Després de mesos discreció, l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos ha alçat la veu. El detonant ha estat l’informe encarregat pel seu successor al capdavant del Ministeri de Transports espanyol, Óscar Puente, pel cas en què s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, en la compra de màscares durant la pandèmia; un informe que l’ex-número tres del PSOE considera que li carrega la responsabilitat d’una trama que implica desenes d’alts càrrecs. A les portes d’una tardor que es preveu calenta, l’enfrontament amb Ábalos amenaça d’implicar Salvador Illa en el cas Koldo, i dinamitar la legislatura que comença al parlament, a més de deixar el PSOE sense un suport parlamentari clau i deixar l’estabilitat del govern espanyol penjant d’un fil en el moment més crític de la legislatura.

“No seré tan seguidista del PSOE”

“Aquesta investigació només la pot demanar un jutge, no un ministre. No es respecten drets fonamentals. Ni tan sols s’ha acotat la investigació.” Amb aquesta contundència es pronuncià dissabte passat Ábalos, en declaracions al diari El Mundo, sobre l’auditoria encarregada per Puente per a investigar –paral·lelament a la investigació ja oberta per la justícia espanyola– la trama de presumpte cobrament de comissions en la concessió de contractes públics de màscares durant la pandèmia, un cas que pivota sobre la figura de Koldo García i que implica Ábalos mateix.

En l’entrevista –l’aparició més significativa als mitjans d’ençà que fou expulsat del PSOE i passà al grup mixt–, Ábalos defensava la seva innocència i insinuava que l’objectiu real de l’auditoria era convertir-lo, una volta expulsat del PSOE, en el cap de turc de la trama.

“Se m’escapa la motivació per la qual el ministeri ha fet això. No és per col·laborar amb la justícia, perquè es tracta d’una investigació paral·lela. Tampoc és per aclarir la qüestió, perquè no és la seva funció”, deia. I afegia: “Els funcionaris em passaven ordres per a signar i jo signava […] Tant me fa quatre que vuit que dotze. El que vull és que el material arribi.”

Ahir, pocs dies després de les declaracions, l’ex-ministre va apujar el to contra el PSOE i va insinuar passaria a l’acció, tot deixant de fer costat al partit al congrés espanyol. “D’ara endavant votaré en consciència […] ja no seré tan seguidista del PSOE“, advertia en una entrevista a El Español.

Tot i que poc després semblava que suavitzava la contundència de les seves paraules, i en declaracions a la cadena Cuatro explicava que el seu compromís amb el programa electoral del PSOE continuava vigent i que no pretenia entrar “en una situació de contradicció o represàlia“, el missatge de fons quedava clar: el PSOE, que no es pot permetre ni un mil·límetre de marge a la cambra baixa, ja no pot donar per descomptat el vot del diputat valencià.

Un nou maldecap parlamentari?

D’ençà que fou suspès de militància i expulsat del PSOE, a final de febrer, després de la detenció de García per presumpta corrupció en la compra de màscares durant la pandèmia, el diputat –ara integrat al grup mixt– ha adoptat un perfil baix, i ha optat per continuar fent costat al seu antic partit en les votacions al congrés espanyol.

En el moment en què va ser expulsat del PSOE, Ábalos es va comprometre a “no ser un problema” per a la majoria parlamentària del govern. “Seguiré les orientacions de vots del grup socialista”, va prometre a final de febrer. D’aleshores ençà, el valencià ha seguit sempre el sentit de vot del PSOE al congrés espanyol.

Però l’auditoria de Puente ho ha capgirat. Un hipotètic divorci entre el PSOE i Ábalos, fins ara un aliat fiable del govern espanyol a la cambra baixa, significaria un nou maldecap parlamentari per a un executiu que, en un signe de la feblesa del pacte d’investidura, ha pogut aprovar poques iniciatives al congrés d’ençà que va prendre possessió el novembre passat.

Fins i tot, quan ha estat capaç de reunir prou suport per a aplicar el seu programa de govern, les majories que l’executiu ha comandat a la cambra han estat sempre magres. N’és un exemple la llei d’amnistia –probablement el projecte més cèlebre del primer any de legislatura–, que fou aprovada amb tan sols 177 vots, un únic vot per sobre del llindar de la majoria absoluta.

Illa, dany col·lateral de la disputa?

El problema d’una ruptura amb Ábalos va molt més enllà de l’aritmètica parlamentària. Independentment del sentit del seu vot al congrés espanyol, el PSOE difícilment podrà continuar governant sense el suport dels set diputats de Junts, una formació que ha cremat ponts amb el PSOE d’ençà de la tornada de Carles Puigdemont al Principat. El problema per als socialistes, doncs, no rau tant en el risc de perdre una majoria parlamentària que ja semblava tocada de mort com en la possibilitat que Ábalos, acorralat per l’informe de dilluns, impliqui Salvador Illa en el cas Koldo. El president de la Generalitat, que era ministre de Sanitat espanyol en el moment en què va tenir lloc la trama que ara investiga la justícia, ha provat sempre de rentar-se’n les mans: a l’abril, en una compareixença davant la comissió d’investigació creada al congrés espanyol arran del cas, va defensar que s’havia reunit tan sols una vegada amb l’ex-assessor d’Ábalos, i que el ministeri que aleshores dirigia “no havia contractat res” amb la intermediació de García.

Però l’ombra de la trama no ha deixat mai de planar sobre Illa. El socialista sempre ha reiterat que no va autoritzar personalment les compres del Ministeri de Sanitat que ara són objectes d’investigació, però els missatges intervinguts per la Guàrdia Civil situen l’actual president de la Generalitat com a part de la xarxa d’alts càrrecs que facilitaven les licitacions públiques de màscares.

El simbolisme de la ruptura amb Ábalos també amenaça Sánchez

Illa no és pas l’únic dirigent socialista que podria quedar esquitxat pel cas Ábalos. El possible encausament de Pedro Sánchez, aquesta tardor, pel cas de corrupció en què s’investiga la seva dona, Begoña Gómez, amenaça de fer caure definitivament l’estabilitat de la legislatura, i més encara si es té en compte que el PP, Vox i Junts acumulen prou diputats a la cambra baixa per a autoritzar el suplicatori que permetria el processament per corrupció de Sánchez.

Una entesa entre Junts i el bloc PP-Vox no és, ni de bon tros, impensable: les tres formacions, sense anar més lluny, ja van votar abans-d’ahir a la comissió permanent a favor de la compareixença de Sánchez. La petició va acabar essent rebutjada perquè els grups no disposaven de majoria absoluta a l’òrgan, però la situació és ben diferent en el cas del congrés espanyol: l’aliança del PP, Vox i Junts suma un total de 177 diputats, un per sobre de la majoria absoluta, per la qual cosa una reedició de l’aliança d’aquesta setmana seria suficient per a autoritzar el suplicatori que permetria el processament del president espanyol. El pes simbòlic d’una hipotètica addició d’Ábalos –ex-ministre de Sánchez– a aquest possible bloc del suplicatori afegiria encara més descrèdit a l’executiu espanyol, i deixaria en els llimbs la legislatura tan sols un any després de la investidura.