17.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 18.03.2016 - 08:55
Les últimes hores ha pres una gran volada al nostre país la iniciativa d’abaixar la bandera europea a mitja asta, en solidaritat amb els refugiats i en protesta per l’acord entre la Unió i Turquia que, si ningú no hi posa remei, serà signat avui mateix.
La iniciativa és espontània, però té una gran transcendència política. Ja no són ajuntaments menuts que han pres la decisió, sinó alguns de grans i importants, com ara Elx, Palma, Sabadell o Castelló de la Plana. A València la setmana de Falles no deu haver semblat el moment més adient i a Barcelona l’ajuntament no s’ha atrevit a fer-ho a la casa gran, però sí a les seus dels districtes. El contagi, siga com siga, creix vertiginosament. Hi ha ajuntaments, com el de Gata, que han anat més enllà i tot i han decidit de retirar completament la bandera d’Europa del balcó de la casa de la vila.
Popularment la gent assumeix que una bandera a mitja asta és símbol de dol, però cal aclarir que fer onejar la bandera a mitja asta també ha estat tradicionalment un senyal de demanda d’auxili, en aquells casos en què posar-la cap per avall no té sentit perquè no varia —als Estats Units, en canvi, la bandera invertida és un crit d’auxili i per això, per exemple, apareix cap per avall a ‘House of Cards’.
Propose, doncs, que interpretem aquest gest espontani de posar la bandera a mig pal en la seua accepció de crit d’auxili. No tan sols pels refugiats sinó també per Europa. No discutiré que els qui pateixen i els que cal que vegen la seua situació resolta ràpidament són els refugiats, molt especialment els que hi ha a la frontera de Macedònia. Però a la llarga serà el projecte europeista que està tocat de mort, si no reaccionem. I això també reclama auxili, urgentment.
El comportament de les autoritats europees avui és, en gairebé tot, un desastre. La nefasta comissió Barroso, cedint tot el poder als governs estatals, va destruir l’equilibri de les institucions europees. I els 28 governs, com era previsible, han destruït el projecte comú europeu. Per tant, és lògic i natural que tots reaccionem indignats contra aquesta Europa particular que tenim ara, contra allò que ens horroritza, des de l’austeritat a ultrança fins a la vergonya pels refugiats o el menysteniment de les nacions i llengües com la nostra. Alerta, però: faríem mal fet si confonguéssem els resultats conjunturals d’una política nefasta amb la idea de la unitat continental.
Una Europa unida, per nosaltres, els ciutadans europeus, continua essent i sempre serà un projecte de progrés, un avanç enorme sobre la nostra perillosa i lamentable història de violències i enfrontaments. Per això és particularment greu que avui perille la legitimitat i l’honor de les institucions europees. Crec, però que per més que coste no hem de rebutjar Europa, sinó recuperar-la. Demanar, demanar-nos tots plegats, auxili contra els qui l’han segrestada i conjurar-nos tots plegats també a recuperar la democràcia i la dignitat que ens volen arrabassar. Amb la bandera posada a mig pal, com a símbol i demanda d’auxili, però sobretot amb els arguments ben afilats i amb accions polítiques i al carrer que hem d’anar fent créixer imparablement. Fins aturar aquest despropòsit nefast que s’ha apoderat de Brussel·les i de les institucions que els nostres pares van fer néixer precisament perquè no passara mai més això que està passant.
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
