25.10.2024 - 21:40
“Que Rússia conservi el control dels territoris ucraïnesos ocupats per congelar definitivament aquesta guerra!” Aquesta consigna, repetida en mitjans i discursos polítics per tot arreu, ha esdevingut un “pla de pau” popular per a la guerra de Rússia contra Ucraïna. Però quan es proposa, rarament s’exposa una qüestió crucial: què implica aquesta fórmula per als ucraïnesos que viuen sota l’ocupació russa?
Potser aquesta qüestió la passen per alt perquè alguns creuen que la vida a les regions ocupades s’ha normalitzat, que la gent s’hi ha adaptat i que tot va bé. Aquesta és, precisament, la impressió que la propaganda russa vol donar mentre impedeix que observadors independents periodistes accedeixin a aquests territoris. Així, la veritat queda amagada, soterrada sota el relat dels mitjans de l’estat rus que dibuixen una imatge de control i calma.
Tanmateix, de tant en tant, s’escapen fragments de veritat, fins i tot dels mitjans i dels funcionaris russos. Dmitri Medvédev, vice-president del Consell de Seguretat de Rússia, va revelar la crua realitat en una entrevista el febrer passat. Quan li van preguntar què caldria fer amb els ucraïnesos que esperaven l’alliberament de les seves terres per part de l’exèrcit ucraïnès, va dir: “Si aquestes persones perjudiquen Rússia, cal exposar-les i castigar-les. Les hem d’enviar a Sibèria per reeducar-les.”
Aquestes paraules no sols remeten a la repressió de l’època soviètica, sinó que admeten obertament el terror sistemàtic que Rússia imposa ara en les terres ucraïneses sota el seu control. Aquest terror és constant i generalitzat, però difícil de documentar, tant per les restriccions d’accés com per la por que silencia els qui aconsegueixen d’escapar. Fins i tot, els qui fugen de l’ocupació (un nombre que va minvant) sovint temen de parlar per por de posar en risc la seguretat de familiars i amics que encara hi resten atrapats. Molts supervivents diuen: “Ja ho explicarem tot quan s’hagi alliberat la zona.”
Això no vol dir que no arribin mai informacions sobre els crims russos. De tant en tant, es publiquen notícies d’arrests, segrests, tortures i assassinats que arriben a periodistes i policies. De tant en tant, surt a la llum una nova atrocitat amb noms, dates i detalls del que va passar. Però aquestes dades són escadusseres i incompletes.
Ja ho hem vist abans. El març del 2022, quan el nord d’Ucraïna va ser ocupat, van començar a arribar informes dispersos de crims i assassinats de llocs com Butxa i Irpín. Únicament després de la retirada de les forces russes es va poder comprovar amb horror l’abast del terror sistemàtic.
Ara per ara, només aconseguim de veure fragments a través del teló de ferro que Rússia ha alçat sobre aquests territoris. Però la perseverança dóna fruits. I ara la Unitat d’Investigacions de Crims de Guerra de The Kyiv Independent hem publicat el documentari Shadows across the river, en què es detalla el terror a Hornostaivka, una vila a la riba controlada pels russos del riu Dniéper, a la província de Kherson, Ucraïna.
La nostra investigació ha descobert nombrosos segrests, tortures i assassinats orquestrats per l’oficina del comandament militar rus a la vila i les poblacions veïnes. Hem identificat víctimes i botxins, i també una cambra de tortures a l’antiga comissaria ucraïnesa del carrer Torhova, on probablement van ser retingudes centenars de persones, moltes de les quals procedents de poblacions llunyanes.
Les atrocitats a Hornostaivka no van acabar el 2022. El terror va continuar el 2023 i segurament encara avui. Qualsevol pot esdevenir un objectiu: antics soldats ucraïnesos, empresaris amb propietats que interessen a les forces russes, o fins i tot algú que saluda en una botiga amb un “Glòria a Ucraïna”. El nostre documentari es focalitza en Hornostaivka, però hi ha horrors semblants que es repeteixen en uns altres pobles de la part de la província de Kherson sota control rus i més enllà.
Un lector no informat es podria demanar: si la situació és tan aterridora, per què no fuig més gent? Molts han provat d’escapar, però la fugida és perillosa. Primer, les forces russes examinen qualsevol que provi d’anar-se’n, i les mostres de sentiment pro-ucraïnès, lluny de facilitar la sortida, sovint porten a la detenció o a la tortura, com demostrem al film. A més, molts ancians i malalts no poden fer el viatge, fet que reté també els qui en tenen cura. Uns altres es queden per defensar casa seva dels saqueigs russos.
Per a molts ucraïnesos, l’ocupació s’ha convertit en una trampa. La seva única esperança és l’alliberament.
L’alliberament també és l’únic camí cap a la veritat i la justícia. Únicament llavors es podrà desenterrar l’abast del terror i documentar-ho correctament, tal com vam fer després de l’alliberament de Butxa el 2022 i d’Izioum sis mesos més tard. Quan tornin a ser lliures, els llocs dels crims i les proves sortiran a la llum, els supervivents parlaran i la terra mateixa testificarà.
En un dels nostres documentaris anteriors sobre el caràcter genocida de la guerra de Rússia contra Ucraïna, el professor Eugene Finkel, de la Universitat Johns Hopkins, va predir: “Coneixem Izium, Butxa, Borodianka, Irpín i Kherson perquè aquests llocs van ser alliberats. Estic absolutament convençut que, quan l’exèrcit ucraïnès arribi a llocs com Melitòpol, hi trobarem fosses comunes i proves d’assassinats en massa. Simplement, encara no hi tenim accés.”
Aquest accés només es podrà aconseguir quan els territoris ucraïnesos siguin alliberats del control rus. Qualsevol “pla de pau” que els deixi sota domini rus no farà sinó enfortir el terror, l’amagarà sota la propaganda, i impedirà de fer justícia.
No és una qüestió abstracta, aquesta; afecta vides reals. Deixar aquestes persones sota el control rus és condemnar-les a una infinitat de tragèdies, enterrades sota la façana de “pau”.
[Podeu veure el documentari, en anglès.]
