31.08.2017 - 22:00
D’ací a un mes just serà el dia assenyalat al calendari per a fer el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Trenta dies per a la jornada més important que haurà viscut el Principat en molts anys. El compte enrere dibuixa quatre setmanes molt clares que exigiran unes accions determinades. Al calendari no hi ha la previsió d’allò que pugui fer l’estat espanyol –més enllà de les mesures que ja ha anunciat– i la resposta que caldria donar-hi. Mirem de dibuixar a continuació els grans moments d’aquestes quatre setmanes.
Setmana 1 (del 4 al 10 de setembre)
L’última setmana abans de l’Onze de Setembre és la setmana decisiva per a estimular la mobilització popular de la Diada. Enguany, les entitats sobiranistes han posat tota la carn a la graella per aconseguir una activació més gran que aquests darrers anys. Un símbol de + al centre de Barcelona congregarà centenars de milers de catalans a favor de la independència i la democràcia. Aquesta setmana és la que concentra més activitats cíviques de tot l’any, com un escalfament de la Diada.
A banda l’activisme social, la primera setmana de setembre serà la que tindrà una activitat parlamentària més destacada. Segons els portaveus de la majoria, la llei del referèndum d’autodeterminació serà aprovada al ple que comença el 6 de setembre. El text és ben clar: ‘Aquesta llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.’
A continuació, quan la llei hagi entrat en vigor (això vol dir que s’ha publicat al diari oficial del parlament), el govern signarà el decret de convocatòria i el decret de normes complementàries. L’objectiu de Puigdemont és de signar els decrets immediatament després de l’entrada en vigor de la llei i abans de la suspensió anunciada pel Tribunal Constitucional espanyol. Amb tot, aquesta vegada el govern no pretendrà esquivar la suspensió amb subterfugis, sinó que la llei aprovada li donarà capacitat d’actuació digui què digui el TC i la justícia espanyola.
Junts pel Sí i la CUP encara no han decidit si la llei de transitorietat presentada aquesta setmana serà aprovada durant el ple o restarà pendent d’aprovació les setmanes següents. El contingut de la llei no afecta de cap manera l’activitat d’abans del referèndum i tan sols pot entrar en vigor una vegada s’hagi declarat la independència al parlament.
En canvi, sí que hi ha unes tasques assenyalades per la llei de referèndum que caldrà resoldre aquesta primera setmana i a començament de la següent. El referèndum exigeix de crear les sindicatures electorals. El parlament té l’encàrrec de nomenar els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, que, al seu torn, haurà de nomenar els membres de les sindicatures de demarcació.
Tot plegat tindrà una resposta anunciada: la suspensió de la llei i dels decrets pel Tribunal Constitucional. Es reuniran el consell d’estat, el govern espanyol i el Tribunal Constitucional –per aquest ordre–, amb caràcter d’urgència, per a procedir a la suspensió habitual. En aquest cas, actuaran aplicant una legalitat que haurà deixat de tenir validesa a Catalunya sobre el contingut de la llei aprovada. Aquest serà el moment d’observar la principal diferència entre el referèndum de l’1 d’octubre i el 9-N.
Setmana 2 (de l’11 al 17 de setembre)
La segona setmana de setembre començarà amb la gran empenta de la mobilització de la Diada. Una mobilització com la de la V baixa o de la Meridiana seria un bon cop d’efecte i un toc d’alerta pensant en l’opinió pública internacional.
Si la campanya oficial del referèndum és de quinze dies, arrencarà el divendres 15. Segurament, els actes d’inauguració de campanya seran el dijous 14 al vespre. Abans d’aquest començament formal, les entitats –del signe que siguin– que vulguin tenir espais a la campanya hauran d’haver recollit i presentat signatures que els donaran espai públic per a la campanya i espais informatius públics gratuïts en els mitjans de comunicació de titularitat pública.
Aquesta segona setmana també serà el moment de publicar oficialment el cens de votants i els punts de votació i de fer el sorteig d’integrants i de suplents de les meses electorals del dia 1 d’octubre. La Sindicatura Electoral també haurà de validar les peticions dels interventors i de tot el personal acreditat per a participar en el procés de votació i a l’escrutini.
Setmana 3 (del 18 al 24 de setembre)
La tercera setmana serà la més completa en qüestió de campanya. Però també serà la més decisiva en relació amb la resposta que pugui donar l’estat espanyol a la determinació del govern de fer el referèndum contra l’opinió del Tribunal Constitucional. Caldrà veure si l’estat espanyol decideix d’actuar directament contra la campanya o si passa tota la pressió als governants, amb processos cap a la inhabilitació. L’estat espanyol no es pot permetre d’arribar a l’última setmana sense haver intentat allò que tingui previst.
Si la llei de transitorietat no s’ha aprovat al ple de la setmana vinent, juntament amb la llei del referèndum, seria lògic que s’aprovés al que hi ha programat el 20 i 21 de setembre. Si és el cas, es repetirà el procediment de suspensió de la llei per part de l’estat espanyol. I es repetirà la resposta del govern de la Generalitat i del parlament, en coherència amb els primers articles de la norma aprovada.
Paral·lelament, el govern i la Sindicatura Electoral continuaran avançant aspectes del referèndum encara no resolts. Per exemple, pot quedar per a aquesta setmana l’elaboració definitiva de la llista d’observadors internacionals. També caldrà anar preparant el centre internacional de premsa per atendre els centenars de corresponsals de mitjans de tot el món que ja han comunicat que volen ser a Catalunya per a informar d’aquest esdeveniment de primera magnitud.
Setmana 4 (del 25 de setembre a l’1 d’octubre)
I entrarem en la quarta setmana d’un setembre històric. Els últims cinc dies de campanya seran intensos, tant o més que no els de les convocatòries electorals normals. El tancament de la campanya serà el divendres 29 de setembre. I tota l’atenció es concentrarà en el diumenge 1 d’octubre. És previst que l’estat espanyol dediqui aquesta última setmana a amenaçar i mirar d’atemorir els votants com ja va fer el 9-N i el 27-S. També cercarà preses de posició de la comunitat internacional contràries al referèndum. Recordem que abans del 27-S hi hagué aquella manipulació d’una resposta oficial de la Comissió Europea a una pregunta sobre la independència de Catalunya.
Diumenge, l’activitat començarà a primera hora amb la constitució dels col·legis electorals i les meses de votació. Els representants de les entitats sobiranistes han demanat que tothom qui pugui es presenti als punts de votació per evitar qualsevol intent de l’estat espanyol de retirar urnes o d’impedir el referèndum. L’escrutini, una vegada tancats els col·legis, l’anunci del resultat provisional i l’atenció dels mitjans d’ací i de fora en una gran conferència de premsa tancaran la jornada del referèndum. Hauran passat les quatre setmanes més intenses de la història recent de Catalunya. I si el resultat és favorable a la independència, començarà un període potser encara més intens per a construir el nou estat català.
