de zona en tensió. Recordem que es va veure impulsada exacerbadament pel període de tres trimestres d’incertesa, entre l’anunci, el juny del 2023, de la declaració de zona en tensió, i l’entrada en vigor el març del 2024. Aquest període de tres trimestres va implicar un augment artificial dels preus, abans que el control de rendes es fes efectiu.”
També fa esment del fet que, tot i que el control de rendes pot beneficiar els arrendataris actuals, pot ser perjudicial per als nous, sobretot els joves que volen el primer pis. “Si hi ha una disminució de la rotació i una reducció de l’oferta, com constata la baixada de la signatura de contractes, s’evidencia que es dificulta l’accés al lloguer per a noves persones.” Això és ben clar. I acaba dient: “A partir de dilluns diuen que es farà una anàlisi exhaustiva dels trams de renda que han tingut la reducció més gran i també que es revisarà quines localitats tenen una baixada de preus més forta.”
En qüestió d’hores, doncs, potser sortirem de dubtes, però el fons de la qüestió serà el mateix. Per resoldre el greu problema de l’habitatge, hi insisteixo, cal incentivar l’oferta, tant sí com no. I fins ara no s’ha fet.
