‘A veure com aguanten la mirada’: els presos polítics tornen dimarts al parlament

Sis dels presos polítics, els que havien estat consellers, tornaran dimarts al Parlament de Catalunya. Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn són citats a comparèixer a la comissió d’investigació del 155. L’ANC i Òmnium ja han convocat una concentració de suport davant el parlament a les 8.00 per a acompanyar-los en el seu retorn a la cambra. El Departament de Justícia va concedir-los un permís per a assistir a la comissió perquè és un ‘deure inexcusable’, havent estat citats pel parlament.

És per això que ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio ha entrevistat els sis presos polítics. Tots destaquen el mal que va fer el 155 a la Generalitat i la paràlisi que va significar per a l’autogovern de Catalunya i per al desplegament de lleis i mesures previstes. En aquest sentit, expliquen que en donaran detalls quan intervinguin a la comissió.

Us oferim un recull de les seves declaracions més destacades sobre el seu retorn al parlament, el retrobament amb diputats del PSC, Ciutadans i el PP i la declaració d’independència del 27 d’octubre.

El retorn al parlament

Oriol Junqueras ha explicat que té ganes de poder caminar-hi. ‘Serà un dia molt especial. Però trobaré a faltar algunes persones com ara la Marta Rovira o la presidenta Carme Forcadell‘, diu. Dolors Bassa també recorda Rovira, Forcadell i Meritxell Serret: ‘Em vindran molts records d’una bona etapa de la meva vida. Tinc moltes ganes d’anar-hi i retrobar-me amb molts amics, amigues, companys i companyes. I enyoraré algunes que no hi podran venir, com la Marta Rovira, la Carme Forcadell i la Meritxell Serret.’

‘Em generarà moltes sensacions i totes molt entranyables i emotives. Anar al parlament sempre és un goig i un honor, i és on he viscut els millors anys i més intensos de la meva vida política i també és el darrer lloc que, estant lliure, em vaig abraçar a les meves filles i vaig trepitjar terres catalanes en llibertat’, explica Jordi Turull, rememorant la seva investidura interrompuda arran de l’empresonament.

Raül Romeva explica: ‘En aquest moment sento emoció perquè retornaré a llocs coneguts i hi trobaré persones amigues, però alhora cert respecte perquè intervinc al parlament. D’ençà del judici, ja fa més de set mesos que no hem tingut l’oportunitat de parlar directament, només ho hem pogut fer, com en aquesta entrevista, mitjançant un paper escrit i d’una tercera persona. És alhora un retrobament amb una quotidianitat que queda lluny i una oportunitat de poder expressar-nos.’

‘Tornar a trepitjar la seu de la sobirania del poble català em causarà una gran emoció. Mai no oblidaré el dia que, com a govern, signàvem la convocatòria del referèndum, ni la declaració del 27 d’octubre. Tornar al parlament representa el meu compromís amb la llibertat de Catalunya’, comenta Joaquim Forn.

Josep Rull recorda l’última vegada que el va trepitjar: ‘El parlament és especial, és la seu de la sobirania d’aquest poble. Haver-la defensat ens va portar a la presó. D’una altra banda, la sortida aquella nit [just abans d’entrar a la presó per segona vegada] cap a Madrid des del Parlament, en mitja investidura de Turull, sabent del cert que aniríem a la presó, va ser d’una tristesa incommensurable. Ara tornarem al parlament. I serà de dia…’

Cara a cara amb els diputats espanyolistes

Oriol Junqueras desafia l’espanyolisme: ‘A veure com aguanten la mirada quan saben que han estat còmplices d’aquesta injustícia, que és que fa més de dos anys que som tancats a la presó per uns delictes que no hem comès, per haver fet un referèndum. M’agradarà veure com reaccionen i com justifiquen que no hagin mogut ni un dit perquè s’acabi una injustícia com aquesta.’ Dolors Bassa llança una pregunta: ‘Potser la pregunta és quin sentiment els produirà a ells. Ens podran mirar a la cara i saludar-nos com si res no hagués passat?’

Raül Romeva tampoc no vol retrets: ‘En el meu cas no em penedeixo de res del que s’ha fet, ho assumeixo i n’extrec un aprenentatge per a continuar endavant. No tinc cap retret, a res ni a ningú.’ Joaquim Forn afegeix: ‘Estic orgullós de poder anar amb el cap ben alt, no sé si tothom pot dir-ho. Vam complir el mandat del parlament i malgrat vint-i-set mesos de presó surto sense cap rancúnia envers ningú i amb les conviccions més fermes que mai. No faig llistes negres, ni retrets a ningú.’

Per Jordi Turull, no és cap problema: ‘Al meu cor i ànim no hi ha espai ni per una unça de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. És més, quan en sento algun als mitjans, sento pena i tristesa i prego per no ser mai com ells, amb tan poca humanitat.’ Josep Rull assegura que els saludarà igual que al congrés espanyol: ‘Em nego que la rancúnia colonitzi la meva ànima. Em sento molt tranquil amb mi mateix i amb la manera pacífica i democràtica amb què he defensat els meus ideals. Els veuré i els saludaré, educadament, com ja vam fer a Madrid. En la Catalunya lliure del futur haurem de ser capaços de continuar fent coses junts per al progrés i el benestar de la gent.’

Defensen la declaració d’independència

Oriol Junqueras defensa la declaració d’independència: ‘Vam fer allò que vam prometre que faríem i en qualsevol estat democràtic avui seríem independents i seríem en la negociació de passius i actius, però aquest estat no ho és. I, per tant, calia arribar fins al final, perquè ho havíem promès i perquè així ens hem guanyat el dret de tornar-ho a intentar.’

Jordi Turull sosté que la declaració d’independència era important per a mantenir la vigència de l’1-O: ‘No va ser un error, al contrari, i més sabent com sabíem que el 155 hauria arribat igual. I arribat no pas per intervenir sols l’autogovern, sinó molt més que explicaré a la comissió.’ Joaquim Forn argumenta: ‘Arran de la reiterada negativa del govern espanyol a negociar i buscar una solució política al conflicte amb Catalunya, la declaració s’havia de fer perquè era un mandat.’

‘Personalment m’interessa especialment el significat d’aquesta aplicació que en el fons és un cop d’estat jurídic, la reconfiguració del dret i del principi constitucional a l’autonomia i la limitació de l’abast del nostre autogovern’, explica Raül Romeva sobre el 155. ‘S’ha fet molt, hem arribat molt lluny, i alhora és clar que no és prou, per molts motius. Puc dir que cal continuar treballant, cal continuar construint, cal continuar persistint. Hauríem de concentrar els esforços a fer-ho i a superar les dificultats, que són moltes’, afegeix.

Josep Rull defensa que es declarés la independència: ‘Rajoy mai no va perdonar l’1-O. Recordem que el govern espanyol va ser incapaç d’interceptar ni una sola urna. Allò havia estat una onada immensa de llibertat. Si el president Puigdemont hagués convocat eleccions i s’hagués aplicat el 155 igualment –tal com ha reconegut Rajoy que faria– hauria estat una humiliació sense matisos. Hauríem perdut tot allò que va significar l’1-O, un dels patrimonis immaterials més valuosos de què disposem com a poble. Nosaltres, com a govern i com a parlament, no teníem el dret de malbaratar-lo.’

‘Sempre he dit que la declaració d’independència va ser un acte polític, no crec que fos un error, tot i que és molt fàcil criticar-ho ara, un cop hem vist tot allò que ha passat. En el moment, vam fer allò que vam creure que havíem de fer’, conclou Dolors Bassa.